“Gènere Queer: Una autobiografia.” Amb aquest títol, la novel·la gràfica de Maia Kobabe no podia sinó captar la meua atenció només la vaig descobrir a la meua tenda habitual. Com ja sabeu, tinc especial interés en obres com aquesta, perquè crec que poden ser recursos molt potents a l'hora d'informar i educar sobre els temes que tracten. Per això, tampoc és d'estranyar que la sinopsi en la contraportada m'acabara de convéncer.
No obstant això, les més avesades en aquests temes possiblement ja us haureu adonat d'una cosa preocupant en la mateixa i que jo vaig passar per alt en el seu moment. No us preocupeu, ho comentarem més endavant. Ara com ara, la qüestió és que no tenia encara cap obra d'aquest mitjà que tractara dos temes que s'esmenten en aquesta sinopsi: l'Asexualitat i el gènere no binari. Amb això en ment, valoraré aquesta obra no sols en base a com d'interessant em semble la seua història i segons la qualitat de les il·lustracions, sinó també segons el seu potencial educatiu. Ah, i abans de començar, tingueu en compte que excepte quan diga el contrari estaré referint-me a la versió en castellà de l'obra.
Qui és Maria Kobabe?
Maia és, alhora, protagonista de la història i artista de la mateixa obra. Comença explicant com no se sent realment a gust parlant de si mateixi, i aqueixa incomoditat es deixa sentir al llarg de totes les pàgines, ja que, encara que també ens parlarà dels successos positius a la seua vida, se centrarà sobretot en els negatius, principalment aquells relatius a la seua sexualitat i a la seua identitat de gènere, temes que durant anys li van causar angoixa a causa de la falta d'informació en el seu entorn que l'ajudara a entendre's.
La història inicia, com no podia ser d'una altra manera, en la seua infància i preadolescència, moments en què li sorgeixen els primers dubtes sobre aquests temes.
Respecte a aquesta època de la seua vida, em va ser impossible evitar el quedar-me pensant que, més enllà de la confusió que Maia poguera sentir sobre la seua sexualitat, sembla que la seua educació va patir de moltes mancances, tant acadèmicament com a nivell social, perquè, entre altres coses, va tardar molt més de l'esperable a llegir i són diversos els moments en què li succeeixen escenes bastant incòmodes a causa de la falta d'informació (molt bàsica, en la seua major part) sobre com interactuar amb els altres. I tot això a pesar que tant el seu pare com la seua mare són professor i mestra, respectivament.
El cas és que mai s'arriba a abordar en detall res de tot això ea n la història, per la qual cosa, encara que imagine que està en el llibre per a reforçar la idea d'una infància plena de sofriment, a mi em va acabar generant aversió cap als seus progenitors.
Deixant això de costat, acompanyem a Maia a través d'un viatge d'autodescobriment, marcat pel conflicte entre com se sent i com li veuen els altres. I no sols això, sinó que el major conflicte és amb si mateixi, ja que passa bastant temps fins que comença a entendre's. I encara així…
Conéixer-se.
Si alguna cosa em va quedar clara al llarg de la lectura, és que en el joc de l'autodescobriment a Maia li va tocar en sort jugar amb les cartes més difícils. Algunes de les preguntes que es formula en un moment o un altre són: sóc lesbiana? Sóc hetero? Sóc gai? Sóc bisexual? És tot això el producte d'un fetitxe? Sóc trans? Sóc asexual? Sóc de gènere no binari? Veiem que la sinopsi ho simplificava, però la realitat és molt més complexa, la qual cosa era d'esperar si tenim en compte que a la mínima que ens eixim de la heteronorma, la informació i educació que tenim per a conéixer-nos i entendre'ns és molt més confusa (si és que tenim accés a ella). En tot cas, queda clar que “Gènere Queer” és un nom més que apropiat per a aquesta història.
El cas és que el dubte de Maia és doble. D'una banda sobre la seua orientació sexual i, per una altra, sobre el seu gènere. Quant al primer, almenys més prompte que tard acaba concloent que no sent atracció específicament per persones de cap gènere, encara que sí que té fantasies amb tots dos. És bisexual, aleshores? La resposta es deixa en l'aire una estona més, perquè pel fet que el seu interés en les relacions (sexuals i romàntiques) sembla escàs, així com que els seus nivells de desig sexual fluctuen dràsticament a través del temps, es pregunta en un cert moment si això significa que és asexual.
Referent a això, destacar que en aquesta qüestió Maia mai arriba a un conclusió formal (almenys no durant la narració), ni s'explica massa què és això de l'asexualitat (ni les seues variants, com la grisexualidad). Si tinc alguna queixa sobre aquest tema és amb com es promociona l'obra, no amb el contingut d'aquesta, perquè no és (ni crec que ho pretenga) una guia sobre l'asexualitat, sinó una autobiografia, tal com indica el seu títol. Per això, algú que vulga aprendre més sobre aquest tema concret trobarà potser poca informació en aquestes pàgines, però algú que s'estiga plantejant si potser és asexual, podria llegir el cas de Maia i això ajudar-li a identificar-se com a tal.
El tema central de l'obra és més aviat la pròpia identitat de gènere de Maia. Sap que no és un home, ni se sent com a tal, però tampoc se sent dona ni es troba còmoda amb el desenvolupament del seu cos en aquest sentit. Tant els seus pits com la seua vagina o (sobretot) la seua menstruació li provoquen autèntica disforia. De fet, es narren dues visites (obligatòries) a ginecologia que semblen autèntics malsons. Per cert, que el dibuix de Maia, malgrat ser més caricaturesc que realista, és notablement efectiu a l'hora de ser cru, explícit i gràfic, no sols al representar el dolor, sinó també el sexe (després us compte).
El fet és que Maia acaba adonant-se que en realitat és una persona de gènere no binari. Això genera algun moment d'incomprensió amb la seua família, malgrat que se'ls descriu tota l'estona com a persones que mai els van educar (a Maia i a la seua germana) sobre la base de cap biaix ni rol de gènere. En tot cas, la resta del llibre versa sobre els canvis que això suposa en la vida de Maia: com explicar-ho? A qui? Els corregisc si s'equivoquen amb els pronoms? Hauria d'iniciar les classes que impartisc explicant-ho o no és necessari?
Les seues conclusions sobre aquest tema són: Dis-li-ho a qui vulgues, sense forçar-te però tampoc amagant-te ni avergonyint-te. Corregeix-los, sobretot si és la teua gent, perquè si et volen no desitjaran fer-te mal ni causar-te malestar i per contra voldran que estigues el més a gust possible. I sí, val la pena que ho digues en les classes, ja que tu hagueres volgut tindre un referent així en la teua infància. Encara que també és cert que dir-ho fa por. Què fer sobre aquest tema?
I així acaba la lectura, amb Maia intentant superar aquesta por, però sense una conclusió clara sobre la història, sense que sapiem si finalment es postula com a referent de les seues alumnes o no. En finalitzar la primera lectura de Gènere Queer, vaig pensar que, si bé trobem en les últimes pàgines una reflexió sobre la necessitat de mostrar-nos com a possibles referents per a les noves generacions i que així puguen sentir-se més a gust respecte a ellis mateixis en veure'ns, la falta de conclusió en la història de Maia em va deixar un regust amarg, fent-me la sensació que mai arriba a superar les seues pors per complet. Un final raríssim, que dóna un missatge confús i fins i tot incoherent amb la resta de l'obra i amb els objectius que semblava tindre la mateixa.
Quant al dibuix, aconsegueix el que l'obra necessita. És amigable i senzill quan ho requereix, cruent i explícit quan ha de ser-ho, i més elaborat quan Maia decideix marcar-se una il·lustració a pàgina completa per a recalcar algun punt de la narració.
Referent a això, destacar que en aquesta qüestió Maia mai arriba a un conclusió formal (almenys no durant la narració), ni s'explica massa què és això de l'asexualitat (ni les seues variants, com la grisexualidad). Si tinc alguna queixa sobre aquest tema és amb com es promociona l'obra, no amb el contingut d'aquesta, perquè no és (ni crec que ho pretenga) una guia sobre l'asexualitat, sinó una autobiografia, tal com indica el seu títol. Per això, algú que vulga aprendre més sobre aquest tema concret trobarà potser poca informació en aquestes pàgines, però algú que s'estiga plantejant si potser és asexual, podria llegir el cas de Maia i això ajudar-li a identificar-se com a tal.
Si us comptara la meua conclusió després d'aquesta primera lectura, seria que aquesta classe d'obres són necessàries, que “Gènere Queer” manté una qualitat notable al llarg de totes les seues pàgines i que parla sobre molts temes que no havia vist representats en cap altra obra d'aquest mitjà, però que no parla sobretot el que jo esperava, que no aclareix molts fronts que deixa oberts, que la cruesa amb que es tracten alguns aspectes de la vida de Maia fan que probablement no és una novel·la feta per a tothom i que té un final que em sembla precipitat i estranyíssim. No obstant això, el meu major problema no va ser sol amb aqueix final, sinó també amb els errors que ja he esmentat abans, cosa que em va semblar potser encara més estrany tenint en compte com d'implicadi sembla Maia amb aquests temes.
Com deia, aqueixa seria la meua conclusió després de la meua primera lectura, però m'estaria deixant en el tinter un detall que em sembla molt rellevant i de la qual cosa és necessari que parlem també.
Traduccions estranyes.
A hores d'ara, totis sabrem ja què significa queer, i si no, sapieu que és un terme usat per a referir-se a tota persona la sexualitat o la identitat de gènere de la qual no s'ajusta a la heteronorma. No obstant això, el seu ús previ (i encara és el que se li dóna en uns certs cercles de parla anglesa), era el d'insultar a persones pertanyents al col·lectiu LGTB o la sexualitat o el gènere del qual foren considerats negatius o reprovables per la persona que emprava aquest insult.
No és d'estranyar, si tenim en compte l'ús original del vocable: Queer significaba extraño o raro. Y viendo la traducción de la versión en castellano de esta novela, por poco no se llama «Género extraño». Volvamos a la sinopsis que podemos encontrar en la contracubierta de la versión en castellano, que es la que yo leí primero (mi segunda lectura fue del original en inglés, ahora veréis porqué). ¿Recordáis cómo ya dejé caer antes que había algo preocupante en la sinopsis? En ella se aludía a «lo que significa ser no binario». El problema es que elles no creo que dijeran eso, sino «lo que significa ser no binarie». Cierto es que hay personas no binarias más flexibles que otras en este asunto, pero Maia especifica claramente que quiere que con elle utilizan los pronombres neutros todo el rato. Veamos ahora qué dice la contraportada del original en inglés.
Més o menys el mateix, excepte que "Nonbinary“, com la resta d'adjectius en anglés, és neutre, no masculí o femení. Us diria que en traduir el text de manera literal sense atendre el missatge en si, s'ha canviat un detall vital d'aquest, però és que la versió en anglés és, a més, més extensa, afegint “and coming out to eir family and society«. «Eir” en aquest cas és un possessiu neutre, i si mai l'havies sentit, no et preocupes, és normal. No té traducció ni en castellà ni català, ja que a més ací diríem “el seu”, que ja és neutre per si mateix. Per què ho trac llavors a col·lació? Doncs perquè em fa l'efecte que qui ho va traduir no va saber què fer amb aquesta paraula i simplement la va descartar. Una decisió comprensible… sinó fora perquè apareix contínuament al llarg del text, però només en l'original, clar.
Quant a la traducció de la novel·la gràfica en si, us deixe una llista no exhaustiva de tot el que he trobat en comparar-la amb el material original i que m'ha cridat l'atenció:
- Es tradueixen termes amb un significat específic en anglés i d'ús comú en la comunitat, per uns altres de significat potser pròxim però no equivalent. Per exemple, butch per "marimacho" queer per homo o binder per embenatges (o faixa, segons moments).
- Es canvien alguns termes no específics de la comunitat LGTB, d'ús comú hui dia, per uns altres que no tenen res a veure i que deixen la vinyeta en qüestió sense possibilitat de ser entesa:
- Hi ha una marcada tendència en la traducció ha utilitzar “homosexual” en comptes de gai, supose que per usar un terme que englobe tant relacions gai com sàfiques, encara que en realitat no poques vegades el terme gai s'usa per a referir-se al conjunt sencer del col·lectiu LGBT i aquest és l'ús que se li dóna en l'original en anglés en moltes d'aquestes ocasions. Ej: “Gay issues» (llegint un periòdic) per “asuntos homosexuales”, que per cert sona raríssim.
- Es canvia «Trans rights” per “Drets dels transsexuals”. Cal recordar que el concepte trans (expressió equivalent a transgènere) engloba no sols a les persones transsexuals sinó també a les persones transgènere en general. Per això, el col·lectiu lluita pels drets de totes les persones trans i no sols els d'aquelles que van decidir sotmetre's a cirurgia o tractament hormonal.
- Algunes vinyetes tenen traduccions veritablement delirants: «Can I be his librarian? Or cartoonist?» per «¿Puedo ser su tíe?».
- Quant a l'ús del gènere neutre, hi ha molt a dir. Es tradueix they com a "elle". Correcte, cap queixa. El problema és que, com ja he dit abans, ni els adjectius ni els articles tenen gènere en anglés, per la qual cosa, seguint la lògica de l'anterior, expressions com “A comics professor” deuria quedar com "une profesore de cómics". No obstant això, la traducció opta per “Unx profesorx de cómic”. No sols em sembla incoherent respecte a l'anterior, sinó que personalment advoque per l'ús del neutre usant la -e (en castellà o -i en català) en comptes de les “x” o altres símbols com “@”, ja que, entre altres motius, els sistemes de lectura de pantalla que usen les persones amb discapacitat visual tenen problemes per a llegir-los (perquè fonèticament no tenen cap sentit).
I per a anar acabant amb aquest tema, diré que em sembla una pena el que en aquest cas li succeeix a Gènere Queer, perquè si precisament la intenció de l'obra és ser una guia útil sobre qüestions queer, el fet que la traducció esborre, intencionalment o no, termes i expressions necessàries per a explicar realitats del col·lectiu, menyscaba aquest objectiu. L'exemple més clar el tenim amb els pronoms. Vegem el següent diàleg entre Maia i un altre personatge:
-Yo he pensado cambiar mi pronombre por «elle», pero no sé cómo hacerlo para los adjetivos. ¿Tú qué utilizas?
-Yo utilizo las terminaciones en «-e», diría «elle está cansade».
-¿Terminación en «-e»? ¡Me encanta!
Lògicament, això no tindria cap sentit en anglés, i va ser de fet aquesta pàgina la que em va fer enarcar les celles i buscar l'original per a rellegir-lo (una sort, perquè després d'això ha canviat per complet el que pense de l'obra). En la versió original, l'escena succeeix com segueix:
-I’ve thinking about switching to they/them pronouns but for some reason that doesn’t feel quite right. What pronouns do you use?
-I use the Spivak pronouns e, em, eir, as in «Ask em what e wants in eir tea.»
-E, em, eir? I love those pronouns!
La conversa transcorre de forma totalment diferent. En castellà el personatge ha descobert l'ús dels pronoms neutres però, per algun incomprensible motiu, no el dels adjectius neutres. En l'original, el seu problema és que els pronoms neutres més coneguts no li acaben d'agradar, així que l'altre personatge li suggereix utilitzar els pronoms de Spivak. I cert és que traduir això és complexíssim, però el problema és que en llevar-ho per complet del text, no sols es perd coherència en aquest, sinó que perdem així mateix una oportunitat genial per a conéixer que hi ha més maneres de referir-se a algú de manera neutra.
Més endavant hi ha diverses vegades en què Maia es refereix als seus pronoms i de tant en tant aquests apareixen en les il·lustracions, generant bastant desconcert en el lector, perquè en castellà no sabem què és això de e, eim, eir que ix per totes parts.
En realitat per a aquest últim problema no hi ha una solució senzilla, però sumat a tot el que s'ha dit anteriorment, crec que, per mera acumulació de traduccions inexactes, s'ha acabat per desvirtuar el text i per tant el valor educacional que poguera tindre el mateix. Com em servirà per a educar un llibre que (en traduir-se) intercanvia queer per gai o trans per transsexual? Serviria potser un llibre de llengua que canviara les definicions d'adjectiu i substantiu? O un de matemàtiques que introduïra les operacions de multiplicar o dividir sense abans esmentar què volen dir aqueixos símbols? El seu valor educatiu seria nul.
És una vertadera llàstima i crec sincerament que, per a traduir aquesta classe d'obres, no sols s'hauria de tindre en compte la capacitat general de la traductora com a tal, sinó la seua implicació en aquestes temàtiques i idealment que pertanga al col·lectiu, perquè això augmentarà molt les possibilitats que el text siga traduït respectant el significat i la intenció de l'original.
A més, recordeu el que us he dit de les traduccions delirants? I allò del final precipitat i estrany, que em va deixar mal sabor de boca? Doncs veureu, encara volguera explicar-vos alguna cosa més sobre aquest final, així que potser preferiu llegir el còmic abans. Si és el cas, salteu-vos esta secció. Més endavant teniu una conclusió de la ressenya en la qual no parle sobre els detalls del desenllaç de la història.
En castellà, el final és un monòleg com el que segueix:
«Me pregunto cuántos de estos niños son trans o no-binarios, pero todavía no saben nombrarlo. ¿Cuántos de ellos no han visto nunca a un adulto no-binario? ¿Les estaba perjudicando con mi silencio? (…) Cada vez que no pido que me hablen en lenguaje neutro me siento muy cobarde. Pero explicar mi género sigue dándome miedo (…) Creo que… tengo más miedo del que debería. Creo que… tengo más miedo del que debería»
Com veieu, es queda… inconclús? Vegem ara l'original en anglés:
«I wonder if any of these kids are trans or nonbinary, but don’t have words for it yet? How many of them have never seen a nonbinary adult? Is my silence actually a disservice to all of them? (…) Every time I fail to give my pronouns I feel like a coward. But coming out can still be really scary (…) I think I’m carrying… more fear than I need. Next time. next time I will come out.»
Exacte. El final no és inconclús, el final és perfecte, però la traducció es va menjar l'última frase (té pinta que a causa d'un error de còpia-pega), quedant en la traducció Maia com un personatge covard i irresolut en comptes de com realment és, algú que decideix enfrontar les seues pors i mostrar-se al món, ajudant a fer d'aquest un lloc millor per a totis. “Next time. next time I will come out.» La pròxima vegada. La pròxima vegada ho diré.
I per a rematar, fixeu-vos que en l'original utilitza el terme kids, de gènere neutre, en comptes de “niños” (quan a més, es tracta d'una classe on la majoria d'alumnes són de gènere femení, almenys assignat en nàixer). I no és un detall irrellevant, perquè després d'això només queda una vinyeta a pàgina completa, on en la versió en castellà Maia li diu als seus pares que està contenta de tindre'ls com a pares (redundant i és un altre exemple de traducció inventada), quan en l'original els diu que, encara que ho va passar mal sent la seua filla, està contenti de ser filli d'ells.
Ho sent. No puc continuar amb açò, em resulta esgotador (i m'he deixat coses en el tinter, ho jure) haver de parlar de tot el que està malament en una obra que, originalment, està tan bé. Cada llibre com aquest que es publique hauria de ser celebrat com una victòria, una nova oportunitat per a aprendre i ensenyar, però el cas és que aquesta victòria, aquesta oportunitat, ens ha sigut arrabassada. Si us interessa, compreu Gender Queer: A memoir, by Maia Kobabe, però fugiu de Género Queer, de Maia Kobabe, que no és sinó la seua versió sabotejada. Por em donen totes les biblioteques que ara posseïsquen el cavall de Troia que resulta ser la versió en castellà i de veritat espere que la editorial (Astronave) ho corregisca en versions futures.
La ressenya que acabes de llegir es refereix a la primera edició en castellà de “Género Queer: Una autobiografía”, publicada al maig de l'any 2020. M'agradaria pensar que la seua editorial (Astronave) ha hagut d'adonar-se de tot el que ha eixit malament en aquesta primera edició, però més encara m'agradaria pensar que serà corregit en futures edicions. Promet estar atent i, si així fóra, actualitzaré aquesta entrada per a reflectir els canvis i, per descomptat, també per a celebrar-los. Tant de bo siga així.
Bibliografia:
- Género Queer: Una autobiografía, de Maia Kobabe. Edició en castellà publicada per editorial Astronave..
- Gender Queer: A memoir, de Maia Kobabe. Edició en anglès, publicada por Lion Forge Comics.
Comprats a Manhattan Còmics Xàtiva.
Amb la col·laboració (per al text en castellà) de:
-Neko (Lectore de sensibilidad).
-Raak (Revisión y corrección).