US: La millor novela gràfica que llegiré aquest any

Comencem fort, no? Em fa gràcia que la primera ressenya que puge al blog siga tan categòrica que, ja des del mateix títol, deixe clar que m'ha semblat immillorable. I com encara no us he donat temps a conéixer-me, podríeu pensar que és una hipèrbole, que sóc un exagerat, però el cas és que crec que no m'estic xafant els dits quan dic que difícilment llija enguany cap novel·la gràfica que em vaja a agradar tant.

Per descomptat, això no vol dir que crega que aquesta siga objectivament perfecta. Cap obra artística ho podrà ser mai, per sort, ja que si això fóra possible, una vegada aquesta existira tots els que arribàrem després ens veuríem condemnats a no poder igualar-la mai. No obstant això, considere que, a nivell personal, és molt complicat que trobe prompte una altra que em resulte tan interessant, tan divertida i que em done tanta caloreta.

Y es que «Us», de Sara Soler, reuneix una sèrie de característiques que buscava trobar juntes en una sola obra des de ja fa temps, sense sort fins hui. Veureu, en consulta m'agrada disposar de quants més llibres i novel·les gràfiques d'aquest estil millor, perquè així puc tirar mà d'aquests quan és necessari donar a conéixer uns certs temes a una certa gent. No tot seran explicacions saberudes i serioses! El que necessitem és aconseguir un apropament de la persona en qüestió al tema.

En dicha biblioteca de recursos podemos encontrar títulos como «Depresión o victoria: Crónica de una batalla» de Meritxell Durán o «Cara o cruz» de Lou Lubie, entre altres (tots dos molt recomanables, per cert). Quant a la realitat trans, comptava ja amb «Llamadme Nathan», de Catherine Castro y Quentin Zuttion, però sincerament no em va agradar massa. Així les coses, necessitava diposar d'una obra dedicada a aquest tema, que l'explicara amb senzillesa però al temps de manera correcta, respectuosa, entretinguda i pròxima. No demane jo ni res eh?

Doncs no us ho creureu, però tot això i molt més ho vaig trobar en Us, que ens narra la història de dues xiques que, juntes i sent parella, faran un viatge d'autodescobriment del qual ambdues participaran. Perquè us feu una idea de què us podeu trobar ací, imagineu el següent: Què ocorre quan la teua parella et diu que el gènere amb el qual totis li tracteu no és en realitat el seu? Doncs que sorgiran moltes preguntes, molts dubtes i que haureu d'enfrontar juntes les dures proves que la societat us vaja a imposar. Però diuen que l'amor tot ho pot. No sé si serà veritat, però tal vegada sí que és cert que hi ha amors que són suficientment forts com per eixir airosos de tot. I si aqueix és el cas, aquesta parella de protagonistes sembla un clar exemple d'això que diuem.

Ara bé, no sols d'amor poden viure les històries. Ací també hi ha autodescobriment (per part d'ambdues!), així com un relat dels diversos reptes que els aniran sorgint a causa d'aquesta nova realitat a les seues vides, imposats majorment per gent de l'entorn que moltes vegades no entén o no vol entendre (ni respectar). A més, tot està rematat per una narració molt quotidiana, que es dóna el temps necessari perquè coneguem als personatges i que va acompanyada per un dibuix (divertidíssim, però carregat de detall) en el qual cada vinyeta aporta alguna cosa i mai està de més.

Respecte al dibuix, no m'esplaiaré molt més ja que no entenc massa del tema, però sí que us puc dir que m'ha agradat molt i que cada detallet o referència als entreteniments i gustos de les seues protagonistes les fa als meus ulls més humanes i menys personatge. I en una obra com aquesta, amb els objectius que es planteja, crec que dir que les il·lustracions aconsegueixen el seu propòsit amb escreix és quedar-se curt.

En conclusió, si us interessa mínimament el tema, llegiu-la. Si us agraden les novel·les gràfiques, llegiu-la. Si esteu aburridis, aneu a la vostra llibreria o botiga de còmics més pròxima, compreu-la i llegiu-la. Crec de veritat que no us penedireu i que, quan l'acabeu, us haurà calfat el cor una miqueta més i desitjàreu que tot els vaja bé en aquesta vida a aquestes dues noies. I així espere que siga.



Bibliografia:

Comprats tots ells a Manhattan Còmics Xàtiva.

Amb la col·laboració (per al text en castellà) de:
Clío Carraway (Lectora de sensibilitat).


1 Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *