No sé què em passa últimament amb els còmics que porte una ratxa boníssima amb ells, descobrint-ne sense parar vertaderes joies. També pot ser que haja tornat a trobar, després d'anys de sequera en aquest sentit, algú el qual tot el que em recomana m'agrada. Qui sap, sap.
Per això és que us porte quatre ressenyes breus amb el millor que he llegit quant a còmics aquest últim mes. No vos els perdeu!
«Worm Gnosis», de Boris Ramírez Barba: Recordeu aquells llibres de «Tria la teua pròpia aventura»? Era un concepte que de xicotet em fascinava, em vaig llegir tots els que hi havia a la biblioteca de l'escola, que no eren pocs. Doncs resulta que aquest còmic tan particular trasllada aquest concepte al seu propi medi, però sumant-li diversos plusos d'interactivitat. Així, fa un pas avant i abraça conceptes dels jocs de rol i dels videojocs, tot per a crear l'aventura del nostre protagonista, un cultista que haurà d'enfrontar nombrosos perills i rivals per a fer-se amb el tresor i secrets del difunt mestre Derzahal, per a glòria de la seua secta i de si mateix!
I per a avançar al llarg d'aquesta aventura no sols haurem de triar entre diverses opcions i veure quin final ens espera, sinó que també prendrem decisions que podran acabar molt malament per al protagonista, lliurar combats simulats amb tirades de daus, recollir equip que ens ajude de diverses formes i obtindre punts de gnosis (experiència). El còmic, encara que breu, explota el concepte molt bé i no arriba a fer-se repetitiu o monòton en cap moment, ja que continuament trobarem algun desafiament que afig una nova mecànica o tergiversa una ja vista abans. Recomanat sobretot si us agraden els experiments narratius o si com jo llegíeu aquells llibres i teniu ganes de tornar a tindre a les mans una cosa similar.
«El Inmortal Hulk», de Ewing i Bennet: El següent es refereix únicament als volums un i dos d'aquesta col·lecció, que inclouen fins al número 10 de la publicació en grapa original. Probablement els qui són fans de Marvel o de Hulk vagen molt davant en la lectura d'aquesta col·lecció, que en realitat ja va acabar amb el seu número 50. Quan l'acabe potser torne a parlar d'ella, però de moment no tinc problema a dir que és el millor d'aquest personatge que he llegit mai, consistint la història en un acostament bastant diferent i peculiar al colós maragda. A hores d'ara ja hem vist versions d'Hulk de totes les formes, colors i tipus, tantes que pot arribar a ser confús per a qui vulga posar-se al dia amb les seues històries i fer-li fins que no està sinó perdent el temps. Per sort, Immortal ve precisament a ordenar aquesta cacofonia d'idees de la «hulkitud» i al temps innovar reinventant tota aquesta mitologia.
L'apel·latiu d'immortal no és fútil en aquest cas, perquè aquesta història comença precisament amb eixe concepte en ment: Hulk no pot morir. I Al Ewing du aquest concepte al límit, dedicant-se a explorar què significa, tant per al mateix Hulk i tots els qui l'envolten, com per al món en què habita aquesta força imparable a la qual a més ni tan sols se li pot donar mort. Com podeu imaginar i si bé no diria que aquesta és una història de terror a l'ús, sí que s'exploren de forma continuada diversos trops del gènere, tant aquells que tenen a veure amb com afecta a la psique humana presenciar l'impossible, com uns altres més centrats en el body horror, tenint com una de les seues influències més clares el cinema de Cronenberg i la «Nova Carn». Per part meua, és quasi segur que complete aquesta col·lecció, cosa estranya perquè no he començat col·leccions llargues de còmics des de fa més d'una dècada, però és que aquesta crec de veritat que ho mereix. Ressenya per a quan la complete? Ressenya per a quan la complete.
«Flex Mentallo, el justiciero musculoso», de Morrison i Quitely: Mentallo és un superheroi, un forçut que va per ací en calçons estampats amb taques de lleopard i, de vegades, una gavardina. Pot semblar una indumentària ridícula, però no ho és la de tota la gent del seu gremi? A Flex se li perdona, en tot cas, perquè no podreu trobar a algú més maco que ell i més decidit a ajudar a la resta, no sols lluitant contra vilans siderals sinó també atenent cada persona necessitada amb la qual es creue.
Així és Flex Mentallo l'individu, però com és Flex Mentallo el còmic? Doncs és un sensacional homenatge a les històries de superherois, al que signifiquen i a tot el que poden arribar a ser. Veureu, Flex és un superheroi, sí, però és que a més és l'únic que queda en la seua realitat. Realitat, per cert, que ara mateix està amenaçada. I poc més es pot dir d'aquesta història sense treure-li la gràcia, encara que en ella el que succeeix és potser el que menys importa.
Més important és, potser, el que podria succeir, perquè Flex Mentallo explora en cadascuna de les seues vinyetes aqueixes possibilitats, amb anades i vingudes, salts i tombarelles d'una narrativa que es retorça, contrau i serpenteja per a no deixar-se atrapar mai, ni tan sols quan arriba al seu inevitable final. I per aconseguir-ho, Flex trenca la quarta, la cinquena i totes les altres parets que facen falta. I pot trencar-les, literalment, perquè està més fort que el vinagre.
Si vos agraden els còmics de superherois, no vos podeu perdre aquest. Com a mínim, no quedareu indiferents.
«Mr. Milagro», de King i Gerads: Aquesta història és moltes coses. És un còmic de superherois, sí, però no un qualsevol. Els protagonistes potser ni tan sols us sonen a la majoria (Mr. Miracle i Big Barda), ni els trobarem immersos en una missió per salvar el món. Bé, no el nostre món almenys (on per cert viuen), ni aquell en què van créixer (Apokolips) sinó un altre al qual també podrien haver considerat la seua llar si les coses hagueren sigut diferents (l'idíl·lic Nova Gènesi), el qual es troba immers en la més letal i cruenta de les guerres.
En tot cas, no serà una història d'aventures, sinó una sobre com de vegades la nostra pròpia vida ens supera. Conflicte. Sofriment. Suïcidi. I tot això en les primeres pàgines.
Segons diuen, Mr. Miracle pot escapar de qualsevol situació, perquè és el escapista suprem. La pregunta que se'ns planteja en aquest còmic és saber si podrà escapar de la mateixa mort. O, vist d'una altra manera, si serà capaç d'escapar de les conseqüències que té elegir viure. Viure és patir, sí, però també és moltes més coses i crec que en aquest còmic apareixen representades algunes de les més importants, tant les bones com les dolentes.
Mr. Miracle, per cert, no és humà, sinó un déu. I encara així, és un dels personatges més humans que he llegit últimament. I per cert que al costat de Big Barda formen la parella més adorable i creïble que haja tingut el plaer de llegir últimament. Es volen, de vegades discuteixen, es continuen volent i es donen suport sense dubtar, posant tota la carn a la graella per tal que el que tenen funcione, siguen quines siguen les circumstàncies i desafiaments que els esperen, ja siguen aquests assumptes divins o mundans i trivials, ja que tots dos s'entremesclen en aquestes vinyetes amb una facilitat inusitada.
De tot això i molt més parla aquest còmic, però cal dir que no és una història per a tothom. Per exemple, hi ha que reconéixer que és una d'aqueixes en les quals ni tan sols en acabar tindrem del tot clar què acaba de succeir, quedant a elecció de qui llig decidir com interpretar la resolució. No obstant això, l'important no és sols allò l'explicat, sinó com de fons aprofundeix en aquests temes «Mr. Milagro», filant-los amb tal perícia que sembla increïble que càpia tot això en una sèrie de només dotze números, amb la constant ajuda d'unes vinyetes i de l'ús de l'espai d'aquestes que només pot qualificar-se de magistral en tot moment.
Per cert, sapieu que ha sigut recentment reeditada en la col·lecció Pocket de ECCcómics, així que la teniu disponible a un preu immillorable. Si us feu amb ella, llegiu-la, gaudiu-la i recordeu:
Darkseis és..
Haver trobat tants còmics interessants últimament no és casualitat, com he dit ja al principi, sinó que tot això ha sigut gràcies a les recomanacions de la bona gent de «El Podcast Ese», el qual podeu trobar en plataformes com Ivoox o Spotify. Impagables sense cap dubte.
Quant al meu, continuaré deixant-me caure per ací, esperem que més prompte que tard! I recordeu: cuideu-vos, doneu suport sempre que pugueu al xicotet comerç i feu bondat!