Homenatge a un Homenatge

Any nou, vida nova, solen dir. La veritat és que porte un temps (sé que no soc l'únic) amb la sensació que el temps no avança, així que un dels propòsits per a enguany serà insuflar-li una mica de vida al blog. Ganes d'això he tingut la pràctica totalitat dels dies, encara que el temps i les energies no sempre han acompanyat. Ara bé, si participar en el Nanowrimo m'ha ensenyat alguna cosa és que l'esforç val la pena, però d'aquesta experiència millor us parle un altre dia.

La sensació d'estancament que us comentava és terrorífica. Serà que estic ja en eixa edat en la qual les novetats deixen d'interessar-nos tant i mirem amb anhel el nostre passat. És la maleïda nostàlgia, encara que per sort crec que estic bastant previngut contra els seus mals i, això crec, de moment només he gaudit dels seus beneficis.

A nivell d'entreteniment, en els últims anys la novetat ha sigut la proliferació de noves plataformes de streaming que sorgeixen cada dia per a fer-se unes la competència a les altres. No us parle sols de la batalla entre Netflix, HBO, Amazon i altres tantes (això sí és una guerra i no la de consoles), sinó també del sorgiment i auge de Twitch i, com a conseqüència, la caiguda en desgràcia de Youtube. En aquesta última cada vegada costa més trobar contingut interessant, en bona part per culpa de les pròpies normes de la plataforma, que constreny més i més als qui volen crear contingut de qualitat, en favor dels vídeos més curts, immediats i produïts en sèrie. I és en part davant aquesta manca que vaig acabar recuperant un hàbit d'antany: llegir blogs.

Aquests, al no participar de l'esmentada batalla, no restringeixen el tipus de contingut que generen els qui els escriuen, ni la seua extensió, ni els temes tractats. A més, sempre he sigut més de llegir que de veure o escoltar, sense voler menysprear les virtuts d'aquests mitjans, que en són moltes. I de tots els blogs que vaig descobrir o vaig redescobrir l'any passat, el "blog literario de Javier Saborido" és sens dubte un dels que més m'ha entusiasmat. No m'esplaiaré molt, però sí que vos animaré a que li doneu un cop d'ull. Si busqueu una font de recomanacions de la qual us pugueu fiar, potser vos interesse. A ell li dec el haver llegit «La continuidad de los parques» de Julio Cortázar i haver vist la pel·lícula «El caballero verde«, sent la primera (encara que breu) una de les lectures que més he gaudit en 2021 i la segona (encara que extensa) una de les pel·lícules que més han aconseguit tindre'm pegat a la pantalla en aquest mateix any.

A més, en el seu blog es marca també de tant en tant algun experiment o entrada més curiosa. Una de les últimes va ser un homenatge a Mark Fisher, emplenant un d'aquells qüestionaris que estaven destinats a circular de persona en persona i convertir-se en una cadena, allà pel principi del mil·lenni. No voldria jo que rescatàrem el lleig costum de fer de tot una cadena, però com em va semblar un concepte interessant (i com que vaig prometre que el faria), em dispose a respondre a aqueixes mateixes preguntes. Vegem doncs.

1. Quants llibres hi ha a la teua biblioteca?

Uf. En aquesta casa ens agrada molt llegir, així que si he comptar-los tots igual em m'agafa un mal*, perquè mai he tingut interés a tindre'ls llistats i els tinc repartits entre la nostra casa actual, la casa dels meus pares i el despatx, a més dels que tenim en format digital!

Al final els vaig comptar i només en format físic en tinc més de huit-cents llibres. Ni em vull imaginar quants seran si sumem els digitals.

2. Quin va ser l'últim llibre que vas comprar?

M'acabe d'adonar que he d'haver triat el pitjor moment per a respondre aquestes preguntes, en un clàssic exercici d'autosabotatge. Ho dic perquè l'últim títol que vaig comprar va ser "Warhammer Crime: Linajes". M'abellia una lectura lleugera i llegir alguna cosa d'aquest món (ara que caic, crec que era la primera vegada que llegia una novel·la de Warhammer 40.000). Gran error, perquè vaig descobrir que l'edició en castellà és un autèntic despropòsit en tots els sentits possibles. Ja ho he dit a tot arreu, però insistiré una vegada més: allunyeu-vos d'aquest llibre, si us interessa i teniu la possibilitat, feu-vos amb l'edició original en anglés, perquè crec que la història mereix ser gaudida en condicions.

3. Quin va ser l'últim llibre que vas llegir?

Doncs hauria d'esmentar el mateix, ja que últimament intente llegir de seguida tot el que compre ja que així no se m'acumulen llibres sense llegir. No obstant això, com ja vos he parlat d'ell, faré una mica de trampa i mencionaré l'anterior, "El cielo de piedra", tercera i última part de la trilogia de la Terra Fragmentada, de N. K. Jemisin, saga que em vaig llegir quasi d'una tirada i que recomane encaridament a qualsevol que li agraden les històries de fantasia i els mons i personatges ben construïts.

4. Cinc llibres que signifiquen molt per a tu.

Interessant pregunta, sens dubte. Segur que la responc i als dies em venen altres títols a la ment, perquè una llista de només cinc em sembla massa breu. En tot cas, sense donar-li moltes voltes se m'ocorren:

1. El senyor dels anells, de Tolkien

Clàssic, però no podia faltar. És el llibre del qual més còpies tenim a casa, entre diferents idiomes (menció especial a la versió en català, la qual m'encanta), edicions il·lustrades i de butxaca. També és un dels pocs títols que m'he rellegit més d'una vegada i crec que conforme em faig més major més sé apreciar totes les qualitats que el seu autor li va saber atorgar i tot l'afecte que li va dedicar. I malgrat això, mai deixarà de ser un ancora al passat, a les vesprades devorant llibre rere llibre sense cap preocupació, més enllà de saber com aconseguirien arribar Frodo i Sam a Mordor o com diantre superar aquell condemnat puzle en el temple de l'aigua en Ocarina of time.

2. "Las estrellas son legión", de Kameron Hurley

Saltem del passat distant al més recent. Vaig entropessar amb aquest títol després d'haver encadenat la lectura d'uns quants clàssics que em van deixar mal sabor de boca per ser massa rancis o per resultar-me una llauna, sent aquest per tant com l'aigua fresca que fa el canteret nou. Va resultar ser, a més, la meua porta d'entrada a una legió (si em perdoneu l'acudit) d'autores amb una perspectiva al narrar per complet distinta a la que jo coneixia fins a aquell moment. Una bogeria de llibre que desitjaria oblidar per a poder llegir-ho de nou i sorprendre'm amb cadascuna de les seues sorpreses.

3. Manual de psicopatologia, volums 1 i 2, de Belloch

Potser us feu creus amb aquest, perquè és just el que sembla, un manual de referència i base del temari d'una de les assignatures de la carrera de psicologia. La raó que em vinga al cap és que va ser el primer llibre d'estudi que em vaig comprar per gust. Recorde que va ser al primer any de carrera, a pesar que l'assignatura que l'utilitzava no es donava fins al tercer i que aquests llibres costen un renyó.

Gracias a este libro aguanté esos insufribles primeros años y las asignaturas más odiosas, porque sabía que lo interesante vendría después. Además, también es culpa suya que me aficionara a visitar la librería de la universidad a menudo y allí ir echándole el ojo a algún nuevo libro de referencia, lo cual creo que a su vez explica que mis calificaciones oscilaran entre justas para las asignaturas que menos me gustaban y excelentes para aquellas que sí me interesan (y de las que por tanto me había comprado el libro y leído este varias veces). En suma, representa el paso a la adultez, pues fue la primera vez que gastaba una buena suma de dinero en algo que solo me iba a servir para estudiar, pero que a la vez me hacía ilusión.

4. L'home que va confondre a la seva dona amb un barret, d'Oliver Sacks.

Si aquest títol no et crida l'atenció la primera vegada que el sents, jo crec que ja res aconseguirà fer-ho. Sacks va ser un prestigiós neuròleg que va aconseguir la fama a força d'escriure llibres amb les seues anècdotes a la pràctica del seu ofici. Dit així no sembla gran cosa, però aquest llibre no defrauda i recorde haver-lo recomanat a lectors molt diversos, inclosa gent que ni tan sols és especialment aficionada a la lectura. Lleuger, interessant, ple de dades curioses i de reflexions que et fan plantejar-te com percebem i entenem el món, per a mi representa el viatge contrari al tercer llibre de la llista. Si aquell era l'accés a la psicologia més seriosa, aquest va ser la demostració que es poden fer obres divulgatives serioses i divertides alhora.

5. "The Legend of Zelda: Hyrule Historia"

Si no el mencione, rebente. Ho sé, és un producte de marxandatge per a getn molt fan de la saga, sense res a aportar més enllà de ser un objecte de col·leccionista. Va tindre tant d'èxit que després Nintendo va prendre nota i hi ha tret tres llibres més del mateix estil, cadascun al meu parer menys interessant que els anteriors. Tant se val, ja que si està en aquesta llista és perquè va ser un regal i perquè soc incapaç de pensar en el moment de rebre'l sense plorar una miqueta. A vegades, els llibres (i les pel·lícules, els jocs, les fotos o fins i tot els joguets del gat) són molt més del que serien per si mateixos, ja que en sumar-los a la nostra experiència vital queden tocats per les nostres percepcions i pensaments, adquirint significats personals, molt més complexos i intransferibles. Per això, ho sent, no és un llibre que us vaja a recomanar, perquè segur que si vos interessa ja el teniu i sinó és que no vos interessarà en absolut. És un llibre que està en aquesta llista únicament pel que per a mi representa.

5. Esmenta a cinc persones

Com ja he dit, no tinc intenció de contribuir a la resurrecció de les cadenes en les quals, sinó les reexpedies, tindries mala sort o et perseguiria un esperit maligne durant la resta de l'any. No obstant això, si per voluntat pròpia a algú li abelleix respondre a les preguntes, aviseu, que sempre és interessant saber què teniu en la vostra col·lecció i quins llibres atresoreu amb més afecte. I si ho conteu al vostre blog o on siga, podeu compartir-lo en la caixa de comentaris, que per a aquestes coses està. Per part meua, intentaré publicar una entrada almenys cada dues setmanes, un relat, una ressenya o una cosa més peculiar, com això de hui. Us desitge un any ple de benaurança i que estiga replet de bones lectures.