Quan som xicotets tot ens sorprén i ens fascina. Els xiquets i les xiquetes viuen en un món increïble en el qual potencialment tot és possible. Només és, amb el pas dels anys, que acabem intercanviant eixa il·lusió davant la fantasia contínua per un verdader1 coneixement del que és possible i del que no ho és. No és mal tracte, encara que té les seues conseqüències negatives. Per a començar, es perd en gran part la capacitat d'il·lusionar-se pels xicotets descobriments de la vida, de fascinar-se davant una història, de gaudir del que estem fent sense preocupar-nos per tot el que tenim encara pendent.
Per això és que ja d'adultes moltes persones tendeixen a creure que hi ha poc que puga emocionar-los, més enllà de les fites més importants de les seues vides2. Tanmateix, la ficció ve a recordar-nos sovint que això no té perquè ser així. Hi ha obres que aconsegueixen remoure alguna cosa que sovint no sabíem que teníem en el nostre interior3. Obres que, una vegada finalitzades, no podem sentir-nos indiferents a elles perquè han deixat rastre en la nostra persona. Algunes, de fet, ens sacsegen amb tal força que deixen en el nostre món interior una marca equivalent al cràter de Chicxulub.
Això és el que m'ha succeït amb Saga.
Opinions sobre la pirateria hi ha moltes. De fet, segurament quasi tantes com persones en el món. Per això no puc sinó limitar-me a parlar sobre la meua experiència amb ella. He piratejat, crec que no gaire, però sí sempre que m'ha facilitat la vida (per economia, afavorir l'accés, etc.). No obstant això, ja que només he piratejat obres (del tipus que siga) que creia que em podien interessar realment, i en tant que tinc tendència a l'acumulació malsana de llibres (incloent en aquest problema als còmics), m'ha passat diverses vegades el que m'ha succeït amb Saga. Vaig començar a llegir-la baixada d'internet, em va encantar i abans del desé número ja no vaig tindre més remei que comprar-la.
Per tant, no puc considerar la pirateria com una cosa dolenta per defecte, perquè em serveix per a filtrar entre coses que descarte per no agradar-me encara que pensava que ho farien i altres que em compre perquè sent que ho mereixen. Podríem dir que utilitze la pirateria com una espècie de demo.
És bon sistema? A mi em val. És perfecte? No. Té, per descomptat, arestes morals de les quals podríem parlar durant hores. No ho faré (almenys no hui), però resulta curiós4 com Saga tracta precisament d'això, de les nostres accions i de les conseqüències que aquestes tenen més enllà de les nostres intencions. També parla de molt més, com de la forma en què veuen el món xiquets i xiquetes, com de complicat és créixer i ajudar a que uns altres cresquen. De com de difícil que és a vegades continuar sobrevivint dia rere dia en un món que t'odia. De com d'impossible se sent sovint el tindre fills/as5. I de moltes, moltes més coses.
Hui dia la sèrie continua publicant-se i el seu guionista i la seua dibuixant ja van dir en el seu moment que la sèrie tindria 108 números. Hi ha moltes reedicions del material ja publicat, però jo vaig optar per el Compendi volum 1, que recopila fins al número 54. Això implica que segurament no llegiré la segona meitat fins que la sèrie estiga acabada, allà per l'any… 2028, amb sort. Tingueu-ho en compte.
—D'acord, sí, però deixa't de rotllos.
Sí, tens (tinc?) raó. Com a mínim hauria de parlar sobre què és Saga. De què tracta.
Doncs bé, tracta sobre una guerra galàctica i sobre com un grup de pàries aconsegueix…No, espera, això sona a Star Wars i açò no és Star Wars. Pot ser que se li semble en algunes coses, perquè en tot cas sí que estem parlant de una Space Opera. Al cap i a la fi hi ha diferents personatges de diferents espècies viatjant contínuament d'un planeta a un altre, però mentre que Star Wars està escrit per a ser naive, per a ser per a tots els públics, Saga juga a una altra cosa. I juga duríssim.
Veureu, en aquest cas la guerra és entre l'alada població del planeta Terrada i els cornuts habitants de la lluna Guirnalda (noms en la edició en castellà).6. El problema és que la guerra porta ja tants anys activa que ningú contempla la seua fi i ha acabat involucrant a la pràctica totalitat de les espècies que habiten la galàxia. Per tant, no existeixen espais verdaderament neutrals.
La qual cosa és un problema per als protagonistes, Marko i Alana. Ell, nadiu de Guirnalda, ella de Terrada. S'acaben coneixent de manera atzarosa i congenien en descobrir que s'assemblen més del que pogueren pensar. Al cap i a la fi tots dos odien la guerra que sembla consumir-ho tot. Al cap i a la fi tots dos s'atrauen. Es desitgen.
Prenen decisions i cadascuna d'elles té conseqüències. Perquè Saga parla de com d'horrible és la guerra i ho fa d'una forma crua i amarga. Però també parla de les conseqüències de cadascun dels nostres actes. Així que Marko i Alana fugen. A on? Bona pregunta, perquè no hi ha un lloc en el qual tots dos puguen estar segurs. Pitjor encara, ella acaba embarassada, cosa que no creien que fora possible, però ho és. Així que la seua situació es complica cada vegada més i cada nova decisió els torna més vulnerables. Així i tot aconsegueixen sobreviure temps suficient per a veure nàixer a la seua filla. I així és com comença Saga7. Quasi res.
Marko, Alana i la seua filla Hazel8 són dels personatges més interessants, entendridors i realistes (amb les seues fortaleses i debilitats, les seues genialitats i les seues errades) que haja llegit últimament en un còmic. M'encanten i no començaré a explicar els motius (hui), perquè podria passar-me tot un dia escrivint i em quedarien coses per dir. Quedeu-vos amb que me'ls estime molt i amb que desitge que aconseguisquen algun dia viure en pau.9
No obstant això, no són els únics personatges que poblen l'univers de Saga. Tampoc faré hui spoiler al respecte, crec que serà més divertit per a qui vulga llegir-ho l'anar descobrint l'elenc, encara que cap d'aquests personatges hi sobra, això vos ho assegure. No sols per la varietat (fantasmes impertinents, mercenaris amb problemes sentimentals, gates detectores de mentides, televisors aristòcrates, reporters tritó, pastors de morses espacials o exparelles cabrejades, per esmentar alguns), sinó perquè cada nou personatge serveix per a posar l'accent en que tota acció té per conseqüència una reacció.
Cert és que és inevitable que, malgrat la capacitat coral de l'obra, no es deslliura de la sensació que tot allò important que succeeix en aquesta galàxia acaba tenint relació amb Marko i Alana (una altra semblança amb Star Wars). No obstant això, ací crec que aquesta tendència està per complet al servei dels temes que intenta tractar el còmic, creant cada nova acció un efecte dòmino que afecta les relacions sempre canviants entre cadascun d'aquests habitants de la història.
El millor exemple és la pròpia relació del duo protagonista, ja que ni tan sols la relació d'Alana i Marko està a resguard del resultat de les seues pròpies accions. Per a començar tots dos advoquen per no veure's involucrats en la guerra i volen viure les seues vides en pau, però la seua manera d'abordar els problemes específics és sovint distinta. Alana, per part seua, prefereix no ficar-se en baralles, encara que farà el que siga per defensar a la seua família. Marko, en canvi, ha promés no usar mai la violència. I encara sort, perquè… Bé, jo no voldria haver d'enfrontar-me a ell, sabeu?
Siga com siga, la violència els persegueix, així que sovint entra en conflicte qui volen ser amb qui han de ser, prenent cadascú les seues pròpies decisions. Això de no poder ser qui vols i veure't forçat a prendre un altre rol degut a les circumstàncies crec que és, per cert, una experiència quasi universal per als pares i mares de tot arreu. En qualsevol cas, Alana i Marko són molt bona gent, però no són perfectes (ningú ho és). I això implica que les seues decisions no sols tenen repercussions per a altres persones alienes a la seua família, sinó que també cometen errors que afecten als qui més volen. Inclosa la seua filla.
Així i tot, després de cada ensopegada es continuen alçant per a enfrontar-se de nou a un univers que els odia. Perquè en el seu moment van prendre una decisió i perquè és una davant la qual ja no poden fer-se enrrere. I perquè, encara que pogueren desfer el ja fet, no crec que ho feren. Al cap i a la fi, d'això es tracta estimar a algú. De ser imprudents i irreductiblement valents.
- Encara que no totes les persones coneixen la mateixa quantitat de veritats ni amb igual precisió, tot adult que es pree actua com si estiguera en possessió del coneixement absolut de com funciona l'univers. D'altra banda, la realitat és que ningú sap pràcticament res de cap tema, perquè com tot bon expert en alguna matèria admetrà, encara ens queda una infinitat de coses per aprendre al respecte. ↩︎
- Com viatjar lluny de casa, iniciar una relació, tindre un fill o filla. ↩︎
- Algun dia he de parlar de Doctor Who, ho promet. ↩︎
- O potser només volia comentar això de la pirateria i ara estic canviant de tema amb escassa gràcia. ↩︎
- D'acord, açò sí que és curiós. Sabies que segons l'AVL la paraula «fill» és sinònima de «conseqüència»? ↩︎
- Landfall (literalment, Recalada) i Wreath (Gurinalda) en l'original, respectivament. Això de Terrada em sona regular, però m'ho he llegit en anglés, així que igual és només falta de costum. ↩︎
- De fet, comença literalment amb el part. ↩︎
- Qui, per cert, és la narradora omniscient que ens conta tot el que va succeir en el seu passat. ↩︎
- Però recordeu que açò no és Star Wars. ↩︎