Bon dia, que passe unes bones vacances qui les tinga i ànim a la resta. Ocorre una cosa i es que m'agrada escriure, com potser os heu adonat ja. Per això mateix vaig crear aquest blog, amb intenció de bolcar en ell tot allò que no tinguera cabuda en un altre lloc, com una espècie de calaix de sastre de tot el que se'm poguera escriure i que creguera mereixedor de ser escrit. Vaig començar amb les ressenyes, després es van anar sumant els meus propis relats i per últim vaig afegir entrades amb reflexions i pensaments bastant aleatoris.
Poguera semblar un batibull molt estrany i discordant però no fa falta fixar-se per a trobar un nexe que ho uneix tot i aqueix és la passió per les històries, cosa que sempre espere que es deixe entreveure d'una forma o una altra en cada text d'aquesta web. La qüestió és que en un món ideal escriuria contínuament ací, però vivim en la realitat, amb tot el que això implica. Treball, obligacions vàries, cansament i altres interessos i projectes lluiten pel temps que tinc disponible i per tant no sempre puc nodrir el blog amb tantes entrades com volguera. I quan ho faig, he de triar si fer alguna ressenya o si en canvi opte per una altra mena d'entrada.
Clar, això produeix que al final se'm queden molts títols per ressenyar dels quals volguera comentar algun aspecte. I és per això que he decidit que cada cert temps intentaré fer un xicotet balanç lector amb xicotetes ressenyes d'aquelles obres a les quals no els haja dedicat expressament una entrada però de les quals així i tot tinga alguna cosa a dir. Així doncs, comencem:
Todas las canciones que nos contamos a solas: Aquest brevíssim llibre té l'honor de ser l'únic poemari que hi ha a la nostra casa, però vaja si va valdre la pena la seua compra! Malgrat tindre una extensió de solo unes cinquanta pàgines, i per tant no durar-me més que un viatge i mig d'autobús, no va fer falta més per a fer-me sentir alegria, fer-me riure i també que soltara alguna llàgrima. Tot això mitjançant una interessant proposta en la qual cada poema és una resposta a una cançó, de la qual per cert teniu la llista completa ací.
El cor de les tenebres: És un d'aqueixos llibres dels quals tothom ha sentit parlar i portava en les meues llista molt de temps. Com que en la Fira del Llibre de València el vaig veure a bon preu em vaig fer amb ell, però la veritat és que em va resultar una lectura prou desagradable. A priori es tracta d'una crítica al colonialisme que van patir (i pateixen) el continent africà i les seues gents, però el problema no el vaig trobar en la seua temàtica, sinó en la manera en què s'aborda aquesta. Els nadius mai són definits més enllà d'una caricatura, no pot dir-se que cap d'ells siga un personatge, sinó més aviat objectes, elements decoratius. Els homes blancs que apareixen en la història, autèntics protagonistes de tot això, també són retratats com a poc més que monstres, sí, però en el seu cas es deixa clar que és per veure's afectats pel salvatgisme d'aquell paratge, d'una bogeria insidiosa que s'apodera d'ells com una malaltia. És clar, els nadius, com a gent que sempre ha viscut en aquest ambient, segons aquesta lògica sols tindrien una oportunitat de redempció si se'ls civilitza. I no dic més que m'enfade.
Alba (Xenogènesi 1): Va ser en la mateixa fira on vaig trobar aquest volum, el qual em va captivar per la seua espectacular portada. Es tracta de la primera part d'una trilogia (encara que es pot gaudir perfectament d'aquest primer volum de forma aïllada) que tracta sobre les vivències de Lilith Iyapo després d'haver sobreviscut a la fi del món, sent rescatada per uns estranys éssers alienígenes d'intencions críptiques. No espereu una història trepidant, però sí una interessant descripció del que podria ser una espècie extraterrestre, la seua biologia, cultura, mentalitat i manera de vida, tot això descrit a través de les experiències de Lilith, a qui no li quedarà una altra que aprendre si vol entendre que és el que aquests éssers pretenen.
Viuda de hierro: A aquest li tenia ganes des de feia temps i he de dir que ha complit amb el que esperava d'ell. Podem qualificar aquesta novel·la com una de ficció juvenil, en el sentit en què la mateixa premissa és poc més que un collage d'idees que clarament li agraden a qui l'ha escrita, però el cas és que aconsegueix quasi tot el que es proposa (encara que al meu parer coixeja una mica en el desenvolupament dels personatges) i crec que si l'haguera enxampat en la meua adolescència l'hauria convertit en un d'aqueixos títols que passen a formar part fundacional de la nostra personalitat durant anys.
Què podem trobar en aquesta història? Una societat distòpica inspirada en l'imperi de la xina antiga i en la mitologia d'aquesta mateixa cultura, un món que només pot enfrontar el perill que l'amenaça mitjançant l'ús de gegantescos robots amb formes animals que funcionen mitjançant l'energia espiritual dels seus pilots, triangles amorosos (dels de veritat, amb una relació a tres i no de dues persones barallant-se per una tercera) i una protagonista la principal motivació de la qual és que està tan farta de tot que pensa cremar el misogin món que l'envolta fins que no queden d'aquest més que ruïnes. Recomanat si us crida l'atenció tot el que he dit, encara que avise que és la primera part d'una història més llarga, esperant-se que es publique en anglés el segon volum a principis de l'any pròxim.
Calavera Lunar Especial 25è aniversari: Quan fa anys encara llegia la revista El Jueves, un dels autors que més gràcia em feien era sens dubte Albert Monteys, amb un humor innocent quan feia falta i molt bèstia i crític quan era necessari. Vaig conéixer la seua obra més enllà del simple humor i la sàtira amb ¡Universo!, però desconeixia Calavera Lunar i això que els seus orígens es remunten fins als mateixos inicis de Monteys en açò del còmic. Les aventures d'aquest heroi espacial són difícils de definir, però si alguna vegada heu llegit alguna cosa de l'autor o si us agrada l'humor absurd i delirant, aquesta paròdia dels còmics pulp potser us interessa i si és el cas aquest recopilatori amb tot el que s'ha publicat de Calavera és una oportunitat immillorable per a llegir-se'l.
Trophy dark: Els jocs de rol són una afició que tinc bastant abandonada per diversos motius, però si hi ha un llibre el concepte del qual m'haja cridat tant l'atenció que tinga de nou ganes de llançar daus és el que presenta aquest llibre. Trophy dark ofereix un sistema simple (el 90% del llibre són aventures i la resta queda repartit entre taules de referència i el sistema en si), però centrat en crear les condicions òptimes perquè els jugadors, guiats pel narrador, gaudisquen de l'experiència. Les aventures estan pensades per a jugar-les en una sola sessió i això és així perquè al contrari que altres jocs de rol, Trophy deixa prompte clares les seues intencions i aquestes no són amigables: Els jugadors encarnen a un grup d'aventurers, però aquests no són més que mortals envilits per les seues ambicions, la seua cobdícia i, segurament, els seus traumes, sent per aquests motius que s'endinsen en algun lloc maleït (normalment un bosc ancestral, encara que no sempre) on els esperen perills que els superen per molt i davant els quals els personatges tenen a penes cap possibilitat de sobreviure. I això no es diu per dir, com sí que succeeix en altres jocs de rol, ja que els jugadors probablement fracassen, siga perint o amb la seua ment fent fallida fins a tal punt que per al cas serà quasi el mateix.
El llibre inclou 23 històries i totes elles es divideixen en cinc escenes, a través de les quals els personatges es van endinsant allí on mai haurien d'haver entrat, descobrint cada vegada horrors més estranys i pertorbadors, així com aniran desenvolupant la història personal de cadascú de manera que, encara que potser començaven com a col·laboradors, companys o amics, el més probable és que acaben traint-se entre si, temorosos que siguen els altres els qui ho vagen a fer abans.
Òbviament no és un joc per a tothom, no es tracta d'aqueixa classe d'històries en les quals t'encapritxes amb el teu personatge, però crec que si tothom sap al que va i li interessa aquesta idea, pot donar lloc a partides memorables, d'aquestes sobre les quals el grup continuarà parlant molt temps després.
Your Body is Not Your Body: I per a acabar, la meua lectura més recent. Aquesta antologia de relats d'horror ha aconseguit el que pocs llibres han tingut el mèrit de fer i és que em llija alguna cosa en anglés sense cansar-me ni haver d'intercalar-ne lectures menys farragoses. Aquest volum, publicat per Tenebrous Press, no és només un recopilatori d'històries curtes d'horror molt originals totes elles, sinó que a més és un declaració d'intencions. Quasi trenta persones han ajuntat ací els seus textos per a donar el recaptat al Projecte Trevor, organització que té la funció de donar suport en crisi a joves del col·lectiu LGBTQ i concretament intentar combatre en la mesura que siga possible l'assetjament al qual el govern de Texas ha estat sotmetent a les persones trans.
"Condicions extremes demanden respostes extremes", diuen des de l'editorial. Estic d'acord i per això el vaig adquirir, però a més després d'haver-lo acabat no puc sinó recomanar-lo a tota persona qui estiga interessada en les històries curtes de ficció i terror. A més, mireu quina portada més genial.
I fins ací el resum. Òbviament no ho he esmentat tot però sí el que he considerat més rellevant, a més d'haver buscat generar una llista variada, cosa que mai va malament. Amb sort cap a finals d'any me'n recorde i faig un altre, però d'ací a llavors encara dóna temps a que apareguen per ací diverses entrades d'un altre tipus. Com sempre, accepte suggeriments, tant de títols per a ressenyar com de temes a tractar.
I recordeu, feu bondat i hidrateu-vos, que falta fa amb la que està caient.