El meu cap bull amb milers, milions d'idees. Idees sobre allò que m'agrada, allò que em fa por, allò que estime. Allò que m'importa.
Potser per això The Legend of Zelda és una saga que aconsegueix tan sovint arrossegar als seus fans fins al més profund de les històries que ens presenta, perquè aconsegueix que ens importe. Tant és així que, malgrat ser títols que sovint presenten narratives superficialment simples, acaben per convertir-se en records arrelats, llenços en els quals projectar els nostres desitjos i aspiracions i laberints en els quals perdre's. Els seus personatges, els seus mons, són llavors que fan créixer històries que van molt més allà del que poguérem esperar en un principi. Històries que poden créixer de manera tal que sovint deixen de poder ser contingudes en el propi joc en si.
No em referisc només a les enciclopèdies, mangues i altre material publicat o llicenciat per Nintendo. O no sols a això en tot cas, perquè la quantitat de material fan creat sobre aquests jocs és abismal. També ho és el nombre de teories que el fandom formula per a intentar explicar els misteris que la saga genera quan no explica molts dels detalls en les seues històries. A vegades perquè els seus guionistes prefereixen deixar-nos amb la incògnita, a vegades perquè no es van plantejar que el detall en qüestió anara a importar-nos tant. Unes altres perquè no es van adonar de les inconsistències que es crearien en ampliar la història en un sentit o un altre, amb l'addició de cada nou títol.
Siga com siga, per a mi aquesta saga ha sigut molt important, des que va arribar a les meues mans The Legend of Zelda: Ocarina of Time, per la qual cosa és estrany que mai abans haja intentat parlar sobre aquest joc (encara que moltes de les meues històries sí s'hagen inspirat en aquesta saga d'una manera o un altra). De fet, aquest projecte del qual ara lliges l'inici porta literalment dècades pegant voltes al meu cap.
Per què, llavors, no l'he iniciat fins ara? Podries pensar que el recent anunci d'un segon remake per a aquest joc, aquesta vegada per a la Nintendo Switch 2, puga tindre part de la culpa, però la realitat és que si duc aquest text tan lluny com tinc planejat, i ho faig al ritme que crec que puc assumir, tardarà anys a completar-se. Per això mateix no ho he iniciat abans, per por. Por al fet que siga un altre projecte que quede a meitat, orfe de conclusió. Ara bé, no és precisament a enfrontar les nostres pors el que Link ens ha estat ensenyant tot aquest temps? A perseverar davant les adversitats i arribar fins al final del nostre destí, per amarg que a vegades aquest puga ser?
Està decidit, ho faré. A partir d'ací tindràs oportunitat de llegir mil i una històries (i correm el risc que siguen algunes més) relacionades amb Ocarina of Time. Històries sobre el seu desenvolupament, històries amagades en el propi joc, històries viscudes pels seus fans, històries inventades per a explicar tot el que el títol no ens ha explicat mai i, per descomptat, també històries personals que giraran entorn del joc. Espere que les gaudisques.
«El tiempo pasa, la gente se mueve… Como la corriente de un río, nunca acaba… Una mente infantil cambiará a una noble ambición… El joven amor se convertirá en afecto profundo…» Sheik.