{"id":758,"date":"2026-09-20T21:12:19","date_gmt":"2026-09-20T21:12:19","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=758"},"modified":"2026-10-25T17:57:57","modified_gmt":"2026-10-25T17:57:57","slug":"ocarina-of-time-el-principio-de-la-leyenda-2-1001","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/ocarina-of-time-el-principio-de-la-leyenda-2-1001","title":{"rendered":"Ocarina of Time: El principi de la llegenda (2\/1001)"},"content":{"rendered":"

Ocarina of Time<\/em> va eixir a la venda en 1998, per la qual cosa jo comptava llavors tan sols amb deu anys. Com que havia rebut la meua Nintendo 64<\/em> els nadals passats i amb ella venia el Super Mario 64<\/em>, havia passar un any sencer jugant al mateix joc1<\/a><\/sup>, amb l'excepci\u00f3 d'algun joc llogat al qual poguera jugar durant algun cap de setmana.<\/p>\n\n\n\n

Pr\u00e8viament a tindre la Nintendo 64<\/em> s\u00ed havia jugat amb altres consoles, sobretot en la NES <\/em>i SNES <\/em>del meu oncle. Per aix\u00f2 \u00e9s que la figura de Mario i d'altres personatges de Nintendo no m'eren ni molt menys desconeguts, com tampoc ho eren altres cares conegudes en aquest \u00e0mbit, com Sonic. No obstant aix\u00f2, ni el nom Zelda ni la imatge de Link significaven res per a mi fins a eixe moment. Els quatre jocs de la saga previs a Ocarina no els coneixeria fins a una vegada ja convertit en fan i quan els vaig buscar activament per a con\u00e9ixer m\u00e9s d'aquest incre\u00efble m\u00f3n que Ocarina of Time<\/em> m'havia presentat.<\/p>\n\n\n\n

En aquells dies jo era un xiquet que dedicava quasi tot el seu temps lliure a dues activitats: llegir i jugar a videojocs. Per tant, no \u00e9s d'estranyar que llegira ass\u00edduament tota revista de videojocs que poguera arribar fins a les meues mans. Va ser en una d'aquestes on vaig veure per primera vegada imatges de l'aventura que m'esperava.<\/p>\n\n\n\n

He mencionat Super Mario 64<\/em> perqu\u00e8, malgrat que Ocarina es va desenvolupar partint del mateix motor gr\u00e0fic, aquest va ser progressivament modificat fins a arribar al punt en qu\u00e8 tots dos jocs eren completament distints. En tots dos casos es va tractar de traslladar una benvolguda saga a un entorn en 3D. Est\u00e0vem assistint a \u00e8poca en la qual els canvis entre generaci\u00f3 i generaci\u00f3 de consoles van ser tan dr\u00e0stics que tot semblava possible. Per\u00f2 all\u00ed on Super Mario va ser creat amb un estil colorista i que evocava un m\u00f3n que quasi era de dibuixos animats, on el seu protagonista es movia amb gran velocitat i agilitat, Ocarina of Time<\/em> pretenia, malgrat les moltes limitacions t\u00e8cniques, mostrar un m\u00f3n realista.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s clar, no en el sentit que el que es mostrara poguera passar en el m\u00f3n real, perqu\u00e8 estem parlant d'un m\u00f3n de fantasia, amb els seus monstres, m\u00e0gia i altres elements fantasioso, sin\u00f3 que es va intentar que el que en el joc es mostrava es fera amb gran quantitat de detalls, donant versemblan\u00e7a a l'entorn i als propis personatges.<\/p>\n\n\n\n

Es podr\u00e0 entendre aleshores quant que em va impactar, en les esmentades revistes, veure les primeres imatges oficials del joc ja acabat. A elles caldria afegir l'art oficial d'est\u00e8tica manga que acompanyava aquells anuncis. En suma, per a m\u00ed era com si fins ara haguera estat jugant a videojocs, per\u00f2 fora aleshores quan m'estiguera cridant una verdadera aventura. Als meus ulls, Link no era un mer personatge, era un heroi i sentia com si el seu m\u00f3n em m'invitara a anar-hi, com si ens necessit\u00e0rem m\u00fatuament. S\u00ed, s\u00e9 que continuava sent un videojoc, per\u00f2 deixeu a aquell xaval amb les seues fantasies i amb la sensaci\u00f3 de tindre davant seu l'aventura m\u00e9s \u00e8pica de la seua vida. En una certa forma, en aix\u00f2 \u00faltim no s'equivocava.<\/p>\n\n\n