{"id":594,"date":"2025-08-23T09:50:02","date_gmt":"2025-08-23T09:50:02","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=594"},"modified":"2025-08-28T16:20:13","modified_gmt":"2025-08-28T16:20:13","slug":"amsterdam-anhelos-pasados-presentes-y-futuros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/amsterdam-anhelos-pasados-presentes-y-futuros","title":{"rendered":"Amsterdam: Anhels passats, presents i futurs."},"content":{"rendered":"

He passat una setmana a Amsterdam. Per q\u00fcestions que no venen al cas, la destinaci\u00f3 per a aquestes vacances familiars (amb la meua parella i el meu fill, de 2 anys) va ser triada de forma una mica atzarosa, d'entre un llistat d'opcions entre les quals la ciutat holandesa va resultar guanyadora. Com sempre, em va costar un poc fer-me a aquest nou ambient, al ritme de la ciutat i les seues idiosincr\u00e0sies. No obstant aix\u00f2, va succeir una cosa inesperada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Deteste les ciutats. Encara que he viatjat a unes quantes, al m\u00e0xim al que aspire \u00e9s a que m'agrade visitar-les, per\u00f2 mai em puc visualitzar estant en elles m\u00e9s que uns dies. El seu ritme fren\u00e8tic, la seua extensi\u00f3 inabastable, el que els seus edificis bloquegen les nostres mirades al firmament, l'ambient carregat\u2026 Tot aix\u00f2 supera en la meua ment a la suggeridora oferta cultural i d'oci que, la veritat siga dita, sol ser present en moltes d'elles. Simplement, els contres em pesen molt m\u00e9s que els pros. Per aix\u00f2, Amsterdam em va agafar a contrapeu. La seua atmosfera ha resultat ser neta, el seu ambient inusitadament natural (perqu\u00e8 la vegetaci\u00f3 \u00e9s present all\u00ed on un mire), la majoria dels edificis no s\u00f3n mastodonts de formig\u00f3, sin\u00f3 cases o blocs d'un parell de plantes, i el ritme de la ciutat fa l'efecte de ser calmat, malgrat que la gent va i ve sense parar. En aix\u00f2 \u00faltim pot tindre molt a veure el que la immensa majoria es despla\u00e7a per la ciutat amb bicicleta, no amb cotxe. Una aut\u00e8ntica raresa, si se la compara amb la majoria de les ciutats occidentals.<\/p>\n\n\n\n

Tenint tot aix\u00f2 en ment, a m\u00e9s d'altres detalls que ara comptar\u00e9, va ser que, passejant per un dels seus preciosos parcs, va germinar en mi una idea inesperada, un pensament que qualsevol que em conega sabr\u00e0 que \u00e9s una veritable anomalia. Em vaig sentir trist per no poder quedar-me all\u00ed m\u00e9s temps, per\u00f2 no era sol aix\u00f2. No era, exactament, aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Existeix un terme en alemany que em va vindre al capdavant despr\u00e9s d'estar una estona estudiant aquest estrany pensament, observant-lo des de tots els angles possibles. Sehnsucht<\/em>1<\/a><\/sup> \u00e9s la paraula que descriu la nost\u00e0lgia que se sent per un lloc o experi\u00e8ncia que realment no s'ha viscut. S\u00ed, aix\u00f2 era: trobava a faltar Amsterdam.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

A hores d'ara no tinc dubtes, la meua ment \u00e9s experta en acudits de mal gust, en sabotejar-me i en no deixar-me estar. En general, quan viatge a una ciutat, he de mentalitzar-me (una vegada all\u00ed, no sent-me possible aconseguir-ho abans) que he d'aprofitar i gaudir, i per a aix\u00f2 obviar tot el que deteste de les metr\u00f2polis i el que representen per a mi (contaminaci\u00f3, deshumanitzaci\u00f3 dels seus habitants, desconnexi\u00f3 amb les arrels, capitalisme rampant). En aquest cas, per a una vegada en la qual m'agrada el que he trobat, no puc evitar pensar que la ciutat sembla abocada a perdre all\u00f2 que m'ha agradat d'ella. En qu\u00e8, si torne en uns anys, podria haver-ho perdut del tot. En qu\u00e8, si haguera vingut fa uns anys, potser no haguera tornat a casa. S\u00f3n preguntes que, en qualsevol cas, no tenen resposta.<\/p>\n\n\n\n

Cap un altre aclariment. Com que he viatjat amb un xiquet de dos anys, ell ha sigut qui ha marcat el ritme del viatge. Per aix\u00f2 \u00e9s que hi ha hagut molts monuments, museus i atraccions que hem obviat, b\u00e9 pel seu horari incompatible amb la vida infantil, b\u00e9 per la seua tipologia. Per tant, les tavernes, pubs, bars o com se'ls vulga dir (all\u00ed els anomenen Bruin Caf\u00e92<\/a><\/sup>), els he vist nom\u00e9s per fora. Aix\u00ed i tot, veure l'ambient de calma i relax imperant a les terrasses dels locals de diversa \u00edndole m'ha encantat.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, tant a les taules d'aquests llocs, com en als bancs dels parcs o a molts altres racons, era molt habitual trobar a alg\u00fa llegint un llibre. \u00c9s a dir, vaig percebre que aquesta estampa era significativament m\u00e9s habitual que en altres ciutats. I \u00e9s que sembla que a Amsterdam es prenen l'art de l'escriptura bastant seriosament. Mostra d'aix\u00f2 serien la biblioteca (un edifici digne de visitar) o les m\u00faltiples minibieb<\/em>3<\/a><\/sup>\u00a0<\/em>habilitades perqu\u00e8 la gent deixe els llibres que ja ha llegit i s'emporte algun que li cride l'atenci\u00f3. No es tracta aquesta \u00faltima d'una iniciativa \u00fanica d'Amsterdam, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s la primera vegada que veig que funciona com deu, sense que aquests llocs estiguen vandalitzats, sense que la gent els use per a, siguem subtils, deixar la seua brut\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

De fet, l'oferta art\u00edstica de la ciutat, en general, \u00e9s dif\u00edcil d'abastar. Pr\u00e0cticament hi ha un museu per carrer i, almenys una part significativa d'aquests, \u00e9s bastant decent. Com a punts d'inter\u00e9s principal en aquest sentit, no es pot no esmentar el Museu Van Gogh, el Rembrandthuis o el Moco.<\/p>\n\n\n\n

D'altra banda, quan dius que vas a Amsterdam amb xiquets\/as la gent et mira amb estranyesa, t'adverteix. S\u00ed, el lloc \u00e9s fam\u00f3s perqu\u00e8 la marihuana \u00e9s per complet legal (per\u00f2 no obligat\u00f2ria, no fa falta anar amb por per si de cas ens la posen en el cacaolat), aix\u00ed com per l'exist\u00e8ncia del Barri Roig (mal) i per ser ostentosament LGTB (b\u00e9). Per\u00f2 hi ha vida m\u00e9s enll\u00e0, ja que diversos dels omnipresents museus resulten atractius per als m\u00e9s xiquets, quan no estan directament pensats per al p\u00fablic infantil (Ex. Museu Nemo o el Artis Zoo). A m\u00e9s, a la ciutat existeixen no pocs parcs replets de coses que fer (granges d'animals, piscines p\u00fabliques, trens que recorren els bosquets, parcs infantils i una gran extensi\u00f3 on passejar). Parlem de pseudo-boscos, en els quals perdre's per un cam\u00ed que dona a un clar amb algun secret ocult o en els quals trobar conills o granotes silvestres no \u00e9s per a res estrany. \u00c9s un poc com si la ciutat continguera en la seua immensitat espais rurals simulats, amb tot el potencial que aix\u00f2 implica per als xiquets i xiquetes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Va ser passejant per un d'eixos parcs quan em vaig descobrir anhelant vindre a viure ac\u00ed el dia que em jubile. Per descomptat, vaig haver de tirar m\u00e0 del meu raciocini. No obstant aix\u00f2, el resultat va afegir una nova capa de melancolia per l'impossible. Al cap i a la fi, encara que em vaig imaginar a mi mateix ja entrat en anys, llegint i escrivint cada dia en un rac\u00f3 d'aquells parcs, bona part d'aquesta estranya sensaci\u00f3 va partir de veure tan feli\u00e7 al meu fill, explorant tot all\u00f2. Anhel per all\u00f2 no viscut? Per una cosa viscuda, per\u00f2 no recordada? O simplement era enveja?<\/p>\n\n\n\n

Tornar a reviure la inf\u00e0ncia \u00e9s impossible, per la qual cosa no semblava raonable donar-li m\u00e9s voltes a eixa part de l'assumpte. Quant al present, no \u00e9s nom\u00e9s que la meua vida estiga en la meua terra (la meua fam\u00edlia, la meua casa, el meu treball, etc.) i per tant siga impossible traslladar-me. \u00c9s que, a m\u00e9s, cal no oblidar que he estat parlant tot aquest temps d'un lloc que a penes conec i del qual nom\u00e9s he pogut albirar pinzellades del seu costat m\u00e9s ombr\u00edvol, perqu\u00e8 el que es mostra al turista \u00e9s, sovint, una versi\u00f3 endolcida de la realitat. A m\u00e9s, tampoc puc obviar que potser he caigut en les xarxes d'un lloc ut\u00f2pic. Inexistent.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

He visitat Amsterdam a l'estiu, per la qual cosa no he viscut la resta de les seues estacions (especialment, els hiverns tenen pinta de ser bastant durs) i tampoc m'he mogut a penes del centre, amb tot el que aix\u00f2 implica. Potser s\u00e9 alguna cosa de com \u00e9s el dia a dia all\u00ed? Dels problemes que afronten di\u00e0riament els qui all\u00ed habiten? Per exemple, m\u00e9s enll\u00e0 de com d'id\u00edl\u00b7lic em puga semblar, quins problemes comporta el viure en una barca? \u00c9s m\u00e9s car que viure en una casa normal? Quant val un habitatge en aquesta ciutat? I ja posats, Quina eventualitat pretenen afrontar eixes entrades a les cases, per davall del nivell del s\u00f2l? Sincerament, ni idea. Aix\u00ed d'ignorant s\u00f3c.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Per tant, anhele un passat impossible i un present inexistent, no est\u00e0 malament. I qu\u00e8 hi ha del futur?
Aquesta l\u00ednia de pensament, lluny de resoldre el problema, va resultar ser l'\u00faltima pe\u00e7a necess\u00e0ria en aquest particular instrument de tortura que m'he muntat, perqu\u00e8 d'ac\u00ed ve bona part de la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua, ja que preveig que si volguera tornar a visitar Amsterdam en el futur, all\u00f2 que m'ha agradat d'aquestes terres pot ser que ja no estiguera.<\/p>\n\n\n\n

Veureu. Pagar en efectiu a Amsterdam no \u00e9s habitual. De fet, en alguns llocs \u00e9s impossible. \u00a1Dimonis4<\/a><\/sup>, si incl\u00fas en un dels principals supermercats (Albert Heijn<\/em>, que seria l'equivalent al Mercadona d'all\u00e0) no es pot ni pagar amb targeta de cr\u00e8dit, nom\u00e9s amb una de d\u00e8bit! El problema afecta tamb\u00e9 a molts negocis d'hostaleria i comer\u00e7os diversos, aix\u00ed com al sistema de transport p\u00fablic, que en aquests moments est\u00e0 comen\u00e7ant a limitar la compra de bitllets de viatge a l'aplicaci\u00f3 de m\u00f2bil pertinent (encara que de moment es pot adquirir en el propi metre, targeta de d\u00e8bit mitjan\u00e7ant). No puc evitar pensar que tot aix\u00f2 sembla tindre com a objectiu \u00faltim el minimitzar el nombre d'empleats necessaris (en el susdit supermercat s'espera que siga el client qui use les caixes autom\u00e0tiques) i t\u00e9 com a principal problema que les persones que, per algun motiu, no poder fer un \u00fas adequat de les maquines, vegen limitat el seu acc\u00e9s a aquests serveis.<\/p>\n\n\n\n

Parlant de limitacions, igual ser\u00e0 que ser pare et fa fixar-te en coses distintes, per\u00f2 moure't per Amsterdam amb un carret de beb\u00e9 \u00e9s missi\u00f3 impossible. Si vas amb bicicleta, el cel \u00e9s el l\u00edmit i la ciutat est\u00e0 pensada per a tu. Si eres un vianant, et tocar\u00e0 fer m\u00e9s voltes que una baldufa, i pujar i baixar m\u00e9s d'un escal\u00f3 pensat perqu\u00e8 no entorpisques el pas de les bicis. Si portes un carret de beb\u00e9 (o cadira de rodes o un altre tipus d'ajuda similar per a despla\u00e7ar-te), la portes clara. Els passos de vianants, les vorades, els accessos, no van ser dissenyats amb tu en ment. Potser m'equivoque, potser nom\u00e9s va ser la meua impressi\u00f3. Al cap i a la fi nom\u00e9s s\u00f3c un turista.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

I, de fet, eixe \u00e9s un altre aspecte a tindre en compte. Sembla ser que enguany est\u00e0 de moda anar a Amsterdam (ni idea, com ja he dit, nosaltres vam anar de forma bastant aleat\u00f2ria) i aix\u00f2 es nota, no sols en la pr\u00f2pia urbs, sin\u00f3 en les localitats pr\u00f2ximes que intenten traure r\u00e8dit del seu propi atractiu. En concret, va ser impactant veure els buc\u00f2lics camps de Zaandam inundats de turistes. Sembla que no sabem deixar que la bellesa del m\u00f3n existisca sense que l'explotem i, en el proc\u00e9s, acabem amb ella. Si hi ha milers de persones en el cam\u00ed, al poble, aquest deixa de ser un rec\u00e9s de pau. Perd el seu atractiu, perd la seua ess\u00e8ncia i deixa de ser el que era. Compte! No sols per al turista, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a qui visquera all\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Finalitze aquest fil de pensaments amb una an\u00e8cdota final. En Zaanse Schans (el barri m\u00e9s tur\u00edstic de Zaandam), els carrers estan inundats amb un mercat ambulant ple de diverses llepolies per als turistes. Per a la meua sorpresa, els preus no eren per a res desorbitats, sin\u00f3 quasi que al contrari, aix\u00ed que prompte vaig veure alguna cosa que m'interessava: Dents de mosasaure! No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s d'una breu c\u00e0bala que em va fer concloure que probablement eixos ullals van ser espoliats d'algun jaciment i que el seu lloc no hauria de ser, ni molt menys, una paradeta en una fira de poble, vaig optar per no comprar-ne cap. Aix\u00ed, arribant ja al final dels carrers, havia assumit que no anava a emportar-me d'all\u00ed res m\u00e9s que algunes fotos, aquests pensaments i un xocolate calent que deixava bastant que desitjar. No obstant aix\u00f2, en una del les \u00faltimes paradetes hi havien llibres sobre la Zaanstreek<\/em> (La regi\u00f3 circumdant al riu Zaan5<\/a><\/sup>) i, en concret, un que em va captivar immediatament.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta de la preciosa edici\u00f3 d'una col\u00b7lecci\u00f3 d'esbossos, tots ells de diversos racons de la regi\u00f3. No sols denoten un intens amor pel lloc, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el llibre inicia amb una potent declaraci\u00f3: \u00abNo hem d'oblidar el que fa especial aquest lloc\u00bb. No \u00e9s, per tant, una declaraci\u00f3 de rebuig cap al visitant o l'estranger, sin\u00f3 un advertiment per a qui all\u00ed habita, perqu\u00e8 no s'obliden de veure la bellesa que els envolta, que com el nostre propi nas la ment ignora per simple costum, a pesar que els ulls la perceben amb normalitat.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 em porta a adonar-me que, en suma, all\u00f2 que m'ha captivat pot ser, o no, una quimera, un somni. Per\u00f2 no importa. I no importa perqu\u00e8 all\u00ed on visc hi ha tanta o m\u00e9s bellesa i no \u00e9s nom\u00e9s que al estar acostumat a ella no la valore sempre com cal, sin\u00f3 que a m\u00e9s no sempre l'he defensada ni reivindicat com mereix. Seria, potser, hip\u00f2crita abandonar aquell lloc que sempre he habitat, sense almenys intentar defensar-lo i cuidar-lo. Lluitar perqu\u00e8 les generacions que vindran puguen gaudir tamb\u00e9 de les seues meravelles i que no hagen de migrar a la recerca de llocs m\u00e9s acollidors.<\/p>\n\n\n