![\"\"](\"https:\/\/cgcastells.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/BM.png\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\nEn el cas de \"Bosque Mitago\", la seua premissa constitueix el que a mi m'agrada dir \u201cHist\u00f2ries malgastades\u201d, concepte que vinc usant des d'aquells temps en qu\u00e8 encara llog\u00e0vem pel\u00b7l\u00edcules en el videoclub. En aquells dies, sense un \u00fas tan est\u00e9s d'internet, no era estrany que el nostre grup triara pel\u00b7l\u00edcules pels motius m\u00e9s aleatoris, com ara \u201cLa sinopsi pinta b\u00e9\u201d, \u201cEst\u00e0 d'oferta\u201d, \u201cMira que t\u00edtol m\u00e9s graci\u00f3s\u201d o \u201cIx un fardatxo gegant en la caratula\u201d. Qualsevol raonament era v\u00e0lid si podies conv\u00e9ncer a la resta.<\/p>\n\n\n\n
El cas \u00e9s que en aquells dies vaig comen\u00e7ar a detectar una pauta en algunes pel\u00b7l\u00edcules, que serien les anomenades hist\u00f2ries malgastades, que prenen un concepte nou i imaginatiu i es dediquen a no fer res interessant amb ell. Em feien especial r\u00e0bia, perqu\u00e8 en la meua ment era com si aqueixes pel\u00b7l\u00edcules els estigueren robant les idees a unes altres, que podrien haver fet coses molt millors amb elles. \u00c9s la sensaci\u00f3 que en el seu moment em van fer pel\u00b7l\u00edcules com In time<\/em> o Brave<\/em>. Segons opine, potencial malgastat.<\/p>\n\n\n\n Per descomptat, aix\u00f2 tamb\u00e9 passa amb els llibres i clarament \"Bosque Mitago\" \u00e9s un bon exemple d'aix\u00f2. La idea de la qual part \u00e9s la seg\u00fcent: Existeix un bosc, a Anglaterra, en el qual els personatges de contes i llegendes passen de ser meres idees en l'inconscient col\u00b7lectiu a \u00e9ssers corporis, amb vida i objectius vitals propis. Per motius que despr\u00e9s us contar\u00e9, un jove anomenat Steven entra en el bosc i all\u00ed un s'esperaria que es trobara amb personatges com Robin Hood, Morgana, Merl\u00ed, el Cavaller verd, la Dama del llac, alguna Selkie i Kelpies, a Grendel o a Saxn\u00f4t. A m\u00e9s, es deixa bastant clar que cada mitago (que \u00e9s el nom que reben aquestes criatures en l'edici\u00f3 en castell\u00e0, mentre que en angl\u00e9s s'anomenen Mhytagos. No he trobat cap edici\u00f3 en catal\u00e0, per\u00f2 si alg\u00fa en troba cap agrairia em diguereu el nom que reben) es creat per la ment d'un hum\u00e0 que s'endinse en el bosc o que estiga molt prop d'aquest, per la qual cosa fins i tot podr\u00edem arribar a esperar, no s\u00e9, un duel m\u00e0gic entre dos Merlins creats per dues ments diferents, per a aix\u00ed determinar qui dels dos \u00e9s el vertader.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un concepte interessant, que podria donar molt de si, sobretot si l'autor haguera aprofitat folklore d'altres parts del m\u00f3n, una cosa f\u00e0cil de justificar segons la l\u00f2gica de la hist\u00f2ria si introdu\u00efm personatges humans d'altres cultures. Clar est\u00e0, res d'aix\u00f2 passa. i a m\u00e9s no aprofita plenament les llegendes i hist\u00f2ries angleses. I com fins ac\u00ed arriba tot el que puc comentar de l'argument sense entrar en terreny spoiler<\/em>, a partir del seg\u00fcent par\u00e0graf parlar\u00e9 d'aquest sense cap filtre. Avisadis esteu!<\/p>\n\n\n\n Malgrat la interessant premissa, l'argument \u00e9s m\u00e9s aviat que el protagonista (Stephen Huxley) s'endinsa en el bosc per a rescatar a la seua estimada, juntament amb un amic que \u00e9s igual d'insuls que ell. All\u00ed va trobant el que tota l'estona se'ns diu que s\u00f3n personatges, llocs i successos d'all\u00f2 m\u00e9s extraordinari, per\u00f2 que al meu entendre no arriben mai a ser prou fant\u00e0stics com perqu\u00e8 senta que s'estan aprofitant les possibilitats que l'escenari brindava. Per exemple, en un cert moment, es troben un castell a la meitat del bosc, descrit com \u201cSorgit dels somnis m\u00e9s bojos d'una fada.\u201d Amb aqueixa descripci\u00f3, a mi em v\u00e9nen a la ment escenes molt m\u00e9s fant\u00e0stiques del que acaba sent l'edifici en si: \u201cUna fortalesa gegantesca, ombr\u00edvola, dels temps dels cavallers, quan la cavalleria havia sigut m\u00e9s rom\u00e0ntica que cruel. Segle dotze, vaig pensar, potser de cent anys abans\u2026 Era la imatge t\u00edpica de les \u00e8poques anteriors als saquejos i als abandons.\u201d<\/p>\n\n\n\n Com \u00e9s que un lloc que primer es descriu com eixit dels somnis m\u00e9s bojos d'una fada acaba sent l\u00ednies m\u00e9s endavant \u201cuna imatge t\u00edpica\u201d, on per cert el que troben \u00e9s un ramat d'ovelles pasturant, \u00e9s una cosa que no arribe a entendre.<\/p>\n\n\n\n Com deia, de vegades ocorre que, si b\u00e9 un llibre no compta res especialment interessant, el nivell de la seua escriptura i la forma en qu\u00e8 els esdeveniments se'ns presenten s\u00f3n prou bons com per a mantindre el nostre inter\u00e9s fins al final. De nou, no \u00e9s el cas de \"Bosque Mitago\", que si b\u00e9 t\u00e9 un nivell t\u00e8cnic en la seua escriptura innegable (tant en la seua versi\u00f3 original en angl\u00e9s com en la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de Cristina Mac\u00eda), on mai vaig detectar errors com pogueren ser repeticions excessives, omissions, inversions ni frases for\u00e7ades, tamb\u00e9 \u00e9s cert que no va aconseguir entusiasmar-me en cap moment en la forma que tria per a contar la seua hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 ocorre per diverses raons. La primera \u00e9s que vivim la pr\u00e0ctica totalitat de l'aventura a trav\u00e9s dels ulls de Stephen, un personatge l'\u00fanica motivaci\u00f3 del qual sembla ser buscar a la seua estimada Guiwenneth i salvar-la d'un segrest. A m\u00e9s, la narraci\u00f3 sembla haver de fer esfor\u00e7os per estendre's innecess\u00e0riament, potser perqu\u00e8 aquesta hist\u00f2ria va n\u00e0ixer com un relat curt i despr\u00e9s va ser expandit fins a convertir-se en aquest llibre. Aix\u00ed, primer el protagonista s'assabentar\u00e0 de tot el que succeeix a trav\u00e9s dels diaris del seu pare, despr\u00e9s a trav\u00e9s de m\u00e9s fulles del mateix diari que troba en un altre lloc, despr\u00e9s a trav\u00e9s dels contes que narren diversos personatges i finalment a trav\u00e9s del diari que escriu el seu company de viatge (Harry Keeton) i que Stephen xafardeja sense perm\u00eds.<\/p>\n\n\n\n De fet, Stephen mai arriba a ser un personatge realment actiu. Ell nom\u00e9s vol que el deixen estar tranquil (cosa que puc entendre perfectament, no tots estem fets per ser aventurers) i viure amb la seua princesa en pau. Per aix\u00f2, es dedica a poc m\u00e9s que a llegir els diaris i viure sense preocupacions fins que aquella es segrestada, moment en qu\u00e8 es veu obligat a anar en la seua cerca. El problema \u00e9s que, durant el seu viatge, no fa res m\u00e9s que parlar amb qui es va trobant, ajuntant aix\u00ed les peces del puzle que sembla ser la seua vida. A m\u00e9s, arribat el moment de la veritat ha d'enfrontar-se al seu dest\u00ed, encara que de nou es veu incapa\u00e7 de fer-ho i la hist\u00f2ria continua succeint, amb la seua ajuda o sense ella. Efectivament, al final tot succeeix per casualitat.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, almenys salva a Guiwenneth. Qu\u00e8 b\u00e9! no?<\/p>\n\n\n\n Sent sincers, llibres amb les caracter\u00edstiques que fins ac\u00ed he llistat hi ha molts, per\u00f2 si hi ha alguna cosa que destaque en aquest \u00e9s el seu detestable tractament de les dones. Veureu, la majoria de personatges d'aquesta hist\u00f2ria s\u00f3n \"mitagos\", no humans, i d'aquests \u00faltims solament tres arriben a tindre rellev\u00e0ncia. Ells s\u00f3n Stephen i el seu germ\u00e0 Christian, que lluiten per l'amor de la seua estimada Guiwenneth; i Harry Keeton, qui fa les vegades d'escuder i confident de Stephen. D'entre els pocs altres humans que s'esmenten trobem a la mare dels germans, qui va morir abans de comen\u00e7ar els fets que componen la hist\u00f2ria, i Anne Hayden, el paper de la qual \u00e9s simplement ser la filla d'un amic del pare de Stephen i tindre en el seu haver unes poques fulles del diari d'aquest.<\/p>\n\n\n\n La seua intervenci\u00f3 \u00e9s quasi nul\u00b7la, per\u00f2 si la trac a col\u00b7laci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s l'\u00fanica dona humana amb di\u00e0leg, encara que siga esc\u00e0s. \u00c9s descrita com una persona malcarada i antip\u00e0tica, encara que la veritat \u00e9s que no hi ha res en els seus actes que em suggerisca aqueixa suposada actitud que ens descriu el narrador. Tamb\u00e9 caldria dir que es deixa entreveure que la senyora viu en una relaci\u00f3 extramatrimonial i no s'avergonyeix d'aix\u00f2, per\u00f2 aquesta decisi\u00f3 de viure la seua vida com ella vulga ser\u00e0 l'\u00faltima cosa positiva sobre una dona que anem a veure en aquest llibre.<\/p>\n\n\n\n I \u00e9s que la resta de dones que apareixen s\u00f3n mitagos, no humanes. Recordem que un mitago \u00e9s un ser creat a trav\u00e9s de les idees inconscients que suren en la ment dels humans pr\u00f2xims al bosc. Per aix\u00f2, es creen reflectint les idees preconcebudes que puguen tindre aquests i, encara que sorgeixen amb una ment, sentiments i objectius vitals propis, aquests els s\u00f3n assignats en ser creats. De fet, es diu expl\u00edcitament que cada mitago t\u00e9 una funci\u00f3 i viu per a realitzar-la, per a complir el seu paper en la narraci\u00f3 que compon el bosc.<\/p>\n\n\n\n El principal personatge femen\u00ed \u00e9s Guiwenneth, l'\u00fanica dona amb una mica de pes en la hist\u00f2ria. \u00c9s descrita com una jove princesa guerrera d'aspecte tribal i comportament salvatge. En realitat, \u00e9s una ca\u00e7adora experta i fins i tot la veiem lluitant en un moment concret, amb gran solv\u00e8ncia. Fins i tot se'ns diu que posseeix grans poders atorgats per les divinitats a les quals adoren els seus!<\/p>\n\n\n\n De nou, amb aquesta presentaci\u00f3 podr\u00edem esperar molt d'ella, per\u00f2 com \u00e9s un mitago, el seu personatge est\u00e0 destinat a complir la seua funci\u00f3 en les llegendes, que no \u00e9s sin\u00f3 ser l'objecte de desig dels homes que la vegen, que perdran el cap per ella. Que sapiem, tant Stephen com el seu germ\u00e0 i el pare de tots dos es van encapritxar de la xica fins al deliri (Quina fam\u00edlia!).<\/p>\n\n\n\n De fet, Guiwenneth comen\u00e7a la hist\u00f2ria morta i amb Christian (germ\u00e0 de Stephen) lamentant la seua mort, per\u00f2 com \u00e9s un mitago aix\u00f2 no importa, i marxa al bosc darrere d'una altra versi\u00f3 d'ella. El que succeeix \u00e9s que \u00e9s l'altre germ\u00e0, Stephen, qui la troba. I clar, quan Christian torna a casa, no li sembla gens b\u00e9 que Guiwenneth i Stephen hagen iniciat una relaci\u00f3, per la qual cosa la segresta i se l'emporta al bosc. I ja est\u00e0, Guiwenneth no tornar\u00e0 a apar\u00e9ixer fins al final de la hist\u00f2ria, per a poc m\u00e9s que ser el trofeu a guanyar.<\/p>\n\n\n\n Christian se l'emporta mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la viol\u00e8ncia, per\u00f2 no cregueu que Stephen \u00e9s molt millor, ja que cada vegada que veja al seu germ\u00e0 li cridar\u00e0 alguna cosa com \u201cRetorna-me-la, \u00e9s meua!\u201d. Si se suposa que ens ha de caure millor \u00e9s perqu\u00e8, en una sola ocasi\u00f3, deixa caure que potser ella t\u00e9 alguna cosa a dir sobre aquest tema, encara que per la seua conducta la resta del temps queda clar que ho diu perqu\u00e8 sap que ella a qui estima \u00e9s a ell. Per\u00f2, com no anava a ser aix\u00ed? Guiwenneth no \u00e9s humana, \u00e9s un mitago la finalitat del qual \u00e9s ser desitjada i que els homes moren per ella, la seua personalitat es pot resumir en que estima i \u00e9s estimada, no hi ha molt m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n Em perdonareu, per\u00f2 \u00e9s com si un dibuixant dibuixara a un personatge que reunisca totes les caracter\u00edstiques f\u00edsiques que l'atrauen i despr\u00e9s convertira la il\u00b7lustraci\u00f3 en el blanc del seu onanisme\u2026 sol que en aquest cas Guiwenneth (dins la l\u00f3gica de la hist\u00f2ria) \u00e9s real. I no ser\u00e0 humana, per\u00f2 es deixa ben clar que sent i pateix, i no crec que siga culpa d'ella que la crearen realment sense lliure albir. Guiwenneth \u00e9s un clar exemple del tropo narratiu que Jonathan McIntosh<\/a> va anomenar \"Born Sexy Yesteday<\/em><\/a>\u201d (Nascuda sexy ahir) o BSY, i que va definir com \u201cUna xica molt h\u00e0bil o capacitada, de car\u00e0cter ingenu, amb el cos d'una dona adulta sexualitzada, creant-se una relaci\u00f3 completament desequilibrada en la qual l'home del qual s'enamora t\u00e9 tot el poder.\u201d<\/p>\n\n\n\n I dic que \u00e9s un clar exemple ja que Guiwenneth \u00e9s creada del no-res, modelada per a reflectir els gustos de l'home que la va imaginar i per a estimar-lo. I encara que se la descriu com dotada per a la guerra i la ca\u00e7a, aquestes habilitats semblen m\u00e9s una forma m\u00e9s de fetitxitzar-la que vertaders trets del personatge, com si Robert Holdstock haguera bolcat les seues pr\u00f2pies fantasies en ella.<\/p>\n\n\n\n Encara que espere que aqueix no siga el cas, perqu\u00e8 encara no hem arribat al pitjor de tot. Veureu, el trop BSY descriu una dona f\u00edsicament adulta amb una ment infantil, ja que \u00e9s creada de la nit al dia ja amb aqueix cos, argument que sol ser l'excusa per a poder sexualitzar-la (t\u00e9 un cos adult i la seua ment apr\u00e9n r\u00e0pid, per la qual cosa prompte pensar\u00e0 com una adulta), la qual cosa ja \u00e9s de per si mateix molt problem\u00e0tic. Per\u00f2 Holdstock va decidir portar-ho m\u00e9s lluny quan va descriure a Guiwenneth textualment com \u201csexualment infantil\u201d. Us jure que no m'ho estic inventant. Com aix\u00f2 es va arribar a publicar i posteriorment es va convertir en un bestseller<\/em> guanyador de premis, amb diverses seq\u00fceles, \u00e9s una cosa que se m'escapa.<\/p>\n\n\n\n Jure que, com que vaig llegir aquest t\u00edtol en castell\u00e0, vaig haver de buscar l'original en angl\u00e9s perqu\u00e8 no podia evitar pensar que la traductora havia enterbolit el text sense voler, per\u00f2 no:<\/p>\n\n\n\n \u201cShe liked the way I spoke, my smile: features about me, perhaps, that were as exciting to her as her own beauty and that childish, terrifying sexuality were to me.<\/em>\u201d En castell\u00e0: (Le gustaba mi manera de hablar, mi sonrisa: quiz\u00e1 esas caracter\u00edsticas m\u00edas le resultaban tan excitantes como a m\u00ed su belleza, y aquella sexualidad infantil, incre\u00edble).<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 no us preocupeu, perqu\u00e8 no \u00e9s l'\u00fanica mitago dona amb un cert paper, perqu\u00e8 el nostre protagonista tamb\u00e9 es trobar\u00e0 al llarg de la seua travessia amb la narradora d'hist\u00f2ries, una esp\u00e8cie de xaman que conta a la seua tribu les llegendes del bosc, hist\u00f2ries que van ser, s\u00f3n i seran, com la del mateix Stephen. Interessant, si no f\u00f3ra perqu\u00e8 es tracta d'una xica descrita com a preadolescent i que sempre va nua. Fins i tot Stephen torna a incidir sobre aquest punt, observant que a penes tindria deu o dotze anys, que no tenia borrissol corporal i que els seus pits eren menuts. Almenys en aquesta ocasi\u00f3 no es fa refer\u00e8ncia al fet que cap personatge l'observe amb pensaments sexuals, per\u00f2 amb el tractament previ que se li fa a Guiwenneth, \u00e9s molt complicat no veure's sobrepassat per la incomoditat en aquesta i altres escenes.<\/p>\n\n\n\n Sobre tot aix\u00f2 he llegit gent excusant a Holdstock, al\u00b7ludint al fet que en realitat Guiwenneth \u00e9s un reflex de no es quin arquetip Jungui\u00e0, per\u00f2 en primer lloc, per moltes excuses que posem no deixa de ser la descripci\u00f3 d'una relaci\u00f3 abominable de principi a fi i, en segon, en aquesta casa no respectem res que tinga a veure amb la psicoan\u00e0lisi. Uns altres esmenten que no es tracta de pedof\u00edlia, sin\u00f3 d'efebof\u00edlia, com si aix\u00f2 ho arreglara. Una relaci\u00f3 d'un adult amb un o una menor sempre \u00e9s un ab\u00fas del primer sobre el segon, i qualsevol excusa que descriguem en la nostra hist\u00f2ria no canviar\u00e0 aix\u00f2, ja que ho vulguem o no, el que estar\u00edem fent seria afavorir la normalitzaci\u00f3 d'aquesta mena de \u201crelacions\u201d.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, igual Holdstock \u00e9s una bell\u00edssima persona i mai va voler donar a entendre tot aix\u00f2 que estic traient a col\u00b7laci\u00f3. Potser \u00e9s tan innocent que no se li va arribar a passar pel cap, no? Francament, ho dubte. Veureu, es va editar una versi\u00f3 especial del llibre pel seu trenta aniversari, que inicia amb un pr\u00f2leg<\/a>amb una descripci\u00f3 del llibre i del mateix Robert que els posa a tots dos pels n\u00favols, i que a m\u00e9s inclou una curiosa an\u00e8cdota de quan se li va premiar amb el premi World Fantasy a la millor novel\u00b7la (sorprenent, ho s\u00e9):<\/p>\n\n\n\n Rob was unable to travel to America to collect his World Fantasy Award for Best Novel, and the award, an Easter Island style head of H. P. Lovecraft, sculpted by Gahan Wilson, was presented to him by editor Jo Fletcher at a British Fantasy Society open night. He was thrilled, but his speech was anything but self-aggrandising. \u201cThis is a day to tell my diary about,\u201d he told us, happily. \u201cWent to British Fantasy Society Open Night. Was given head by Jo Fletcher.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Es tracta d'un acudit verd intradu\u00efble, ja que el premi tenia forma de cap i li va ser entregat per l'editora Jo Fletcher, per la qual cosa Holdstock comptava despr\u00e9s amb sorna que Fletcher li va donar un cap (give head, literalment donar cap, \u00e9s argot per a fer una fel\u00b7laci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n En efecte, un encant de persona. Per la meua part, no llegir\u00e9 les continuacions d'aquesta hist\u00f2ria. Ni m'ha interessat el poc que conta, ni la forma en qu\u00e8 est\u00e0 contada, i per descomptat m'ha semblat problem\u00e0tica fins al punt en qu\u00e8 vaig acabar la lectura nom\u00e9s per a poder escriure aquestes l\u00ednies en condicions i poder rescabalar-me una mica.<\/p>\n\n\n\n I vosaltris? Qu\u00e8 opineu? He sigut massa intransigent amb \"Bosque Mitago\"? Vau tindre sensacions semblants o per contra us va semblar un bon llibre?<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n
Potencial malgastat<\/h4>\n\n\n\n
Stephen el tafaner<\/h4>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/cgcastells.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/1-1024x708.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\n
Misog\u00ednia en la bosc\u00faria<\/h4>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/cgcastells.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Nature-forest-trees-fog-1024x683.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\n