La mem\u00f2ria humana \u00e9s un mecanisme curi\u00f3s. Ens d\u00f3na una certa seguretat en nosaltres mateixos i en el nostre m\u00f3n ja que ens dota d'un sentit del \u201cjo\u201d que perdura en el temps, d'una identitat inalterable que identifiquem amb la nostra persona. Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 una capacitat tra\u00efdorenca, perqu\u00e8 funciona molt pitjor del que creiem i confiem en ella malgrat les moltes vegades que ens demostra ser per complet fal\u00b7lible. Nom\u00e9s aix\u00ed s'explica que recordara la novel\u00b7la \u201cLa veritat sobre el cas Harry Quebert\u201d com un bon llibre, per\u00f2 que en haver visionat recentment la seua adaptaci\u00f3 televisiva m'haja trobat amb una hist\u00f2ria que puc qualificar de moltes formes, per\u00f2 poques d'elles positives.<\/p>\n\n\n\n
Com deia, la mem\u00f2ria \u00e9s capritxosa i havia oblidat tot el que al seu moment em va pertorbar d'aquesta novel\u00b7la, mentre que en ella havien quedat atrapades totes les sensacions agradables. I en veure la s\u00e8rie es va donar el cas que vaig recordar a l'instant tot el que la meua ment semblava haver relegat al calaix de l'oblit, nom\u00e9s que aquesta vegada el que vaig veure no em va agradar gens ni mica. En part deu ser perqu\u00e8 la mem\u00f2ria tendeix a recordar millor les coses agradables m\u00e9s que les desagradables, per\u00f2 crec que en aquest cas a m\u00e9s succeeix que no s\u00f3c la mateixa persona que fa els quasi ja deu anys que vaig llegir aquest llibre.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que el pas del temps ens canvia (de vegades per a mal, per\u00f2 altres per a b\u00e9, com espere que siga el meu cas) i aquesta vegada he sigut molt m\u00e9s conscient de tot el que hi ha de dolent en aquesta hist\u00f2ria. I amb tot aix\u00f2 en ment, no puc evitar explicar-vos el que he anat pensant durant el visionat i per a aix\u00f2, l\u00f2gicament, toca entrar en terreny spoiler<\/em>, perqu\u00e8 em dispose a desmantellar tota la trama de principi a fi.<\/p>\n\n\n