{"id":249,"date":"2022-03-01T13:44:22","date_gmt":"2022-03-01T13:44:22","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=249"},"modified":"2022-06-03T16:43:56","modified_gmt":"2022-06-03T16:43:56","slug":"de-como-conoci-al-tiempo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/de-como-conoci-al-tiempo","title":{"rendered":"De com vaig con\u00e9ixer al temps"},"content":{"rendered":"
\n
\"Parque<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Porta ja un temps rondant-me la idea d'utilitzar el blog per a crear una esp\u00e8cie de dramatis personae<\/a><\/em> de la meua pr\u00f2pia vida, \u00e9s a dir, una llista de persones (a vegades personatges) que m'he anat trobant al llarg dels anys. No soc tan major, vull pensar, per\u00f2 el cas \u00e9s que m'ha donat temps de con\u00e9ixer gent d'all\u00f2 m\u00e9s variada i aquesta seria la meua manera de deixar-ne const\u00e0ncia de l'estima que els tinc o d'explicar com han sigut importants d'una manera o un altra per a mi. A m\u00e9s, diuen que el bon narrador utilitza les seues pr\u00f2pies experi\u00e8ncies per a filar les hist\u00f2ries que compta i dubte que existisca una hist\u00f2ria que em conega millor que la meua pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

Abans de comen\u00e7ar, deuria, aix\u00f2 s\u00ed, prendre dues decisions. La primera, plantejar-me per on comen\u00e7ar. No pel principi, aix\u00f2 \u00e9s clar, perqu\u00e8 els personatges m\u00e9s interessants tarden una estona a apar\u00e9ixer en aquesta hist\u00f2ria i no vull que a\u00e7\u00f2 siga una mera biografia (vull parlar d'ells i elles, no de mi). B\u00e9, crec que ja s\u00e9 a qui triar primer, a un amic que en un cert sentit sempre ha estat a\u00efllat de la resta de les meues amistats, desconnectat en una certa manera dels altres, ja que viu en un context geogr\u00e0fic diferent a la resta.<\/p>\n\n\n\n

La segona decisi\u00f3 seria com referir-me a aquests personatges. Recordem, s\u00f3n reals, per\u00f2 no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d'anar donant noms i cognoms, m\u00e9s encara quan l'escollit per a comen\u00e7ar t\u00e9 un nom tan peculiar que he presenciat com diverses vegades s'ha dubtat de la seua veracitat. B\u00e9, ser\u00e0 cosa de triar un nom que represente l'ess\u00e8ncia de cadasc\u00fa. Per exemple, fent honor al seu nom real, hui vos parlar\u00e9 del Temps.<\/p>\n\n\n

\n
\"El<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El Temps \u00e9s tractat de forma molt injusta pel m\u00f3n, crec jo. La gent sempre es queixa que li falta temps, que els dies passen i la vida no els arriba per a fer tot el que desitgen, per a complir tots els seus somnis i aconseguir totes les seues metes. B\u00e9, en primer lloc hi ha somnis que serien molt dif\u00edcils d'aconseguir, fins i tot amb tot el temps de l'univers al nostre abast. En segon, cal entendre que El Temps \u00e9s amic de tots i cadascun de nosaltres. \u00c9s una criatura en extrem social, plena d'amor i bondat, per la qual cosa s'ha d'ocupar d'atendre cada persona que el reclame. Penseu-ho, sigueu qui sigueu, ell sempre ha estat amb vosaltres. I ara, imagineu doncs com de complicada ha de ser la seua agenda. I s\u00ed, \u00e9s ir\u00f2nic que s'anomene aix\u00ed quan ell mateix t\u00e9 tals problemes per gestionar el seu temps. Per\u00f2 estic segur que no es queixa. Francament, crec que mai l'he vist queixar-se de res, la qual cosa vos pot donar una pista de la classe de persona de la qual estem parlant.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 potser estic avan\u00e7ant-me. Hauria de comen\u00e7ar per com vaig con\u00e9ixer al Temps. Tot va oc\u00f3rrer quan em trobava lluny de la meua casa (b\u00e9, no tan lluny, per\u00f2 en aquells dies semblava un m\u00f3n de dist\u00e0ncia), de la meua fam\u00edlia i dels meus amics. Coneixia a una persona en aquella ciutat i aqueix era Fantasma. No l'anomene aix\u00ed perqu\u00e8 fora un fanfarr\u00f3, m\u00e9s aviat al contrari, per\u00f2 de vegades parlava de tal forma que feia l'efecte de ser un esperit que no poguera descansar en pau.<\/p>\n\n\n\n

Fantasma coneixia al Temps i va convidar a aquest un dia en qu\u00e8 havia quedat amb mi. Em va sorprendre comprovar com El Temps era un jove ple de vitalitat, de llargs cabells rossos i ulls vius, amb un nas aguilenc que li conferia personalitat al seu rostre, al costat d'un somriure radiant i sincer que indicava a les clares el tipus de persona que era. En aquell moment no ho vaig pensar, per\u00f2 m\u00e9s endavant em vaig adonar que haguera sigut un candidat ideal per a personificar a l'heroi del temps. La qual cosa \u00e9s curiosa perqu\u00e8, com ja sabeu, Temps era el seu nom.<\/p>\n\n\n\n

Ens vam caure b\u00e9 a l'instant i no tardarem a decidir que viur\u00edem junts. Podr\u00edem pensar que una decisi\u00f3 tan precipitada, encara que pr\u00f2pia d'aquells anys universitaris, tenia serioses possibilitats d'acabar mal (la conviv\u00e8ncia pot ser dura, ja sabeu), per\u00f2 la veritat \u00e9s que tot va anar com una seda.<\/p>\n\n\n\n

Va ser un per\u00edode no tan extens, per\u00f2 que va semblar dilatar-se fins a l'infinit, perqu\u00e8 ens va donar temps a fer i que ens passara de tot. Els dies semblaven setmanes i les hores dies, ho dic en el millor dels sentits. Van ser dies intensos on l'avorriment no semblava tindre cabuda. Explor\u00e0rem la ciutat fins a l'\u00faltim rac\u00f3, trob\u00e0rem el seu cor i els secrets que guardava. Vam caminar entre vampirs i observ\u00e0rem a races immortals embrancar-se en una lluita eterna contra guerrers invencibles. Vam fer la guerra entre nosaltres, sempre sense fer-nos mal, aix\u00ed com tamb\u00e9 ens vam voler. I com que gr\u00e0cies al poder del meu amic ten\u00edem tot el temps a les nostres mans, descobr\u00edrem com acabar amb la fam al m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 vam aprendre l'elevat cost que tindria alliberar aqueix saber a la humanitat sense que aquesta el descobrira abans per si mateixa. Fins i tot viatj\u00e0rem fins al final dels dies i contempl\u00e0rem el que succeiria a la fi del m\u00f3n, quan una certa palanca activara cert mecanisme.<\/p>\n\n\n

\n
\"La<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Pass\u00e0rem per molt junts. I el que encara no he dit \u00e9s que va arribar en el moment ideal, com si l'univers haguera decidit donar-me una treva. Amb ell al meu costat els dies van semblar tindre m\u00e9s color i la vida mer\u00e9ixer m\u00e9s la pena. Per aix\u00f2, quan eventualment va haver de marxar, va ser dolor\u00f3s. Per\u00f2 com ja vaig dir, Temps \u00e9s una criatura en extrem social i no seria just que jo l'haguera acaparat per sempre al meu costat. A m\u00e9s, quan se'n va anar, em vaig adonar que jo ja no era la mateixa persona, moltes coses havien canviat i altres semblaven poder anar a millor. Va marxar, per\u00f2 d'ell vaig aprendre a veure el m\u00f3n amb aqueixa esperan\u00e7a infinita, amb una innoc\u00e8ncia que m'ajuda a pensar que, al final, tot eixir\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una cosa que he necessitat recordar moltes vegades. Per sort, encara que va marxar per atendre altres assumptes, aliens i propis, mai va marxar del tot i sempre ha aparegut quan m\u00e9s ho he necessitat. Ens veiem bastant menys del que jo voldria, una cosa en la qual la condemnada pand\u00e8mia no ajuda, per\u00f2 malgrat la dist\u00e0ncia mai deixar\u00e0 de ser un dels meus millors amics i sempre m'omplir\u00e0 d'alegria cada vegada que el torne a veure. Cosa que espere no tarde a succeir.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Yo no soy tan interesante, pero dejadme que os hable de la gente que conozco…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":263,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[3,26],"class_list":["post-249","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-diario-de-a-bordo","tag-diario-de-a-bordo","tag-dramatis-personae","yosemite-has-thumbnail"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=249"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":297,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/249\/revisions\/297"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}