{"id":200,"date":"2021-12-08T11:45:42","date_gmt":"2021-12-08T11:45:42","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=200"},"modified":"2022-02-28T09:19:39","modified_gmt":"2022-02-28T09:19:39","slug":"el-tesoro-bajo-la-montana-parte-4a-y-final","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/el-tesoro-bajo-la-montana-parte-4a-y-final","title":{"rendered":"El tresor sota la muntanya. Part 4\u00aa i Final: La nostra vellesa."},"content":{"rendered":"

>>Llegir la tercera part<<<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n


Les ordres del seu pare eren clares: Aconseguir que \u00c0kram els explicara com accedir a la cova, fora com fora. I com vulga que la for\u00e7a bruta no semblava fer efecte, utilitzarien m\u00e8todes m\u00e9s indirectes, per\u00f2 igualment expeditius. En aqueixos moments, Moadhal es trobava a les portes de la casa en la qual vivia la fam\u00edlia de aquell qui antany fora el seu amic. A la seua m\u00e0, una torxa il\u00b7luminava el seu rostre, el qual llu\u00efa una expressi\u00f3 cruel. No obstant aix\u00f2, no la sostenia per a il\u00b7luminar-se, malgrat que l'escena estava succeint a l'empara de la foscor de la nit, sin\u00f3 que serviria per a fer cremar fins als fonaments la casa, en cas que els seus habitants es resistiren.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Eixiu ja d'una! \u2014va repetir\u2014 O us creme vius!<\/em><\/p>\n\n\n\n

Les seues exig\u00e8ncies eren simples: que la fam\u00edlia isquera de l'edifici i anara amb ells fins al temple, per a aix\u00ed provocar que \u00c0kram baixara de la muntanya i els diguera com trobar i entrar a la condemnada cova. Era un pla senzill, el qual Moadhal creia a m\u00e9s infal\u00b7lible. Per molt b\u00e9 que lluitara \u00c0kram, res podria fer excepte parlar si un ganivet estava amena\u00e7ant amb tallar la pell de cadascun dels seus.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, aquella fam\u00edlia semblava obstinada a complicar-li les coses, perqu\u00e8 no donaven senyal de vida. I aix\u00f2 era d'all\u00f2 m\u00e9s empipador, ja que haguera preferit que el seguiren per les bones. Portava amb ell suficients fidels al culte com per a poder endur-se'ls per la for\u00e7a, aix\u00f2 no era un problema\u2026 per\u00f2 tot haguera sigut m\u00e9s f\u00e0cil si simplement hagueren obe\u00eft. Encara que, ben mirat, aquella seria tamb\u00e9 una bona oportunitat per a demostrar a tot el poble que ning\u00fa podia oposar-se a la voluntat del temple.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta idea en ment, va donar l'ordre als seus perqu\u00e8 tiraren a baix la porta i entraren. Mentre ho feien, va desembeinar la seua espasa, la qual reflectia la llum del foc d'una forma indefiniblement sinistra. Potser la resta de gent no el percebia, per\u00f2 Moadhal comen\u00e7ava a con\u00e9ixer aquella arma, que a vegades semblava tindre voluntat pr\u00f2pia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va mirar a l'\u00faltim dels feligresos entrant a la casa i es va preguntar qu\u00e8 passaria si li clavara l'arma a un d'ells a l'esquena. Despr\u00e9s, va sentir una esgarrifan\u00e7a. El grup a les seues ordres no li agradava, els considerava tan impurs que estava conven\u00e7ut que, quan arribara la seua hora, s'emportarien una sorpresa en descendir als inferns en comptes d'ascendir als salons divins. No obstant aix\u00f2, eren necessaris, perqu\u00e8 el temple necessitava de seguidors disposats a executar les seues ordres. I no seria just matar-los sense motiu. No, ell no volia fer tal cosa, encara que l'espasa semblara tindre la seua pr\u00f2pia opini\u00f3 sobre aquest tema.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va entrar dins, sabedor que per molta resist\u00e8ncia que haguera volgut presentar la fam\u00edlia, poc hagueren pogut fer contra una dotzena de feligresos amb ganes de gresca. Per aix\u00f2, la seua sorpresa va ser maj\u00fascula quan va entrar i els va veure a aquests quiets, amb semblants ja no tan fero\u00e7os com feia un moment, sin\u00f3 atemorits. Normal, tenint en compte que \u00c0kram es trobava all\u00ed i que cada vegada que s'enfrontaven a ell acabaven adolorits i humiliats. A m\u00e9s, no podem obviar l'efecte que va tindre en les seues ments el veure'l apar\u00e9ixer all\u00ed del no-res, com invocat per alguna poderosa m\u00e0gia que no comprenien.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00faltim Moadhal no ho sabia en entrar, aix\u00ed que senzillament va enfurir, fart d'aquella situaci\u00f3. Nosaltres, en canvi, tenim la sort de poder saber qu\u00e8 acabava de passar. I \u00e9s que quan els homes de Moadhal van entrar, es van trobar amb una fam\u00edlia que, malgrat estar aterrida, va recordar les paraules del seu estimat \u00c0kram i, encara que no sabien qu\u00e8 \u00e9s el que anava a succeir, mai van deixar de confiar en les seues paraules. Per aix\u00f2, li van fer cas: no van tocar el barril d'aigua del qual dies abans aquell havia recollit una mica amb aquella copa de cobre. I una vegada va haver tornat a la seua nova llar, \u00c0kram va vessar l'aigua en un dels misteriosos tresors de la cova, una senzilla safata, de la qual el seu funcionament li havia sigut revelat en una de les seues visions.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Mitjan\u00e7ant la safata, va poder escoltar el que succe\u00efa a la casa i, quan va ser necessari, es va llan\u00e7ar de cap contra la superf\u00edcie d'aigua, malgrat que la profunditat de la mateixa no havia de ser major d'un cent\u00edmetre, emergint llavors com una exhalaci\u00f3 del barril a casa dels seus pares, deixant a tots aclaparats. Tal com volia que succe\u00efra, aquella demostraci\u00f3 del poder que recentment havia guanyat, va servir per a espantar a la majoria dels seus enemics. Millor, aix\u00ed evitaria haver d'enfrontar-se a ells. Lamentablement, Moadhal havia entrat despr\u00e9s i no ho havia presenciat. Encara que sent sincers, \u00c0kram dubtava molt que aix\u00f2 l'haguera detingut.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No, Moadhal sempre havia sigut diferent a la resta i, per a b\u00e9 o per a mal, no anava a eixir espaordit com els altres. \u201cTu!\u201d va cridar, enarborant la seua espasa cap a \u00c0kram i arremetent contra aquest. I encara que per al segon esquivar els atacs del primer era summament f\u00e0cil, cada arc que tra\u00e7ava Moadhal amb l'arma suposava un perill per a la seua fam\u00edlia i per a la resta de persones presents. Cada tall que fregava algun objecte del mobiliari el tallava amb una facilitat esbala\u00efdora, com si res li oposara cap resist\u00e8ncia, quasi com si el que tallara no fora m\u00e9s que el mateix aire.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per sort havia passat ja un temps des que van trobar aquella cova. En ella, \u00c0kram havia viscut una experi\u00e8ncia que s'havia repetit cada dia i que li havia anat preparant per a all\u00f2. Cada vegada que succe\u00efa, alguna cosa en la gruta el cridava, b\u00e9 fora la pila d'ossos o b\u00e9 qualsevol altre objecte que poguera estar relacionat amb la criatura a la qual havien pertangut. En acostar-se, la ment del xic era transportada a algun lloc remot. O potser seria m\u00e9s correcte dir a un temps remot. El cas \u00e9s que cada dia, durant el que per a ell eren hores, per\u00f2 per al seu cos eren a penes uns segons, deixava arrere la realitat i entrava en contacte amb l'entitat que era ara la seua mestra.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Havia apr\u00e9s molt des de llavors. No sols havia passat de ser un agricultor com qualsevol altre a alg\u00fa conegut per les seues incomprensibles habilitats en el combat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 havia apr\u00e9s el motiu pel qual mai havia d'usar aquestes per a causar cap mal. No sols havia sabut de la naturalesa de la criatura els ossos de la qual ara jeien quiets en la cova, sin\u00f3 que tamb\u00e9 havia apr\u00e9s quina relaci\u00f3 tenia amb el monstre dorment i com els destins de tots dos estaven units des de i per sempre. No, no solament havia apr\u00e9s aqueixes coses, sin\u00f3 que tamb\u00e9 havia ent\u00e9s qu\u00e8 eren les monedes i qu\u00e8 feien d'all\u00ed, aix\u00ed com la resta del tresor que descansava en la cova. Com aquella espasa que en aquell moment brandava el seu amic Moadhal. S\u00ed, el seu amic, perqu\u00e8 encara el considerava com a tal, ja que a m\u00e9s de tot el ja dit, tamb\u00e9 era coneixedor de com el monstre era capa\u00e7 d'obrir-se pas en les ments innocents, tal com havia fet amb la del pobre Mo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Paci\u00e8ncia\u201d, va ressonar la veu de la seua mentora, directament al seu cap. \u201cNo deixes la teua ment divagar, saps que no pots permetre-t'ho\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Era cert, per descomptat, ja que ara que Moadhal havia entrat en sintonia amb aquella cosa, l'espasa havia deixat de ser una arma comuna i corrent i s'havia tornat molt m\u00e9s perillosa. A les seues mans, potenciada per la foscor creixent al seu cor, l'espasa no seria tan f\u00e0cilment detinguda com les altres. Cap objecte material se li oposaria a aquella arma, sent tots ells redu\u00efts indefectiblement a estelles, trossos o el que corresponguera. Si intentava detindre-la amb les seues mans amb el seu poder actual\u2026 potser ho aconseguiria, per\u00f2 era molt m\u00e9s probable que acabara tallat en dos. \u201cSigues intel\u00b7ligent\u201d, li va reprendre cr\u00edpticament la veu al seu cap.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Era una mica m\u00e9s f\u00e0cil de dir que de fer, per descomptat, per\u00f2 \u00c0kram va captar el missatge. Saltant a un costat i a l'altre, esquivant atacs, es va dirigir a poc a poc cap a la porta de la casa. Al cap i a la fi, sabia molt b\u00e9 que a Moadhal solament li interessava ell o, en concret, tot el que sabia sobre la cova. Finalment va aconseguir eixir de l'habitatge i va observar que l'aldarull que havien muntat havia atret a bona part del poble, el qual s'havia acostat a veure qu\u00e8 succe\u00efa. A la meitat del carrer, Moadhal continuava atacant a \u00c0kram, qui sabia que aquell era un moment decisiu. Necessitava deixar clar que no toleraria m\u00e9s atacs o amenaces cap a la seua fam\u00edlia ni cap a cap altra persona.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Estan sota la meua protecci\u00f3 \u2014va declamar, mentre Moadhal recuperava l'al\u00e9. \u00c0kram, en canvi, no s'havia cansat en absolut, malgrat no haver rom\u00e0s quiet en cap moment. El seu problema no era aqueix, per descomptat, sin\u00f3 que havia de trobar la manera de deixar clar, sense utilitzar la viol\u00e8ncia, que no permetria cap atac m\u00e9s. \u201cCada vegada que usem la for\u00e7a, ell es fa m\u00e9s fort\u201d, va ressonar de nou la veu. Sabia que era cert, no perqu\u00e8 li ho haguera dit la seua mestra si no perqu\u00e8, d'una manera impossible d'expressar, ho havia experimentat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El dia en el qual all\u00f2 va caure del cel, la destrucci\u00f3 que va causar en impactar no va ser m\u00e9s que el principi. I no obstant aix\u00f2, era una cosa que havia de passar, tard o d'hora. L'arbre \u2014o el que a ell se li havia revelat com un arbre, en tot cas\u2014 no era sin\u00f3 l'altra meitat de la mateixa subst\u00e0ncia, el mateix \u00e9sser. Dues meitats, cadascuna el reflex de l'altra i que, malgrat haver rom\u00e0s separades des d'un temps anterior al del m\u00f3n que \u00c0kram coneixia, s'havien vist atretes l'una a l'altra, destinades a reunir-se de nou.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una forma sencilla de explicarlo ser\u00eda decir que mientras que una era el origen de todo lo bueno en el mundo, la otra lo ser\u00eda de todo lo malo que hay en este, pero ser\u00eda simplificarlo en exceso, una imprecisi\u00f3n. Aun as\u00ed, s\u00ed que podr\u00edamos afirmar que ambas entidades eran creadoras, cada una a su manera, de la humanidad. Y a la vez, las dos se alimentaban de los humanos, pero cada una de un aspecto de los mismos. As\u00ed, mientras que una necesitaba, anhelaba y crec\u00eda con cada acto de bondad, la otra lo hac\u00eda con cada pensamiento y acto horrible. El hecho de que una de ellas estuviera en los huesos, mientras que la otra estuviera meramente durmiendo, quiz\u00e1s os desconcierte. No obstante, seguro que podr\u00e9is intuir que no es un buen presagio. No es como si ninguna de ellas pudiera ser destruida por completo, pero s\u00ed debilitada. Y puesto que el estado del mundo hab\u00eda ido empeorando poco a poco, \u00c1kram entend\u00eda a la perfecci\u00f3n la importancia del papel que deb\u00eda desarrollar. Y precisamente por eso deb\u00eda evitar a toda costa causar ning\u00fan da\u00f1o, ni siquiera a su enemigo. Ni siquiera a Moadhal, aunque este quisiera darle muerte. Y quiz\u00e1s, especialmente a Moadhal, pues \u00c1kram ten\u00eda claro que eso supondr\u00eda destruir algo absolutamente esencial, no solo para el mundo, sino tambi\u00e9n para \u00e9l.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Estan sota la meua protecci\u00f3 \u2014havia dit.<\/em><\/p>\n\n\n\n

I durant un moment va semblar que aquelles paraules anaven a bastar per si mateixes, que els enemics anaven a retirar-se i que Moadhal desistiria de les seues pretensions. Per\u00f2, per descomptat, no va ser tan senzill.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014I una merda \u2014va respondre Moadhal\u2014. Aneu per ells! \u2014va ordenar als seus homes, assenyalant a \u00c0kram i a la seua fam\u00edlia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00c0kram sabia que aquell era el moment de la veritat. Havia de demostrar que podia, no sols protegir-se a si mateix, sin\u00f3 tamb\u00e9 als altres. I, a m\u00e9s, que podia fer-ho sense causar mal als seus enemics. Fins a aqueix moment, l'havien vist moure's amb una agilitat i velocitat tals que costava creure que era el mateix xic que feia uns mesos no havia fet res m\u00e9s interessant en la seua vida que plantar tomaques i cuidar camps de tarongers. No obstant aix\u00f2, ara \u00c0kram havia d'estar a tot arreu al mateix temps, interposant-se entre cada colp perpetrat contra algun membre de la seua fam\u00edlia i l'enemic que l'haguera realitzat. Els qui van ser all\u00ed, temps despr\u00e9s van parlar sobre com el xic es va convertir en poc m\u00e9s que un esborrall, una taca de colors que anava i venia i, cada vegada, llan\u00e7ava les seues mans i cames no contra aquells que volien fer mal als seus, sin\u00f3 contra les armes d'aquests, que quedaven redu\u00efdes a trossos.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00c0kram havia acudit a aquell lloc amb la decisi\u00f3 de no danyar a ning\u00fa. La seua no anava a ser una hist\u00f2ria de viol\u00e8ncia. Ning\u00fa compondria, ni aqueix dia ni m\u00e9s endavant, can\u00e7ons sobre les \u00e8piques batalles que lliurara. Fins i tot en aqueix moment, sabia que molta de la gent que els observava esperava que deslligara el seu poder sobre els qui havien volgut danyar als seus. No obstant aix\u00f2, creia fermament que podria fer-los entendre que, en la seua pres\u00e8ncia, ning\u00fa mai eixiria ferit.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Finalment, solament Moadhal seguia amb ganes de lluitar. \u00c0kram no s'havia acostat a ell, limitant-se a esquivar-lo, doncs l'espasa que aquell portava havia sigut despertada per l'odi i el rancor del seu amic i no tenia clar qu\u00e8 succeiria si intentava detindre-la i destruir-la com si fora una arma com qualsevol altra. En canvi, va intentar emprar la paraula i fer-li veure que ja no tenia res a fer, que aquella lluita s'havia acabat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Moadhal, detingues est\u00e0 bogeria! \u2014li va demanar\u2014. No deixes que l'odi i les paraules d'aquell a qui sempre vas detestar t'enceguen. No veus que res bo pot eixir d'aquesta lluita? S\u00e9 que el teu desig \u00e9s, igual que el meu, que tot torne ser com abans. Vam ser amics, pot ser que molt m\u00e9s, i ho podem tornar a ser. No \u00e9s encara tard per a aix\u00f2, cap gota de sang s'ha vessat encara!<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Menteixes! \u2014va respondre Mo, amb tal rapidesa que els qui all\u00ed s'havien congregat no van tindre temps d'assimilar les paraules d'\u00c0kram i entendre tot el que aquestes significaven\u2014 Com et pots anomenar-te a tu mateix amic meu quan no fas sin\u00f3 acaparar els secrets de la cova? No milloraria la vida d'aquestes persones si els deixares accedir al tresor que alberga? S\u00ed, estic ple d'odi, per\u00f2 no m'encega, sin\u00f3 que em deixa veure per primera vegada la classe de persona que eres. Egoista, mentider i heretge. Dius que encara podem tornar a ser amics\u2026 em temptes per a poder tornar a manipular-me al teu antull. Podem arreglar-ho perqu\u00e8 el s\u00f2l no s'ha tenyit de roig, no \u00e9s aix\u00ed? Llavors ja s\u00e9 qu\u00e8 he de fer per a eliminar per sempre aqueixa temptaci\u00f3 i acabar amb a\u00e7\u00f2 d'una vegada.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tot seguit, sense donar oportunitat a \u00c0kram de respondre-li, es va llan\u00e7ar contra ell enarborant la seua arma male\u00efda, la qual cridava en la seua ment exigint ser alimentada.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u201cIdiota\u201d, va pensar \u00c0kram al mateix temps que es posava en moviment cap a qui s'havia obstinat a ser el seu enemic. No hauria sabut dir si aquell insult anava dirigit a Mo o a si mateix. Les paraules no li havien sonat convincents ni a ell mateix, malgrat ser sinceres. Moadhal estava massa perdut, massa atrapat entre les mentides del seu fals pare i el maltractament al qual aquest l'havia sotm\u00e9s durant anys, fins deixar-lo trastornat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

I res del que ell li poguera dir anava a canviar aix\u00f2, aix\u00ed que no va veure altra opci\u00f3 que llan\u00e7ar-se contra ell com una exhalaci\u00f3 i connectar el palmell de la seua m\u00e0, emprant una for\u00e7a en extrem precisa, contra la cuirassa que vestia Moadhal. Aquest va caure a terra i l'armadura va saltar per l'aire, feta miques. Tots van contindre la respiraci\u00f3, suposant que l'havia matat, encara que l'\u00fanica cosa que li havia passat era que s'havia quedat sense al\u00e9. No obstant aix\u00f2, com no tenia ni un arrap i com que en la ment de Moadhal ja no tenia cabuda una altra opci\u00f3 que no fora la viol\u00e8ncia, va buscar la seua espasa per a reprendre l'atac.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Mentrestant, \u00c0kram va caminar cap a la casa de la seua fam\u00edlia, com si ignorara al seu oponent. Amb calma, mentre Mo recuperava el seu al\u00e9 i es ficava en peu, es va acostar a unes caixes de taronges, amuntegades just en l'entrada i va prendre un parell. Va comen\u00e7ar a pelar una d'elles, quan Mo, assumint que el seu enemic es burlava d'ell, tal com pensaven la majoria dels qui els observaven, es va llan\u00e7ar de nou a l'atac, cridant de r\u00e0bia, com si haguera perdut ja tot seny. No va arribar, no obstant aix\u00f2, a donar m\u00e9s que un parell de passos, perqu\u00e8 abans que avan\u00e7ara m\u00e9s, es va estavellar contra la seua cara la taronja que \u00c0kram havia pelat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

De nou va cridar, per\u00f2 ja no sols d'ira, sin\u00f3 tamb\u00e9 de dolor. L'\u00e0cid suc es filtrava pels seus ulls, encegant-li i impossibilitant que prosseguira lluitant, almenys de moment. Havia sigut detingut de la manera m\u00e9s pat\u00e8tica possible. Humiliat, derrotat, subjugat. \u00abPer\u00f2 no doblegat\u00bb va pensar. I encara encegat, amb la mera intu\u00efci\u00f3 d'on estava el seu enemic, va tornar a arremetre contra aquest, agitant l'espasa sense a penes veure per on anava. La segona taronja que \u00c0kram havia pres va seguir el cam\u00ed de la primera i va impactar contra la cara de Moadhal, aquesta vegada sense pelar. Aquest va deixar caure de nou la seua espasa i va cridar una vegada m\u00e9s, ara d'impot\u00e8ncia, perqu\u00e8 va saber que no tenia res a fer. I aquella va ser coneguda durant llarg temps com \u201cLa batalla de les taronges\u201d.<\/em>
<\/p>\n\n\n