{"id":169,"date":"2021-09-19T11:48:52","date_gmt":"2021-09-19T11:48:52","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=169"},"modified":"2022-02-28T19:53:02","modified_gmt":"2022-02-28T19:53:02","slug":"el-tesoro-bajo-la-montana-parte-3a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/el-tesoro-bajo-la-montana-parte-3a","title":{"rendered":"El Tresor sota la muntanya. Part 3\u00aa: El dia que ens convertirem en adults."},"content":{"rendered":"

>>Llegir la segona part.<<<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n


En aquella cova, tot havia deixat de tindre sentit. Per a comen\u00e7ar, el temps va semblar deixar de fluir de la manera usual. Tant per a \u00c0kram com per a Moadhal, el pas d'aquest donava la sensaci\u00f3 d'haver-se alentit, encara que en realitat es devia al fet que les seues ments bull\u00edan d'idees, saltant d'una a un altra sense cap control. Qu\u00e8 eren aquelles criatures? Com havia mort la que ara no era m\u00e9s que una pila d'ossos? Anava a despertar la que semblava estar dormint? Com \u00e9s que les gents del poble no sabien de la seua exist\u00e8ncia? Potser no eixia a ca\u00e7ar mai? Els devoraria sense compassi\u00f3, sense que les seues restes pogueren ja mai ser trobades? O en tal cas fluiria tard o d'hora el que quedara d'ells cap a la vila, junt amb les monedes, les \u201c\u00f2xides\u201d que els havien atret fins all\u00ed? I de fet, per qu\u00e8 hi havia en aquella cova aquell tresor? Qui l'havia posat all\u00ed i quina relaci\u00f3 tenia amb les b\u00e8sties que habitaven la gruta?<\/em><\/p>\n\n\n\n

No obstant, no era sol aix\u00f2 el que succe\u00efa, perqu\u00e8 el transc\u00f3rrer natural del temps es veia en veritat afectat en aquell lloc, sense que ells ho saberen. Aix\u00ed, encara que els seus cossos no ho sentiren, els seus respectius esperits estaven canviant d'una manera antinatural per a alg\u00fa de la seua edat. Quan isqueren de la cova, les seues ments ja no serien les de dos joves, la seua determinaci\u00f3 i la seua manera de pensar canviaria radicalment, com si hagueren viscut d\u00e8cades d'experi\u00e8ncies. Prompte quedaria patent, aix\u00f2 s\u00ed, que all\u00f2 era m\u00e9s cert per a \u00c0kram que per a Mo, per\u00f2 millor ser\u00e0 que no avancem esdeveniments.<\/em><\/p>\n\n\n\n

De moment, parlem del que va experimentar el primer, encara que les paraules es puguen veure limitades a l'hora de descriure el que va viure aqueix dia. Veureu, quan va haver passat una estona, va determinar que, si ning\u00fa al poble havia vist abans a aquell monstre, havia de ser per estar aquest adormit des de feia anys. Amb aquest raonament en ment i pensant que ja seria mala sort que despertara la b\u00e8stia just en aquell moment, es va disposar a explorar la cova i tot el que en ella poguera trobar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En el seu caminar, va trobar als peus del gegantesc esquelet una pedra tallada en forma de llosa, gravada amb una s\u00e8rie d'inscripcions que, malgrat no ser car\u00e0cters que \u00c0kram poguera recon\u00e9ixer, li va resultar evident que componien alguna classe de text. Es va acostar amb cura, com si aquella taula l'estiguera cridant, encara que no hauria sabut explicar perqu\u00e8 se sentia aix\u00ed. Quan va estar a tot just a uns pams de la pedra, li va donar la sensaci\u00f3 que els car\u00e0cters brillaven amb una t\u00e8nue llum pr\u00f2pia, sentint llavors l'impuls de tocar-los. Va acostar a ells les seues mans i va repassar amb els seus dits els solcs furgats en la pedra. Al principi, res va semblar succeir, per\u00f2 quan va haver acabat de repassar-los tots, la llum va abandonar la seua levitat i es va tornar molt m\u00e9s intensa, esclatant com si estiguera alliberant una estrela que haguera estat atrapada dins de la pedra fins a aqueix moment.<\/em><\/p>\n\n\n\n

De tot aix\u00f2, Moadhal mai va arribar a ser conscient, perqu\u00e8 en realitat tot va succeir en l'espai d'uns segons, en els quals ell s'havia vist atret fins a la colossal b\u00e8stia. La va mirar atent, va admirar el poder que era evident que la criatura seria capa\u00e7 de deslligar. La va envejar, tan poderosa, tan gran i aliena a la resta del m\u00f3n, com si la seua grandiositat fora tal que no li era necessari atendre el que succe\u00efa fora dels seus dominis, podent llavors descansar en pau, sabent-se invulnerable a qualsevol amena\u00e7a. S\u00ed, la va envejar i la va odiar per tot aix\u00f2. Despr\u00e9s, va observar les muntanyes de monedes a la seua al voltant i va meditar sobre la relaci\u00f3 que havien de tindre amb aquell animal.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, mentre el cor de Moadhal es tornava amarg, la sort d'\u00c0kram havia resultat ser, una vegada m\u00e9s, notablement millor. Mentre el seu amic s'enfrontava als seus propis dimonis, l'atzar o potser alguna for\u00e7a desconeguda, aliena al m\u00f3n dels mortals, li havia portat fins un dest\u00ed molt m\u00e9s favorable. La seua ment va ser transportada, per dir-ho d'alguna manera, molt lluny d'aquella cova. Es trobava en un prat, verd intens, que semblava arribar sense interrupci\u00f3 fins al mateix horitz\u00f3. Sota el cel blau, buidat de n\u00favols, va sentir una tranquil\u00b7litat com mai abans havia sentit.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va romandre all\u00ed, assegut, gaudint d'una calma in\u00e8dita per a ell fins llavors. Estava en pau, allunyat de tot el que li poguera haver preocupat si la seua vida haguera sigut la d'un jove llaurador. Ho havia sigut alguna vegada o nom\u00e9s va ser un somni? Els records es confonien al seu cap, per\u00f2 aix\u00f2 no era important. Al seu al voltant van comen\u00e7ar a apar\u00e9ixer progressivament una s\u00e8rie d'insectes de colors, papallones les ales de les quals aportaven radiants tons al fins a aqueix moment uniforme paisatge. Les va observar i va entendre el que significaven.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va observar la llunyania i va albirar un gran arbre en l'horitz\u00f3, tan enorme que sobreeixia per damunt de tot. Sempre havia estat all\u00ed? O havia crescut mentre ell no mirava? Es va acostar amb curiositat i va veure que entre les seues branques habitaven esquirols i bufons ocells, els seus nius ocults entre el frond\u00f3s fullatge. Va observar aquells \u00e9ssers i, de nou, va entendre el que significaven.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Finalment, la calma va arribar a la seua fi. El cel blau va quedar estripat quan una intensa flamerada el va creuar, omplint el firmament amb una cicatriu roja i brillant que anunciava l'arribada d'una novetat a aquelles terres: La mort.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va caure, com no podia ser d'una altra manera, just damunt de l'arbre. A poc a poc, les flames es van extingir fins que \u00c0kram va poder tornar a acostar-se al lloc de l'impacte. Esperava trobar un enorme cr\u00e0ter, una ferida oberta en aquell lloc, que fins llavors havia sigut un parad\u00eds. No va ser aix\u00f2 el que va trobar, perqu\u00e8 d'alguna forma l'arbre havia aconseguit resistir l'impacte. Fins i tot feia l'efecte que aquest havia lluitat activament per a protegir aquelles terres de tan cruel agressi\u00f3: Les seues fulles havien quedat redu\u00efdes a cendres i les seues branques estaven ara calcinades; per\u00f2 en comptes d'haver sigut completament destru\u00efdes, semblaven haver-se mogut en \u00faltima inst\u00e0ncia, atrapant entre elles la roca que havia arribat des dels cels. La seua copa i tronc havien quedat ensutjats d'un color negre carb\u00f3, nom\u00e9s quedant inc\u00f2lumes les arrels, que havien servit, miraculosament, com a refugi per als animals que havien fet de l'arbre la seua llar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La seua alegria va durar poc, perqu\u00e8 el que li havia semblat una mera roca en flames, caiguda del cel, un desafortunat accident c\u00f2smic, va comen\u00e7ar a obrir-se i a alliberar del seu interior un horrible monstre, una foscor que va resultar ser una aut\u00e8ntica maledicci\u00f3, que faria d'aquell paratge l'objecte de la seua mal\u00edcia. Va veure moltes m\u00e9s coses i de totes elles va entendre el seu significat, perqu\u00e8 no seria la primera vegada que visitaria aquell lloc.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Com deia, Moadhal no va tindre tal sort i \u00fanicament va poder arribar a les seues pr\u00f2pies conclusions, tretes a partir dels seus pensaments i idees preconcebudes, sembrades en ell per un home miserable. No \u00e9s que el dest\u00ed no l'haguera triat, sin\u00f3 que, encara que les mateixes forces que es van fixar en \u00c0kram van intentar fer el mateix amb Mo, el cor d'aquest ja havia quedat massa ple d'amargor per culpa dels ensenyaments del Sr. Alauster. Per tant, el seu cam\u00ed no podia ser sin\u00f3 m\u00e9s desagradable i tortu\u00f3s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan va veure a la criatura en la cova, no va entendre el que representava, no va saber que \u00e9s el que tenia davant. Senzillament va veure un munt d'ossos i al seu costat una b\u00e8stia enorme. La va t\u00e9mer, per\u00f2 va saber que havia existit almenys una altra com ella i que havia sigut derrotada. Es va sentir aterrit i desitj\u00f3s de demostrar que era capa\u00e7 de v\u00e9ncer-la, tot aix\u00f2 al mateix temps. Va contemplar la ingent quantitat de resplendents monedes que hi havia al seu voltant, aix\u00ed com els altres objectes, igualment valuosos, que va anar trobant mig enterrats entre aquestes: lluentes pedres precioses de diversos colors, armes i armadures de bell\u00edssima factura, calzes i corones amb joies encastades i molts m\u00e9s, de tots els quals es podia intuir el seu gran valor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va imaginar la cara que posaria el seu pare quan li portara aquell tresor. S\u00ed, el seu pare, perqu\u00e8 ara no tindria una altra que considerar -lo com a un fill! Va allargar la m\u00e0 per a emportar-se amb si tant tresor com poguera. Ja tenia ple mig sarr\u00f3 quan va arribar fins al seu costat \u00c0kram, qui es mostrava alterat, com si Moadhal estiguera cometent una atrocitat, en comptes de fer just el que portaven tants anys planejant.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Detingues-te, infeli\u00e7, abans que desfermes el mal sobre tots nosaltres! \u2014va exclamar, al mateix temps que intentava llevar-li el sarr\u00f3 d'entre les mans\u2014 Retorna tot al lloc en el qual estava, per favor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquell era \u00c0kram, sens dubte, ja que aix\u00ed ho demostraven el seu cos, la seua fa\u00e7 i fins i tot la veu amb la qual li parlava, per\u00f2 hi havia alguna cosa en la seua manera de parlar, en les paraules triades per aquest i en el to emprat, que li va fer pensar a Moadhal que, si aquell era el seu amic, li havia passat alguna cosa ben estranya. No \u00e9s casualitat que \u00c0kram pensara exactament el mateix en sentir la seua resposta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Que em detinga? \u2014va cridar\u2014 Infeli\u00e7 ser\u00e9 si havent arribat fins ac\u00ed m'obligues a tornar amb les mans buides! Saps quants colps he rebut per seguir-te el corrent als teus disbarats? I ara que per fi arriba el moment que em compenses i de provar la meua v\u00e0lua davant el meu pare\u2026 M'obligues sense ra\u00f3 a fer mitja volta i marxar-me sense m\u00e9s? Est\u00e0s boig si creus que ho far\u00e9.<\/em><\/p>\n\n\n\n

El semblant d'\u00c0kram va reflectir la seua pena davant els retrets de Moadhal, per\u00f2 no va retrocedir gens. No anava a deixar-se conv\u00e9ncer tan f\u00e0cilment. Mo va prosseguir amb la seua tasca, ficant m\u00e9s monedes dins del sarr\u00f3, almenys fins que \u00c1kram va allargar la m\u00e0 amb un \u00e0gil gest, de nou podr\u00edem dir que impropi d'ell, llevant-li la motxilla sense gaire esfor\u00e7. Moadhal va voler reaccionar amb f\u00faria, per\u00f2 abans que poguera recuperar el que considerava que li pertanyia, el seu amic va deixar caure a terra de nou el contingut, nom\u00e9s llavors retornant-li el sarr\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Moadhal es va sentir insultat. S'havia sentit durant anys maltractat pel seu pare, menystingut per la resta. Per tots menys pel seu amic. I si resultava que aquest tamb\u00e9 li havia estat manipulant, qu\u00e8 li quedava? Va pensar en totes les paraules amables, en els gestos d'afecte que creia haver albirat feia unes hores. Potser \u00c0kram havia estat manipulant-lo per a aconseguir els seus objectius? Anava a desprendre's ara d'ell, despr\u00e9s d'abusar d'una ment que havia d'haver sabut que era procliu al pecat, per a aix\u00ed quedar-se amb el tresor per a ell nom\u00e9s?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Si me dejas que te lo explique, ver\u00e1s que lo mejor que\u2026 \u2014Empez\u00f3 a decir \u00c1kram. Quer\u00eda que entendiera los motivos que le hab\u00edan llevado a cambiar tan dr\u00e1sticamente de parecer, pues sent\u00eda que se lo deb\u00eda a su m\u00e1s querido amigo. No obstante, este hab\u00eda sido afectado por una fuerza opuesta en naturaleza e intenciones a la que lo hab\u00eda alcanzado a \u00e9l. Y por ello es que no quiso escuchar lo que \u00c1kram ten\u00eda que decirle. Mo se lanz\u00f3 sobre el que hab\u00eda sido hasta ese momento su amigo e intent\u00f3 darle un pu\u00f1etazo. Fracas\u00f3, porque recordemos que la mente de \u00c1kram hab\u00eda sufrido cambios de los que ni tan solo \u00e9l era a\u00fan consciente.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va fracassar, perqu\u00e8 la m\u00e0 del propi \u00c0kram s'havia interposat, bloquejant el puny enemic amb facilitat. La f\u00faria espentava a Moadhal, per\u00f2 \u00c0kram tenia la ment freda com mai abans. Sabia exactament el que havia de fer, encara que li fera mal: Havia de protegir aquell lloc costara el que li costara. No obstant aix\u00f2, no era l'\u00fanica missi\u00f3 que se li havia encomanat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 havia de protegir el que havia sigut m\u00e9s sagrat per als qui van construir aquell lloc.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els colps de Moadhal van prosseguir un darrere d'un altre i tots van ser detinguts per \u00c1kram, amb tan poc esfor\u00e7 que no semblava ni cansar-se, encara que la seua preocupaci\u00f3 anava en augment perqu\u00e8 el seu amic no semblava voler atendre les seues insistents s\u00fapliques. Com detindre'l llavors?<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una cosa similar es preguntava Mo. \u201cPer qu\u00e8 no puc detindre't, male\u00eft malparit?\u201d, va pensar. Pres de la seua r\u00e0bia, va tirar m\u00e0 de l'arma que tenia m\u00e9s pr\u00f2xima, la navalla que portava en la butxaca habitualment per tal de pelar els fruits que podia agafar durant els seus passejos pel camp. Un objecte dissenyat per a pelar taronges, s\u00ed, per\u00f2 igualment capa\u00e7 de travessar amb facilitat la pell i carn humanes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Intentant ocultar l'arma, va llan\u00e7ar el que ell volia que el seu rival interpretara com una nova punyada, per\u00f2 que en realitat era un va intentar de clavar-li la navalla. Les habilitats d'\u00c0kram encara no havien tingut temps de desenvolupar-se per complet, per\u00f2 per sort Moadhal tampoc tenia experi\u00e8ncia en la lluita. Quan alguna cosa va detindre la seua arma, va pensar que ho havia aconseguit. \u00c0kram havia interposat la seua m\u00e0, havia caigut en el seu engany i ara estaria ferit. No obstant aix\u00f2, el semblant d'aquell continuava impert\u00e8rrit i quan Mo es va fixar, va veure que aquest havia detingut l'arma amb la seua m\u00e0 nua, deixant passar el tall just entre dos dits, colpejant-se llavors el m\u00e0nec de l'arma contra aquests quan havien sigut tancats. Com era possible? havia sigut mera sort? Pel palmell de la m\u00e0 de \u00c0kram ara queia una fina corrent de sang, s\u00ed, per\u00f2 no semblava haver rebut m\u00e9s que un arrap. S'havia mogut tan r\u00e0pid que costava creure que cap home poguera tindre tals reflexos, per\u00f2 continuava sent susceptible a ser ferit per una arma esmolada.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Amb aquesta idea en ment i fins i tot esperonat per la f\u00faria i el rancor, va c\u00f3rrer cap a una espasa que hi havia entre una de les muntanyes de monedes pr\u00f2ximes. Era una arma r\u00e8gia, que en altre temps devia d'haver pertangut a un noble d'alta nissaga o potser fins i tot a un rei. Per\u00f2 en aquell moment no era sin\u00f3 l'arma d'un dement, d'un desgraciat que havia perdut tot sentit de la ra\u00f3. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, es va llan\u00e7ar contra l'altre enarborant-la sense atendre el que aquest li deia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Si la lluita s'haguera desenvolupat amb normalitat a partir d'aquest punt, qui sap qu\u00e8 hauria passat. Hi ha la possibilitat que les noves habilitats d'\u00c0kram s'hagueren tornat a imposar, per\u00f2 potser la seua f\u00e8rria decisi\u00f3 de no danyar al seu amic li hauria costat la vida. Podem aventurar que tal vegada \u00c0kram hauria acabat per esgotar al seu oponent fins que aquest no haguera tingut una altra que escoltar-li, entrant llavors en ra\u00f3. Podem aventurar-ho, perqu\u00e8 va ser la pres\u00e8ncia que s'havia enroscat entorn de l'\u00e0nima de Mo la que va intervindre per a traure'l d'all\u00ed, per la qual cosa \u00e9s d'assumir que era del seu inter\u00e9s que aquest marxara com m\u00e9s prompte millor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per a aconseguir-ho nom\u00e9s va haver d'obrir un ull. S\u00ed, aix\u00ed de senzill va ser, perqu\u00e8 quan un pren la forma d'un aterridor r\u00e8ptil dorment de centenars de tones de pes, hi t\u00e9 prou amb obrir un ull per a fer que l'enemic \u2014m\u00e9s aviat la presa\u2014, isca corrent espaordit. I aix\u00f2 era just el que la criatura necessitava en aquell moment, perqu\u00e8 quan u est\u00e0 viu des del principi dels temps, s'apr\u00e9n a ser pacient.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A partir d'aqueix dia les vides d'\u00c0kram i Mo van quedar separades, malgrat que la seua hist\u00f2ria junts encara no havia acabat. Quan Moadhal va arribar al poble, el seu pare no va voler escoltar-lo i la va emprendre amb ell. Amb sols sentir el nom d'\u00c0kram va tindre suficient i va castigar f\u00edsicament el xiquet que havia pres com protegit. El Sr. Alauster no sols el va colpejar, sin\u00f3 que el va insultar de mil maneres, afirmant que era un pecador i que all\u00f2 que ell creia que havia estat fent amb \u00c0kram demostrava que la seua \u00e0nima estava perduda, condemnada sense remei.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014No, pare \u2014li va respondre Mo, amb dificultats a causa del dolor, per\u00f2 encara determinat a explicar-li el que havia succe\u00eft\u2014. No \u00e9s com pensa vost\u00e9. Vaig acompanyar al malnascut, per\u00f2 en arribar on ell va voler, em vaig adonar de l'engany. Ja mai m\u00e9s caur\u00e9 als seus ardits! Soc m\u00e9s fort que mai abans i la fe \u00e9s m\u00e9s vigorosa al meu cor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014I a qu\u00e8 es deu aquest canvi? \u2014va preguntar el clergue, desconfiant del xicot que tan obstinat s'havia vist en els seus vicis fins a aqueix moment. S'havia doblegat la seua voluntat ara, quan ja havia perdut l'esperan\u00e7a que tal cosa succe\u00efra?\u2014 Qu\u00e8 han contemplat els teus ulls, que t'han fet canviar de parer quan les meues paraules sempre van fracassar en tal missi\u00f3?<\/em><\/p>\n\n\n\n

Moadhal li ho va relatar tot, fins i tot les parts que m\u00e9s li avergonyien, encara que sempre explicant que ara ja estava lliure de les temptacions infernals d'aquell xic i que quan el tornara a veure no seria sin\u00f3 per a matar-lo. Quan va pronunciar aquesta \u00faltima paraula va sentir penediment a l'instant, encara que es va cuidar d'explicar-li aix\u00f2 al clergue i es va jurar que no tornaria a dubtar. Un tra\u00efdor com \u00c0kram no mereixia la seua pietat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan la narraci\u00f3 de Moadhal va arribar al moment en qu\u00e8 van entrar en la cova, va saber per l'expressi\u00f3 del Sr. Alauster que aquest no s'estava creient ni una paraula. No obstant, aix\u00f2 va canviar quan li va mostrar l'espasa que havia robat, ja que, encara que Mo no s'havia adonat encara, Alauster s\u00ed que va saber al moment que es tractava d'una arma encantada. Mai abans havia vist cap, per\u00f2 la seua formaci\u00f3 com a clergue li va permetre adonar-se de seguida de l'aura que envoltava a aquella espasa. Va creure a Moadhal i junts van planejar el saqueig de la cova. I mentre Mo pensava que aix\u00f2 els convertiria en les persones m\u00e9s importants, riques i poderoses del poble, de la regi\u00f3 i fins i tot potser del regne, el Sr. Alauster va pensar en com ho anava a ser ell i en com, al final, tants anys d'esfor\u00e7 per educar al seu serf havien donat el seu fruit. Certament els d\u00e9us estaven de la seua part.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00c0kram va arribar hores m\u00e9s tard al poble. Despr\u00e9s de la marxa de Mo, havia continuat explorant els secrets de la cova i havia aconseguit entendre millor encara els secrets que aquesta albergava. Sabia que li quedava un llarg cam\u00ed per davant si pretenia aconseguir l'objectiu que li havia sigut encomanat, aix\u00ed que fins i tot amb el temor que sentia davant el que havia de fer, va emprendre el descens cap a la vila.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En cap moment va sentir la tasca que havia de complir com una imposici\u00f3 ni com una c\u00e0rrega. Sabia que aquella for\u00e7a l'havia triat perqu\u00e8 la seua mentalitat, la seua manera de veure el m\u00f3n, era ja la id\u00f2nia abans d'haver entrat en contacte amb ella. Per aix\u00f2, encara que sabia que la idea implantada en la seua ment era aliena a la seua persona, la va sentir quasi com seua, alguna cosa que potser haguera decidit ell amb el temps, si haguera descobert el funcionament dels mecanismes que mouen el m\u00f3n. Per\u00f2 d'aix\u00f2 es tractava, no? No hi havia temps perqu\u00e8 ning\u00fa els descobrira per si mateix i per aix\u00f2 havia sigut triat. Ara ja comen\u00e7ava a entendre aquests mecanismes i el que havia de fer-se per a preservar-los.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va tornar amb la seua fam\u00edlia i amb pesar els va explicar el que anava a fer. Tots ells es van mostrar estranyats i van intentar descoratjar-lo, sense entendre a qu\u00e8 venia aquella decisi\u00f3 seua.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Ara no ho enteneu \u2014els va respondre amb pesar, al mateix temps que extreia de la seua bossa una copa de coure i manufactura senzilla\u2014, per\u00f2 prompte estareu en perill. Llavors vindr\u00e9 en la vostra ajuda i em creureu. Fins a eixe moment, us demane que no begueu de l'aigua d'aquest barril.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tot seguit, va recollir d'aquest recipient una mica d'aigua amb la copa. I sense beure-la, va marxar amb ella entre les mans, procurant no vessar-la.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Al mat\u00ed seg\u00fcent les not\u00edcies van volar entre els habitants del poble. De sobte Moadhal ja no era un xiquet malparlat i impertinent, del qual ning\u00fa podia saber com \u00e9s que el perfecte \u00c0kram s'havia fet amic. Ara \u00c0kram era tractat com un alienat que havia decidit anar-se a viure a la muntanya, deixant a la seua fam\u00edlia sense la seua ajuda, tan necess\u00e0ria. I com vulga que la vesprada anterior la gent el va veure amb Mo, van ser uns quants els qui van anar a preguntar-li a aquest si sabia qu\u00e8 li havia passat. I aquest els ho va contar, si b\u00e9 no tot, si el que li interessava. Va relatar que el seu amic havia trobat la cova i com en ella havien descobert or suficient com per a aconseguir que el temple cresquera com no et pots afigurar. Cosa que, segons ell i el Sr. Alauster, agradaria als d\u00e9us i convertiria el poble en una ciutat prospera que creixeria al llarg dels anys, atraient m\u00e9s i m\u00e9s riqueses per a tots ells.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va explicar com, a m\u00e9s del tresor, all\u00ed havien trobat una gran b\u00e8stia, un avarici\u00f3s dimoni devorador d'homes al qual Moadhal havia jurat v\u00e9ncer per a benefici de tots ells. Al mateix temps i segons va jurar, \u00c0kram havia venut la seua \u00e0nima a la criatura a canvi de poders demon\u00edacs, ra\u00f3 per la qual ara era el seu serf i per aix\u00f2 havia marxat a viure a la muntanya, al costat de qui ara era el seu amo i senyor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Va ser mitjan\u00e7ant aquest discurs que va conv\u00e9ncer a molts habitants del poble per a l'endem\u00e0 anar a buscar la susdita cova, acabar amb \u00c0kram i amb la b\u00e8stia i emportar-se el tresor. Aix\u00f2 \u00e9s el que van intentar, per\u00f2 la confian\u00e7a que Moadhal haguera generat en ells es va perdre r\u00e0pidament, quan no van trobar ni rastre de la cova.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Per favor, pare, ha de creure'm vost\u00e9, estava ac\u00ed mateix! \u2014va suplicar, prostrant-se davant el clergue, mentre la majoria dels qui els havien acompanyats emprenien el cam\u00ed de tornada, queixant-se i insultant-li.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014No patisques\u2026 fill \u2014va respondre Alauster, pr\u00e0cticament escopint l'\u00faltima paraula\u2014. S\u00e9 molt b\u00e9 que no vas mentir, ja no eres un xiquet perdut en els teus jocs infantils. L'espasa que vas portar aix\u00ed ho demostra. No obstant aix\u00f2, ara ser\u00e0 molt m\u00e9s complicat tornar a conv\u00e9ncer-los perqu\u00e8 s'unisquen a la nostra causa.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Qu\u00e8 hem de fer, aleshores? Ordena i aix\u00ed ho complir\u00e9.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014El primer ser\u00e0 trobar aqueixa condemnada cova, que ha d'estar protegida per la m\u00e0gia del dimoni que l'habita. Si li la mostrem als feligresos, no dubtaran a ajudar-nos. I en cas que no don\u00e0rem amb ella, haur\u00edem d'obligar al teu amic a que ens diga com trobar-la.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014D'acord, pare \u2014va respondre Moadhal, de nou amb seguretat, al veure que el clergue continuava confiant en ell.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Van buscar la cova durant dies, sense trobar ni rastre d'aquesta. Per\u00f2 van passar setmanes i a qui s\u00ed van localitzar va ser al propi \u00c0kram, qui s'havia establit en una esplanada pr\u00f2xima a les ru\u00efnes de l'antic castell. All\u00ed havia constru\u00eft una xicoteta barraca on ara residia i al costat havia disposat un xicotet hort, suficient per a proveir-se ell d'aliment. Sense altres pistes que seguir, Moadhal i alguns dels homes m\u00e9s fidels al temple van anar cap a all\u00ed amb intenci\u00f3 de fer-li confessar qu\u00e8 havien de fer per a trobar l'entrada a la caverna.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta visita va acabar exactament igual que totes les que la van seguir, que no van ser poques: Amb els invasors rebutjats, per\u00f2 sense patir aquests cap ferida, solament terribles humiliacions despr\u00e9s de ser ven\u00e7uts per un home desarmat, amb la mera ajuda de les seues mans nues.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ninguno de ellos, ni siquiera Moadhal, entend\u00eda que cada momento que pasaba \u00c1kram en la cueva era para su mente y su esp\u00edritu mucho m\u00e1s tiempo del que pasaba naturalmente para su cuerpo, por lo que cada d\u00eda que transcurr\u00eda sus habilidades mejoraban. Cada envite, cada espadazo lanzado por sus enemigos, era evitado con suma facilidad. Ni aun atac\u00e1ndole varios a la vez eran capaces de causarle ning\u00fan da\u00f1o y, como quiera que \u00e9l tampoco los agred\u00eda en ning\u00fan momento, estos se terminaban marchando por mero cansancio o por miedo, pues llegados a cierto punto ya estaban convencidos de que el muchacho hab\u00eda sido, efectivamente, pose\u00eddo por el esp\u00edritu maligno que habitaba la monta\u00f1a.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Fart d'aquells infructuosos encontres, Moadhal va demanar consell al seu pare sobre com actuar. La seua resposta li va gelar la sang, per\u00f2 abans que poguera queixar-se aquell ja havia detectat els seus dubtes i li va deixar clar que tot el que feien tenia com a fi \u00faltim honrar als d\u00e9us. Feren el que feren, sempre seria amb les m\u00e9s nobles intencions, per la qual cosa no podia haver-hi dubte en el seu cor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014D'acord, pare, far\u00e9 com em demaneu. Ser\u00e0 la seua fam\u00edlia qui pague pels seus pecats.<\/em><\/p>\n\n\n\n

>>Leer la cuarta parte.<<<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n


<\/div><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tercera parte de la serie \u00abEl tesoro bajo la monta\u00f1a\u00bb. \u00a1Ya solo queda una!<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":171,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[19,14,18],"class_list":["post-169","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-relatos","tag-el-tesoro-bajo-la-montana","tag-fantasia","tag-relato","yosemite-has-thumbnail"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=169"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/169\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":261,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/169\/revisions\/261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}