{"id":148,"date":"2021-08-21T16:12:23","date_gmt":"2021-08-21T16:12:23","guid":{"rendered":"https:\/\/cgcastells.com\/?p=148"},"modified":"2022-02-28T19:50:54","modified_gmt":"2022-02-28T19:50:54","slug":"el-tesoro-bajo-la-montana-parte-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/el-tesoro-bajo-la-montana-parte-2","title":{"rendered":"El Tresor sota la muntanya. Part 2\u00aa: La joventut."},"content":{"rendered":"

>>Llegir la primera part.<<<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Sense importar si ho desitgem o no, el temps passa i tot ho altera. I per descomptat, no anava a ser diferent per a \u00c0kram i Moadhal. La seua infantesa havia anat donant pas a una vigorosa joventut i encara que moltes coses seguien igual que sempre, altres tantes havien canviat per a no tornar ja mai a ser iguals que abans.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Entre altres coses, l'amistat entre \u00c0kram i Mo havia anat mutant, tant perqu\u00e8 havien anat creixent com pel fet que havien passat moltes coses en aqueixos anys, successos que els havien anats convertint en persones cada vegada m\u00e9s diferents. Per exemple, \u00c0kram havia comen\u00e7at a pensar, com la resta dels adults del poble, que per moltes monedes antigues que reunira, aquestes no li anaven a traure de pobre. Per aix\u00f2, a poc a poc havia comen\u00e7at a assumir les responsabilitats que tot adult t\u00e9, tornant-se cada vegada m\u00e9s treballador i responsable, encara que no per aix\u00f2 menys rialler o alegre.
De fet, el seu somriure continuava sent captivador i tenia enlluernada a m\u00e9s d'una (i d'un), encara que ell sempre deia que, de moment, no tenia temps per a pensar en aquella classe de coses.<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La ra\u00f3 per la qual ara \u00c0kram pensava que les monedes no tenien tant valor com havia cregut de xiquet, era que no hi havia un altre comprador interessat per a les mateixes que el quincallaire Tram\u00f2lides, qui afirmava que aquestes eren poc m\u00e9s que una curiositat hist\u00f2rica que podia ser trobada en moltes parts, encara que ell accedia a canviar-les per algun dels articles dels quals disposava i que necessitaren les gents del poble.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Por supuesto, como la villa estaba bastante alejada del resto de poblaciones y Tram\u00f3lidas era el \u00fanico buhonero que pasaba por all\u00ed, este no dudaba en aprovecharse de aquellas pobres gentes, pues sab\u00eda muy bien que aquellas monedas eran valios\u00edsimas y adem\u00e1s era un mentiroso consumado. De hecho, su nombre no era Tram\u00f3lidas (si uno lo piensa, cuesta imaginar que nadie en toda la existencia se pueda llamar as\u00ed) y aquel era el \u00fanico viaje como buhonero que hac\u00eda en todo el a\u00f1o, pues el resto se dedicaba a vivir como un maharaj\u00e1 con lo que sacaba vendiendo el tesoro una vez ya limpiado el \u00f3xido. Y lo peor es que all\u00ed no terminaba la cosa, pues ni siquiera \u00e9l llegaba a imaginar el verdadero valor de aquel metal, por lo que incluso \u00e9l mismo estaba malvendiendo las monedas<\/em>. En realitat, amb una sola d'elles podria haver comprat un regne sencer.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per part seua, Moadhal tamb\u00e9 havia canviat, encara que d'una manera diferent. Viure sota la protecci\u00f3 del clergue del poble li havia garantit un sostre sota el qual sotaplujar-se i un plat de menjar que emportar-se al pap cada dia, per\u00f2 el seu protector no era tan gener\u00f3s com la majoria pensava. El llit al qual dormia Mo era sens dubte el m\u00e9s inc\u00f2mode de tota la vila (cosa que ell no arribava ni a imaginar en aquells dies) i el menjar que li permetia menjar era el justa i necessari perqu\u00e8 no morira de fam, actitud que haguera sigut raonable de no ser perqu\u00e8 el propi clergue es donava els seus bons festins sempre que aix\u00ed li venia en gana. \u00abClar que menjar\u00e9 el que vulga! No et tinc dit que necessite que la meua \u00e0nima estiga forta i curulla de vitalitat per a poder complir la meua missi\u00f3 amb el poble?\u00bb bramava algunes de les vegades en qu\u00e8 Mo li preguntava al clergue perqu\u00e8 aquest podia menjar tant, mentre que ell havia de conformar-se amb unes engrunes. En altres ocasions, en canvi, la seua \u00fanica resposta era donar-li una bona pallissa al jove, ra\u00f3 per la qual va acabar per no preguntar m\u00e9s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

I aquesta \u00e9s, per descomptat, la causa del major dels canvis en Moadhal, perqu\u00e8 va anar creixent temor\u00f3s de l'home que l'havia criat, no sols per les pallisses que li poguera donar, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u2014com tothom sabia\u2014 aquest parlava en nom dels d\u00e9us, de manera que quedava fora de tot dubte que si alg\u00fa estava fent alguna cosa malament, devia de ser, per for\u00e7a, el propi Moadhal.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tot el poble respectava al clergue, tothom semblava tindre'l en gran estima. I per aqueix exacte motiu era que molts miraven a Mo amb mals ulls. \u00abPel que diu el clergue, malgrat que li va salvar la vida no era m\u00e9s que una criatura, el xicot no fa m\u00e9s que donar-li problemes.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

I \u00e9s per aquest motiu que, mentre \u00c0kram creixia feli\u00e7 i plet\u00f2ric, Mo va cr\u00e9ixer ressentit amb el seu pare adoptiu, amb si mateix i amb el m\u00f3n en general. Algunes vegades va pensar en fugir, per\u00f2 on hauria anat? En primer lloc, per molt que s'hagueren distanciat continuava sentint que l'\u00fanica cosa bona en el m\u00f3n era el seu amic \u00c0kram, no volent doncs allunyar-se d'aquest. I en segon, va acabar per assumir que la resta del m\u00f3n no anava a ser molt diferent. \u00abSi el problema soc jo, no puc fugir del problema. I almenys ac\u00ed tinc on caure'm mort.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

Cada any que passava, \u00c0kram i Mo s'anaven separant m\u00e9s i m\u00e9s, tan diferents com eren les seues vides. No obstant aix\u00f2, sempre va haver-hi entre tots dos un vincle que no anava a poder ser esborrat del tot i aix\u00f2 va ser el que va fer que \u00c0kram un dia s'acostara a Moadhal per fer-li una proposta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014A la muntanya? \u2014va respondre Mo, davant el seu suggeriment d'\u00c0kram. Aquest \u00faltim portava ja temps donant-li voltes al fet que qui una vegada fora el seu millor amic li semblava cada dia m\u00e9s i m\u00e9s desconegut. Era una cosa que \u00c0kram tenia clar que havia de solucionar, perqu\u00e8 el dolor que sentia per la p\u00e8rdua d'aqueixa amistat era cada dia que passava m\u00e9s tangible, en comptes d'anar-se diluint amb el temps. A m\u00e9s, portava un temps observant a Mo i veia en el rostre d'aquest un sofriment cada vegada major, per la qual cosa \u00c0kram va suposar que alguna cosa li succe\u00efa i encara que intu\u00efa qu\u00e8 era, volia confirmar-ho. Volia que li ho diguera el seu amic per a aix\u00ed poder ajudar-lo\u2014 I precisament hui, que fa tan mal oratge\u2014 va afegir Mo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Clar! Com sol\u00edem fer, passejant sense rumb fix, parlant de les nostres coses, buscant tresors \u2014va contestar \u00c0kram, emocionat. En canvi, el rostre de Mo resultava dif\u00edcil de llegir. El seu amic no hauria sabut dir si all\u00f2 que amagava aquest era emoci\u00f3 continguda o por. Potser totes dues coses?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Est\u00e0 b\u00e9 \u2014va concedir, amb un lleu somriure apuntant en els seus llavis. \u00c0kram en canvi no va poder, ni va voler, amagar la seua emoci\u00f3 i va comen\u00e7ar a fer una dansa especialment est\u00fapida per a celebrar-ho\u2014 Val, val, nom\u00e9s \u00e9s un passeig, tampoc fa falta que t'emociones tant! \u2014va riure Mo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquell era un dia en qu\u00e8 s'esperaven pluges, per\u00f2 a tots dos els tindre igual. De fet, als dos els va vindre a la mem\u00f2ria aquell tresor que mai van trobar i que ja poc els importava, per\u00f2 que havia significat tant per a ells alguna vegada. D'aquesta manera, durant una estona, tant un com l'altre esperaven poder oblidar-se de la resta de coses i tornar a sentir-se tan feli\u00e7os com antany. \u00c9s clar, que mentre \u00c0kram creia cegament que all\u00f2 era possible, Moadhal mai va deixar de pensar que aquest era un ingenu i que quan se separaren tot tornaria a ser tal com era des de fa temps. Estava tan segur d'all\u00f2 com ho estava del seu futur, del qual no veia manera d'escapar.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Encara aix\u00ed, va preferir deixar-se portar de moment i oblidar la seua miserable vida, encara que fora per una estona. Per aix\u00f2 havia acceptat anar amb \u00c0kram a la muntanya i per aix\u00f2 somreia en aquell moment, mentre emprenia l'ascens pel vessant. Durant bona part del cam\u00ed no van parar de parlar i riure, encara que no van dir res del present, sin\u00f3 que van recordar les seues aventures i correries quan eren m\u00e9s xicotets. Almenys aix\u00ed va ser fins que el propi Moadhal va fer un comentari sobre aquest tema, sense donar-se a penes compte:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Eren bons temps, sense res del que preocupar-se, sense entendre com de complicat s'anava a tornar tot en tan pocs anys.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Au, vinga! Parles com un vell \u2014va riure \u00c0kram\u2014 Encara tenim tota la vida per davant. Podem decidir qu\u00e8 \u00e9s el que volem fer! On viure, a on anar i qu\u00e8 fer!<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014I si \u00e9s aix\u00ed, com \u00e9s que tu sembla que ja tingues clar qu\u00e8 \u00e9s el que far\u00e0s? Quedar-te en aquest poble, lluny de la resta del m\u00f3n, durant tota la vida, veritat? \u2014Res m\u00e9s dir-ho, Moadhal es va penedir d'haver-ho fet. No volia ser tan cr\u00edtic amb el seu amic. Al cap i a la fi, si havia tingut sort en la vida, no era normal que no volguera marxar-se d'all\u00ed?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Jo? Que va, no tinc ni idea de qu\u00e8 far\u00e9 en un futur \u2014va respondre \u00c1kram, per a la seua sorpresa\u2014. La vida ac\u00ed est\u00e0 b\u00e9, supose, per\u00f2 si em quede \u00e9s perqu\u00e8 la meua fam\u00edlia ho necessita. Per qu\u00e8 creus que m'hauria agradat tant trobar aquell feli\u00e7 tresor? Haurien pogut viure com a reis i nosaltres hagu\u00e9rem marxat a veure m\u00f3n. Qui sap, potser encara som a temps.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A Mo no li va passar desapercebut que el seu amic havia parlat en plural. Es va imaginar un futur junts, viatjant, admirant les innombrables meravelles del m\u00f3n. Era conscient que, en molts sentits, aquell era un lloc privilegiat. No havien tingut una collita dolenta des que ell poguera recordar i segons li constava, tampoc cap dels adults recordava l'\u00faltima. Podia dir-se que aquell poble apartat de tot era en molts sentits un parad\u00eds, per\u00f2 en el fons ell sabia que aquell no era el seu lloc.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Segons deia el seu padrastre, monsenyor Alauster, el m\u00f3n era infinit, perqu\u00e8 havia sigut creat pels d\u00e9us, els quals posse\u00efen al seu torn infinit poder. Aix\u00ed i tot, deia, nom\u00e9s uns pocs llocs en el m\u00f3n eren triats per aqueixos d\u00e9us per a quedar protegits de la maldat que inundava la resta. Per aix\u00f2 aquell xicotet poblet no patia mai de males collites, ni era atacat per invasors ni bandolers de cap classe. Era un rec\u00e9s de pau, segons deia Alauster en els seus sermons, perqu\u00e8 ell s'encarregava que els seus feligresos seguiren els designis dels d\u00e9us.<\/em><\/p>\n\n\n\n

I per tot aix\u00f2 era que Moadhal sentia que si marxava d'all\u00ed no trobaria lloc millor que aquell, aix\u00ed com que la seua conducta desobedient i els seus pensaments impurs feien perillar la santedat d'aquell paratge. Amb la culpa en ment, no \u00e9s d'estranyar que quan la m\u00e0 de \u00c0kram va fregar la seua, ell la retirara al segon, temor\u00f3s del que poguera succeir despr\u00e9s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per sort o per desgr\u00e0cia, cap va tornar a esmentar el tema. Ni tan sols es va generar un moment d'incomoditat, per la qual cosa quasi va ser com si no haguera succe\u00eft. Potser Mo ho havia imaginat? La seua endimoniada ment li estava jugant una mala passada? Quasi podia sentir el seu padrastre cridant \u00abLa teua \u00e0nima est\u00e0 podrida, tens al dimoni dins i no puc traure-te'l si tu no m'ajudes! No puc fer jo tot el treball, posa de la teua part!\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Era veritat. O almenys aix\u00f2 creia ell, clar. El seu pare \u2014havia de comen\u00e7ar no sols a anomenar-lo pare, sin\u00f3 a pensar en ell com a tal\u2014 no parava d'aplicar-li correctius per a la seua conducta, per\u00f2 ell seguia tretze s\u00f3n tretze, desobeint-lo. I aix\u00f2 que aquell no sabia el que se li havia creuat pel cap feia un moment! Si ho sabera\u2026 Qu\u00e8 faria? Clar que la llei divina deia que qualsevol pecat, fins i tot els de pensament, havien de ser confessats davant un clergue, per la qual cosa no explicar-li-ho tamb\u00e9 era contravindre aquesta llei.<\/em>..<\/p>\n\n\n\n

Amb tot aquest embolic al cap, cal preguntar-se com \u00e9s que Mo no va fer mitja volta i va marxar corrent cap al temple per a confessar tots els seus pecats. Si no ho va fer va ser perqu\u00e8 li havia prom\u00e9s a \u00c0kram que passaria amb ell el que quedava del dia. No recordava cap llei divina respecte a que un faltara a la seua paraula, per\u00f2 per a ell era igualment important complir-la. Faria aquest passeig i despr\u00e9s s'acomiadaria d'ell per sempre. Total, quin mal podia fer que estigueren una estona m\u00e9s junts abans de dir-li adeu?<\/em><\/p>\n\n\n\n

Van continuar ascendint, xarrant i fent broma, sense ser conscient Mo de si \u00c0kram s'havia adonat que el seu \u00e0nim era ara m\u00e9s taciturn i que si continuava rient era perqu\u00e8 s'obligava a fer-ho, desitj\u00f3s de no voler que aquell passeig acabara mai. Per part seua, \u00c0kram s\u00ed s'havia adonat que alguna cosa havia canviat, per\u00f2 com no acabava d'entendre en qu\u00e8 pensava exactament el seu amic i com que la missi\u00f3 que s'havia proposat era animar-lo el m\u00e0xim possible, va prosseguir la marxa, intentant fer precisament aix\u00f2.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En aix\u00f2 estaven que van comen\u00e7ar a caure les primeres gotes de pluja, encara que van continuar avan\u00e7ant sense fer-ne cas. Per descomptat, cap dels dos pensava que una mica d'aigua fora causa suficient per a interrompre aquell moment, per\u00f2 \u00e9s que encara que la pluja refermara, tots dos tenien motius de pes per a romandre all\u00ed. Aix\u00ed va ser com amb cada pas que donaven, el plugim es tornava a poc a poc en x\u00e0fec, fins a arribar el moment en qu\u00e8 all\u00f2 m\u00e9s raonable haguera sigut fer mitja volta. Per descomptat, no va ser el que van fer.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En comptes d'aix\u00f2, es van endinsar en una pineda que quedava una mica allunyada del cam\u00ed, per\u00f2 que esperaven que els servira de refugi mentre amainava el que, en realitat, tenia tota la pinta d'anar a convertir-se en una tempestat. Va ser en aquesta zona de la muntanya, la qual no visitaven des de xiquets, allunyada del cam\u00ed principal com estava, on van trobar un rac\u00f3 al qual, entre una formaci\u00f3 rocosa i els arbres pr\u00f2xims, podrien mantindre's relativament secs.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Del que no els protegia era del g\u00e8lid vent que havia arribat amb el x\u00e0fec, el qual comen\u00e7ava a calar-los als ossos. All\u00ed, asseguts en aquell rac\u00f3 del bosquet, observaven la natura que els envoltava i que a poc a poc quedava enfosquida, tant pels n\u00favols que ocultaven el sol, com per l'avan\u00e7 de les hores. En una branca pr\u00f2xima, emergent des d'un forat d'un arbre, un esquirol se'ls va quedar mirant amb curiositat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Mira \u2014La va assenyalar \u00c0kram. Al costat d'aquesta, al moment, va apar\u00e9ixer una altra id\u00e8ntica, totes dues pegades, atent\u00edssimes a ells\u2014. M'encanten.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014I aix\u00f2? \u2014va preguntar amb inter\u00e9s Mo. No recordava que el seu amic mai abans haguera mostrat especial inter\u00e9s per la fauna local. \u00c9s clar, feia temps que no parlaven. Tant havien canviat? O nom\u00e9s havia canviat \u00c0kram? S'havia quedat potser Mo sense madurar, atrapat per sempre amb els seus defectes?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00f3n animals plens de curiositat i bondat, a m\u00e9s de molt intel\u00b7ligents, encara que de vegades no ho semble. Fan de forats en arbres com aqueix les seues cases i en ells guarden aliment que recullen durant la tardor. Aix\u00ed a l'hivern no han d'eixir a penes del niu i tenen menjar de sobres. Nom\u00e9s han d'estr\u00e9nyer-se entre elles per a donar-se calor.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Mo va quedar en silenci. Era aquella una invitaci\u00f3 a que ell se li acostara i aix\u00ed entrar en calor? O solament era la seua delirant i infernal ment jugant-li una altra mala passada? Aquella podia ser la seua segona oportunitat aquell dia o b\u00e9 la segona vegada que el dimoni que habitava dins seu intentava confondre'l.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Fora com fora, la seua lentitud en reaccionar, els seus dubtes, el van deixar sense con\u00e9ixer la resposta, ja que va succeir que una lluentor platejada va captar l'atenci\u00f3 de tots dos i \u00c0kram es va al\u00e7ar per a allargar la m\u00e0 fins ell. El que va recollir va ser una d'aquelles monedes, les \u00f2xides, que fins i tot conservava una mica de la seua lluentor original. No va ser l'\u00fanica, doncs al moment van veure una altra i una altra.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Anem, corre! \u2014va exclamar Mo, encara que tant un com l'altre feien per afanyar-se, pujant bosc amunt, perseguint l'origen de les \u00f2xides. Mai havien estat tan prop d'arribar fins al tresor i tots dos ho sabien, sense necessitat de dir res m\u00e9s. En aqueix moment van oblidar que durant anys havien considerat que aquelles monedes no tenien valor suficient com per a mer\u00e9ixer l'esfor\u00e7, perqu\u00e8 nom\u00e9s tenien al cap que estaven apunt d'aconseguir un dels seus somnis d'inf\u00e0ncia. I a m\u00e9s, ho anaven a aconseguir junts, que era just el que els dos havien desitjat sempre.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, cada pas que donaven els costava m\u00e9s que l'anterior, perqu\u00e8 la terra estava sent remoguda pel corrent d'aigua generada. Aix\u00f2, al seu torn, dificultava el seu pas per\u00f2 tamb\u00e9 semblava alliberar cada vegada m\u00e9s monedes, les quals trobaven per tot arreu malgrat que la pluja tamb\u00e9 dificultava per moments m\u00e9s i m\u00e9s la seua capacitat per a veure el que els envoltava. A l'estona queien llampecs i el corrent era ja capa\u00e7 de remoure fins a roques de gran volum al seu voltant, la qual cosa els posava en evident perill. Finalment, van arribar prop del cim, on les ru\u00efnes de l'antic castell esperaven. Sempre havien especulat que era all\u00ed on havia d'estar el tresor, per la qual cosa havien anat \u2014com molts abans que ells\u2014 diverses vegades fins all\u00ed quan el clima era m\u00e9s favorable, per\u00f2 sempre sense sort.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ahora hab\u00edan llegado hasta las ruinas, pero en condiciones a\u00fan m\u00e1s desfavorables y no ten\u00edan en realidad ni idea de donde buscar. Las monedas segu\u00edan apareciendo, pero el rastro les llev\u00f3 hasta una de las murallas y all\u00ed parec\u00eda terminar. Dieron la vuelta a la misma, buscaron alguna abertura, alg\u00fan agujero cercano, pero nada de nada. Mo ya maldec\u00eda en voz alta, pues por un momento no hab\u00eda podido evitar dejarse llevar por la alegr\u00eda que ahora a su vez sent\u00eda que se le estaba arrebatando. \u00c1kram, por su parte, se manten\u00eda en silencio y en cuclillas estudiaba el suelo, observando cada moneda que ve\u00eda y de d\u00f3nde parec\u00edan proveer. Pasaron as\u00ed tanto rato que la lluvia iba escampando, por lo que empezaron a pensar que fracasar\u00edan de nuevo. Por suerte, \u00c1kram no dej\u00f3 de seguir el rastro de \u00f3xidas y fue as\u00ed como lleg\u00f3 hasta un segmento espec\u00edfico de la muralla, tapizado por una buganvilla que hab\u00eda crecido sin control. Bajo la planta, solo parec\u00eda haber roca, pero observando con atenci\u00f3n encontr\u00f3 algo que nadie antes hab\u00eda visto, ni siquiera \u00e9l mismo en sus viajes anteriores. Y con raz\u00f3n.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una obertura, de poc m\u00e9s de tres pams, es trobava en la base de la muralla, endinsant-se en l'estructura de roca. Dins no hi havia m\u00e9s que foscor, per\u00f2 de tant en tant eixia de la mateixa una de les \u00f2xides.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014No hi ha dubte, \u00e9s ac\u00ed \u2014va sentenciar. I tot seguit, sense pensar-se dues vegades si el que estava fent era raonable o totalment est\u00fapid, es va tombar i va comen\u00e7ar a reptar, sense esperar cap resposta del seu company. Sent sincers, no feia falta, perqu\u00e8 en aquell moment aquest l'hauria seguit all\u00ed on li haguera demanat. Aix\u00f2 s\u00ed, igualment cert \u00e9s que si s'ho hagueren pensat dues vegades potser haurien concl\u00f2s que podien tornar un dia que no ploguera, ara que ja havien esbrinat l'origen del tresor, perqu\u00e8 per a avan\u00e7ar per l'obertura anaven a haver d'enfrontar el corrent d'aigua que d'all\u00ed eixia encara. D'altra banda, \u00c0kram era conscient que si ho deixaven per a un altre dia, potser Mo ja no voldria anar amb ell.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, arrossegant-se pel s\u00f2l, obrint-se pas entre el fang que inundava aquell t\u00fanel, van avan\u00e7ar a poc a poc, amb gran expectaci\u00f3 per saber si, per fi, anaven a trobar el tresor que havien perseguit durant tant de temps. \u00c0kram, qui anava davant, esperava trobar-se prompte sense llum, per\u00f2 tal cosa no va arribar a succeir, perqu\u00e8 despr\u00e9s de seguir un gir pronunciat que realitzava el passatge passada una estona, va veure davant ell una llum cap al final del cam\u00ed, intensa com si prove\u00efra d'un sol radiant, encara que a la seua esquena continuava escoltant la pluja caure.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quan va arribar al final del cam\u00ed i va poder al\u00e7ar-se, la impressi\u00f3 que es va emportar va ser tan gran que no va tindre temps ni de sentir alleujament en el seu cos en poder al\u00e7ar-se de nou. Les ferides que s'havia fet amb el frec contra les roques no era res enfront del que s'al\u00e7ava ara davant ell.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Qu\u00e8 hi ha? Qu\u00e8 veus? \u2014va preguntar a la seua esquena Moadhal, encara que sense rebre resposta. En arribar aquest al dest\u00ed, va voler tornar a preguntar mentre s'al\u00e7ava, per\u00f2 les seues demandes van morir abans de ser pronunciades, sepultades davant l'impacte que li va causar el que llavors contemplava.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ahora ambos se encontraban en una enorme cueva, de proporciones tales que no pod\u00edan entender como pod\u00eda existir tan arriba en la monta\u00f1a. \u00bfAcaso hab\u00edan descendido sin darse cuenta? No, el t\u00fanel no era tan largo y en ning\u00fan momento hab\u00edan tenido la sensaci\u00f3n de haber bajado, ni siquiera ligeramente. Adem\u00e1s, la cueva estaba bien iluminada debido a un obertura en el centro de su b\u00f3veda, pero ambos hab\u00edan paseado innumerables veces por las ruinas que coronaban la monta\u00f1a, sin jam\u00e1s haber visto una apertura semejante. Aquella cueva, seg\u00fan lo todo lo que sab\u00edan, no pod\u00eda existir. Y sin embargo, all\u00ed estaba.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Des d'aquesta obertura no sols entrava la llum del Sol \u2014 o d'all\u00f2 que suposaven havia de ser el Sol\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 una s\u00e8rie de cascades d'aigua que formaven el corrent que prosseguia per on ells havien vingut i que portava a l'exterior les monedes que les gents del poble havien anat trobant al llarg dels anys. Les monedes, per cert, ocupaven bona part de la sala, formant diverses piles de grand\u00e0ria tal que intentar comptar-les haguera sigut absurd. Encara m\u00e9s curi\u00f3s era comprovar com la majoria d'aquelles monedes no podien ser qualificades com \u00f2xides, perqu\u00e8 no hi havia rastre de la patina que cobria a les que despr\u00e9s de les pluges es trobaven al llarg del vessant. D'entre els diferents monticles, nom\u00e9s unes poques presentaven aquella m\u00e0cula i era precisament aquestes les que el corrent d'aigua s'emportava, quasi com si triara quines transportar, encara que aix\u00f2 no tinguera cap sentit.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, encara que tot aix\u00f2 era extraordinari per si mateix, ni \u00c0kram ni Mo li van dedicar massa atenci\u00f3, perqu\u00e8 tots dos estaven per complet concentrats en dos elements que dominaven l'enorme cambra, ocupant la major part d'aquesta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A la seua esquerra, una pila d'ossos descansava perfectament ordenada, formant l'esquelet d'una estranya criatura, una b\u00e8stia que degu\u00e9 ser enorme en vida. Cap dels dos xics va saber identificar-la, perqu\u00e8 per a comen\u00e7ar mai havien vist cap animal tan gran. Posse\u00efa una colossal cua i quatre extremitats grans com a columnes, acabades en esmolades urpes que els va fer pensar en alguna classe de depredador, per\u00f2, de qu\u00e8 s'alimentaria una b\u00e8stia d'aqueixa grand\u00e0ria? Del que degueren ser la seua esquena sorgien un parell d'extensions que van suposar que eren sengles ales, per\u00f2, quin animal tenia quatre potes i dues ales? I a m\u00e9s, d'aquella grand\u00e0ria! Cap, que ells saberen. El seu crani, m\u00e9s gran que ells, presentava unes mand\u00edbules poderoses, plenes d'unes dents que els van fer sentir una esgarrifan\u00e7a davant el mer pensament de ser devorats per aquella tit\u00e0nica b\u00e8stia. I per a acabar, en la seua testa podien contemplar-se quatre banyes, dues a cada costat, similars en forma a les que posseiria un c\u00e9rvol, nom\u00e9s que, per descomptat, eren molt m\u00e9s grans.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, si en la cova nom\u00e9s hagueren trobat all\u00f2, haurien marxat amb moltes preguntes i els sarrons ben carregats de monedes. Hauria sigut una hist\u00f2ria d'aqueixes que es conten a altes hores de la nit en la taverna, per\u00f2 que cap dels oients acaba de creure's mai. Per sort o per desgr\u00e0cia, al costat dret de la cova hi havia una altra criatura, no igual a l'anterior, per\u00f2 molt similar: quatre extremitats inferiors, m\u00e9s dues poderoses ales que, per a poder volar, havien de suportar tot el pes d'aquell volumin\u00f3s cos, rematat per un coll al final del qual un cap d'aspecte fero\u00e7 esperava, mostrant incomptables dents en la seua boca disposats a devorar, dues banyes enormes i retor\u00e7ades, aix\u00ed com un parell d'ulls de color desconegut, ja que romanien \u2014de moment\u2014 tancats. Perqu\u00e8, aix\u00f2 era el m\u00e9s preocupant, aquell monstre no estava mort, com el seu company, sin\u00f3 viu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tot indicava que romania adormit. El seu cos estava recobert d'escates de color negre carb\u00f3 i el seu t\u00f2rax s'unflava i desinflava amb les seues respiracions. Eren lentes, la qual cosa semblava denotar que la criatura no havia descobert la seua pres\u00e8ncia, per\u00f2 els dos humans van sentir que podia despertar en qualsevol moment.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00c0kram i Mo es van mirar amb temor. Cap va dir res, perqu\u00e8 tenien por de despertar amb les seues veus a la criatura, per\u00f2 les seues mirades ho van dir tot: \u00abEn nom dels dotze d\u00e9us, qu\u00e8 dimonis \u00e9s aix\u00f2?!\u00bb.<\/em>
<\/p>\n\n\n\n

>>Llegir la tercera part<<<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Segunda parte de la serie \u00abEl tesoro bajo la monta\u00f1a\u00bb. Espero que os guste.<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":155,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[17],"tags":[19,14,18],"class_list":["post-148","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-relatos","tag-el-tesoro-bajo-la-montana","tag-fantasia","tag-relato","yosemite-has-thumbnail"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/148","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=148"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/148\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":259,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/148\/revisions\/259"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=148"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=148"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cgcastells.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=148"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}