![\"\"](\"https:\/\/cgcastells.com\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/landscape-sea-coast-nature-rock-walking-1338517-pxhere.com-1-1024x768.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\nLa gent que els coneixia podria haver descrit de moltes formes a \u00c0kram i al seu amic Moadhal, tamb\u00e9 anomenat Mo pels seus amics. Per exemple, la majoria els hauria descrit com dos nois feli\u00e7os, cosa que potser penseu que hauria d'haver sigut el normal en uns xiquets de la seua edat, per\u00f2 que no ho era tant en aquella \u00e8poca ni en aquells paratges. I potser per aqueix motiu \u00e9s que els qui coneixien a \u00c0kram i a Mo tendien a pensar d'ells que eren afortunats, com si foren d'aqueixa classe de gent als qui la fortuna els somriu en tot el que emprenen.<\/em><\/p>\n\n\n\n Les terres en les quals creixien eren f\u00e8rtils, revestides d'una vegetaci\u00f3 que dotava per complet d'un verd intens el paisatge que envoltava el seu poble. Ac\u00ed i all\u00e0, un podia veure palmeres de les m\u00e9s diverses grand\u00e0ries, plantes d'herba-sana que alliberaven la seua aroma en l'ambient, acompanyades per atzavares, com si aquests foren els seus forts guardians. I si un s'allunyava una mica del cam\u00ed podia entrar en els terrenys cultivats, on creixien arbres fruiters, com les llimeres i els tarongers. Els seus fruits aportaven al paratge un punt de color, al costat de les flors dels pelargonis i de les buguenv\u00edl\u00b7lies<\/em><\/p>\n\n\n\n La majoria d'aquests camps estaven situats al nord del poble, ja que el seu costat sud estava ocupat per la muntanya m\u00e9s alta de la regi\u00f3, la qual havia sigut coronada per un imponent castell temps arrere, si b\u00e9 del mateix ja nom\u00e9s quedaven ru\u00efnes. Aquestes es componien d'una sort de murs derru\u00efts, rebles i enderrocs de pedra tallada que, encara que servien per a fer-se una idea de com havia sigut la construcci\u00f3 antany, distaven molt de posseir la gl\u00f2ria que aquella fortalesa havia presentat en el passat.<\/em><\/p>\n\n\n\n Precisament era en la falda d'aquella muntanya on estaven en aqueix moment \u00c0kram i Mo, asseguts, esperant la pluja que potser, nom\u00e9s potser, els duria el tresor del qual tant havien sentit parlar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Cap dels dos era cobej\u00f3s, perqu\u00e8 cadascun considerava, a la seua manera, que la vida el tractava relativament b\u00e9. D'una banda, \u00c0kram havia crescut en una llar afectuosa, amb una fam\u00edlia que havia procurat proporcionar-li, dins de les seues possibilitats, tot el que un xiquet necessita per a cr\u00e9ixer sa i feli\u00e7. Com que eren d'origen humil, \u00c0kram ajudava al treball tant com podia, per\u00f2 quan acabava la jornada sempre tenia una estona per estar amb els seus amics, especialment amb Moadhal. Quant a Mo, la seua vida no era tan f\u00e0cil, sent com era el fill adoptiu del clergue del poble, un home estricte que no veia amb bons ulls l'amistat dels dos xics ja que, segons ell, no feien una altra cosa que perdre el temps. No obstant aix\u00f2, ni tan sols ell podia impedir-li a Mo que passara tot el temps possible al costat d'\u00c0kram.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per descomptat, si se'ls preguntava a ells, respondrien que en aquell moment no estaven ni molt menys perdent el temps, sin\u00f3 esperant a la seua oportunitat per a fer-se amb el tresor. \u00c0kram el volia ja que amb ell esperava poder ajudar a la seua fam\u00edlia i a altres persones volgudes, perqu\u00e8 mai m\u00e9s hagueren de treballar ni passar fam; mentre que Mo ho desitjava per a convertir-se en alg\u00fa important, amb poder suficient per a no haver de tornar a veure al seu pare adoptiu mai m\u00e9s.<\/em><\/p>\n\n\n\n En tot cas, cap dels dos creia que all\u00f2 fora una p\u00e8rdua de temps, ja que estaven conven\u00e7uts que, quan ploguera, el corrent d'aigua els portaria cap a l'origen del tresor. A les seues mans sostenien cadascun un grapat de monedes ennegrides pel pas del temps, perqu\u00e8 eren antiqu\u00edssimes. Segurament, algun estudi\u00f3s cultivat de la capital hauria sabut datar-les, per\u00f2 la seua antiguitat era un detall que no interessava als xiquets, qui les anomenaven \u201c\u00f2xides\u201d, creient que el color que presentaven era causat per l'\u00f2xid, encara que en realitat no era sin\u00f3 la p\u00e0tina que cobreix els metalls m\u00e9s nobles en passar el temps, per\u00f2 que no els danya i que es pot netejar f\u00e0cilment. Ai, si hagueren sabut com podien resplendir aquelles monedes i quin era el seu valor real! La veritat \u00e9s que no hagueren necessitat trobar cap m\u00e9s per a gaudir d'una vida de comoditats.<\/em><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s cert que, encara que ho hagueren sabut, \u00e9s probable que hagueren seguit all\u00ed, perqu\u00e8 el que m\u00e9s els interessava de tot all\u00f2 era la sensaci\u00f3 d'estar vivint una aventura, sobretot perqu\u00e8 l'estaven vivint junts.<\/em><\/p>\n\n\n\n Feia temps que, tant ells com la resta de la colla, havien planificat el que farien el dia que es preveren pluges torrencials. I \u00e9s que l'origen de les monedes que tenien entre les mans era aqueix, perqu\u00e8 les havien recollides un dia en qu\u00e8 la nit anterior havia plogut a dolls. Despr\u00e9s d'eixir a fer una passejada, la seua sorpresa va ser maj\u00fascula quan van trobar les esmentades monedes. M\u00e9s endavant, parlant amb els seus amics, s'havien adonat de seguida que no eren els \u00fanics que havien trobat peces com aquelles. I encara millor era que, segons els havien comptat alguns pares, no era la primera vegada que succe\u00efa una cosa semblant.<\/em><\/p>\n\n\n\n Resultava que, cada vegada que els cels deixaven caure pluja en abund\u00e0ncia, apareixien algunes d'aquelles monedes al llarg de la serra. A vegades menys, a vegades m\u00e9s, per\u00f2 sempre succe\u00efa. Tan com\u00fa era, que els adults del poble havien deixat ja de donar-li import\u00e0ncia feia molt, i ho consideraven un fenomen peculiar que nom\u00e9s podia interessar als m\u00e9s joves de la poblaci\u00f3, que es podien entretindre buscant aquelles antigalles de les quals pensaven que no tenien cap valor. Potser us resulta sorprenent que pensaren aix\u00ed respecte de les monedes. I no sou els \u00fanics, perqu\u00e8 \u00c0kram i Mo estaven igual de sorpresos, encara que saber si era perqu\u00e8 la seua il\u00b7lusi\u00f3 infantil els deixava intuir el valor real del metall a trav\u00e9s de la p\u00e0tina que el cobria o si \u00e9s que eren m\u00e9s intel\u00b7ligents que els adults, encara estava per veure.<\/em><\/p>\n\n\n\n Fora com fora, tot el seu grup havia coincidit al pensar que aquelles monedes devien, per for\u00e7a, tindre un origen. El lloc en q\u00fcesti\u00f3 havia d'estar a vessar d'aquell tresor i amb cada pluja, devia deixavar caure algunes monedes vessant a baix, quedant escampades per aquesta. Per aix\u00f2, van buscar i van rebuscar en no poques ocasions, per\u00f2 mai van donar amb la font del bot\u00ed. Potser era arribat aquest punt en qu\u00e8 els adults, quan havien tingut la seua edat, havien desistit, oblidant-se llavors del tema. No obstant aix\u00f2, \u00c0kram i Moadhal no sols eren feli\u00e7os i afortunats, eren tamb\u00e9 tossuts com una mula.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2 \u00e9s que van instigar a la resta del seu grup a ordir un pla que els portara fins al tresor. Va ser aix\u00ed com van decidir que durant la pr\u00f2xima gran pluja es dirigirien cap a la muntanya i, per molt que ploguera, buscarien el rastre de monedes fins a donar amb el seu origen. Per aix\u00f2, aquell dia, quan els majors van declarar que anava a caure un bon x\u00e0fec, el grup va saber que havia arribat el moment.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per descomptat, conforme s'acostaven els n\u00favols el grup s'havia anat reduint, doncs a la majoria de xiquets i xiquetes no els agradava banyar-se, vulgues tu que no. I potser foren aquests tr\u00e0nsfugues qui van donar l'av\u00eds a la resta de progenitors, doncs a l'estona van arribar els respectius familiars de tots ells, renyint i amena\u00e7ant perqu\u00e8 tornaren a casa amb ells d'una vegada.<\/em><\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed va ser com es van quedar \u00c0kram i Mo sols, perqu\u00e8 tots dos s'havien amagat a temps, passant aix\u00ed desapercebuts per a les seues fam\u00edlies. Aix\u00ed i tot, abans de marxar-se, aquestes havien llan\u00e7at uns \u00faltims crits demanant-los que tornaren a casa. Si alguna cosa els havia quedat clar \u00e9s que el pare i la mare d'\u00c0kram estaven molt preocupats i li pregaven que tornara, mentre que el Sr. Alauster, el pare adoptiu de Mo i clergue del poble, tenia ben clar que li pensava donar una bona pallissa quan entrara en ra\u00f3 i tornara.<\/em><\/p>\n\n\n\n En principi, cap dels dos va contemplar ni per un segon el tornar a casa, per la qual cosa van romandre per la zona jugant, rient i imaginant com gastarien tots aquells diners que anaven a trobar i que, a m\u00e9s, ja nom\u00e9s haurien de partir en dues parts. Eren la viva imatge de la felicitat, rient i fent broma sobre el seu prometedor futur, per\u00f2 va anar arribant la nit i all\u00ed no queia ni una gota, aix\u00ed que \u00c0kram va resoldre que aquell no era el seu dia.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Haur\u00edem de tornar a casa \u2014va suggerir.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014No s\u00e9 \u2014va respondre Mo\u2014. A hores d'ara ja esperava ser ric i no haver de fer mitja volta, la veritat. Si torne ara em donaran l'atupada de la meua vida.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Doncs vine't amb mi a casa meua \u2014va replicar \u00c0kram, amb innoc\u00e8ncia infantil.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014No sigues ruc! Els teus pares no s\u00f3n els meus, no estaria b\u00e9 aix\u00f2. A m\u00e9s, si ho fera hauria d'acabar tornant amb el meu senyor pare i crec que quant m\u00e9s tarde m\u00e9s gran ser\u00e0 la pallissa.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014El teu pare s\u00ed que \u00e9s un ruc\u2014va respondre \u00c0kram, compadint-se del seu amic. No obstant aix\u00f2, es va penedir al moment, perqu\u00e8 sabia per experi\u00e8ncia el que succeiria a continuaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u2014Que sabr\u00e0s tu! El meu pare ser\u00e0 estricte, per\u00f2 em vol. Si alguna vegada em dona algun colp \u00e9s per a fer-me entrar en ra\u00f3, que ja saps que soc dur de closca.<\/em><\/p>\n\n\n\n I sense m\u00e9s, es va al\u00e7ar, va saludar amb la m\u00e0 i, sense dir ni piu, va marxar cam\u00ed a baix. \u00c0kram va esperar uns minuts i despr\u00e9s va comen\u00e7ar a caminar per la mateixa sendera. Si no havia empr\u00e9s la marxa al mateix temps que el seu amic, era perqu\u00e8 sabia que estaria enfadat i hagueren caminat en silenci, cosa que preferia evitar. Quan els succe\u00efa aix\u00f2, quasi podia assegurar que li feia mal, encara que d'una manera que no hauria sabut explicar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Quan tots dos van arribar a les seues cases ja era de nit. La benvinguda, aix\u00f2 s\u00ed, va ser molt diferent. \u00c0kram va rebre una reprimenda i una abra\u00e7ada, baix la promesa que mai m\u00e9s els donaria un esglai aix\u00ed. Mo, en canvi\u2026 podeu imaginar el que va succeir.<\/em><\/p>\n\n\n\n La veritat siga dita, cap recordaria aquella nit per cap d'aquests successos, sin\u00f3 pel que va vindre a continuaci\u00f3. Als pocs minuts d'estar ja sota sostre, va comen\u00e7ar a caure de sobte i amb gran for\u00e7a la pluja, com si la mateixa deessa de les aig\u00fces haguera disposat una mar sencera damunt del poble i l'haguera deixat caure de colp. Tan intenses van ser les pluges, que els xiquets i algun adult van arribar a pensar que no sobreviurien fins a l'alba. Per sort i malgrat que va haver-hi grans destrosses materials, inclosa la caiguda del sostre del temple i algunes cases que van quedar en ru\u00efnes, el mal clima no es va cobrar cap vida.<\/em><\/p>\n\n\n\n D'una banda, la intensa por que van sentir \u00e9s el que \u00c0kram i Mo haurien d'haver recordat passats els anys, per\u00f2 juntament amb ella va arribar poc despr\u00e9s una altra emoci\u00f3 igual de penetrant: l'alegria incontenible que van sentir quan, en el seu primer passeig per la muntanya despr\u00e9s de les pluges, van trobar m\u00e9s monedes de les que mai abans havien vist juntes. Desenes, no, centenars d'elles!<\/em><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n